Dimarts, 27 Octubre 2015 00:13

Parlem dels escenaris de ruptura amb Xavi Oca

Xavi Oca, membre de la CUP de Sabadell i de l’organització Poble Lliure, va participar al sopar tertúlia dijous 22 d’octubre a la Taverna Atzucac de Mataró, per valorar els possibles escenaris després del 27S.

Es va constatar que els resultats electorals plantegen la necessitat urgent d’adequar l’estructura i el funcionament de la CUP per tal d’esdevenir una projecte polític referencial de l’esquerra en el nou país. En aquest sentit, cal superar el voluntarisme, ja que aquest model exclou a molta gent que per raons diverses (geografia, feina, criança, etc.) no pot estar a tot arreu ni al cas de totes les decisions.

En segon lloc, la CUP s’ha de preparar per créixer i ocupar un espai polític d’esquerra ampli, convidant els sectors més conscients de les classes populars a sumar-se al projecte de la ruptura amb l’Estat espanyol, com a única garantia de millora i canvi social. Sumar les bases més sensibles d’ICV, EUiA, Podem i d’Ada Colau és la màxima prioritat dels propers mesos, i és la clau per aconseguir la majoria rotunda que no es va assolir el 27S.

La irrupció de C’s és la conseqüència de la societat dual construïda durant 30 anys per l’autonomisme, que ha possibilitat que hi hagi importants segments de les classes populars que viuen d’esquenes a la realitat política i cultural del país.

L’expectativa d’una reforma d’Espanya a mans de C’s i Podemos és un escull per a l’independentisme, que només se superarà quan l’aritmètica electoral i la realpolitik espanyola evidenciï de nou que Espanya és una estructura d’estat que no és pot reformar. De fet, un eventual pacte fiscal igualitari i un reconeixement de la nació catalana suposarien, de facto, la fi de l’Estat espanyol.

D’altra banda, la independència no és neutra ni aliena a la lluita de classes. Per això, cal fer entendre a la població que la independència té un preu, i que només serà possible si s’assoleix un acord conjuntural per la ruptura entre els sectors populars i la petita i mitjana burgesia, per construir una República Catalana, socialment avançada i més democràtica que l’actual Estat espanyol.

Finalment, Oca va destacar que la pressió política envers la CUP, evidencia que el bloc de Junts pel Sí no és homogeni, tal com ho demostren les declaracions dilacionistes d’Oriol Amat i Felip Puig, representants de l’ala més dretana de CDC, que han expressat les seves reticències envers un procés independentista que no estigui pilotat per ells mateixos.