Dimecres, 09 Novembre 2016 13:00

Balanç polític i propostes per a la ruptura independentista

Just dos anys després del referèndum del 9N del 2014, ens trobem a les primeres setmanes del nou curs polític 2016-17, marcat per la moció de confiança a Carles Puigdemont i l'anunci de la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació per al 2017. La superació d'aquesta moció no es pot entendre com un acte aïllat, sinó que ha de ser una part més de l'engranatge que ha de començar a rodar aquests mesos i marcar el camí cap a la ruptura democràtica amb l'Estat espanyol d'una part del nostre país.

La moció de confiança, el referèndum i les tasques dels mesos vinents

Un dels factors que cal destacar de la proposta de Carles Puigdemont és la celebració d'un referèndum vinculant si és possible amb un acord amb l'Estat i si no ho és de manera unilateral.

Sabem prou bé que la proposta de referèndum pactat tornarà a fracassar. Ara bé, aquest procediment pot tenir una part positiva si serveix per arrossegar sectors que encara a dia d'avui són reticents a la unilateralitat. Tot i això, un cop fracassi de nou l'intent d'acord, l'independentisme ha tirar pel dret i no encallar-se intentant cercar eternament aquest pacte que no arribarà.

Arribats en aquest punt, serà l'hora de plantejar clarament la proposta de referèndum unilateral. Perquè tiri endavant caldrà que, en primer lloc, la Generalitat i el Parlament es dotin dels mecanismes i eines que assegurin que es podrà dur a terme en plenes condicions. En segon lloc, caldrà un compromís ferm que si l'opció independentista surt guanyadora es proclami tot seguit la República Catalana Independent.

Per assolir aquests objectius cal elaborar una estratègia comuna del conjunt de l'independentisme, tal com hem anat insistint en els darrers mesos. Sabem que aquest procés no està exempt de contradiccions i l'acord entre sectors socials clarament diferenciats no és una tasca fàcil. Justament per aquest motiu cal que ens posem a treballar en el "què fer" d'aquests propers mesos, ja que si deixem aquest procés als embats del dia a dia serà molt més complicat d'avançar-hi.

L'avenç del procés independentista en els mesos vinents necessita tenir en compte alguns factors. En primer lloc, cal un full de ruta de govern per a aquest curs polític que contempli les passes que cal seguir fins a la celebració del referèndum. Aquest full de ruta no pot ser només de JxS, ja que aquesta formació ha de ser conscient que no gaudeix d'una majoria absoluta i que, per tant, l'haurà d'acordar amb la CUP.

En aquest full de ruta no hi pot faltar el compromís del Govern per assumir les conseqüències que siguin necessàries per complir amb la voluntat popular. El que estem duent a terme és una ruptura amb un règim imposat a la força i per superar aquest marc polític cal assumir d'una vegada per totes que caldrà una fase de confrontació.

Les amenaces contra els càrrecs electes en les darreres setmanes -com Joan Coma, José Tellez, Carme Forcadell o Montsé Venturós, amb els quals ens solidaritzem plenament-, reforçades amb la capacitat del Tribunal Constitucional espanyol d'actuar-hi directament, és un clar exemple de com pot ser el panorama dels mesos vinents i per al qual caldrà, doncs, preparar-se. Per fer-ho, s'ha de començar, entre d'altres, a bastir espais  de solidaritat davant la repressió i de defensa de la democràcia i de la República Catalana, ja siguin espais populars, institucionals (com ara la creació d'assemblees de càrrecs electes) o compartits.

D'altra banda, és important que aquest full de ruta tingui en compte que, com demostren altres experiències històriques, la desobediència, és a dir, l'obediència al mandat popular, no serà només un acte puntual, per molt transcendental que sigui, sinó que, prèviament, hi haurà un seguit d'actes de ruptura que s'hauran d'anar realitzant des d'ara fins a la proclamació de la independència, en un procés d'acumulació de forces continu. Per això, si bé per en un principi poden ser actes més o menys individuals i més o menys espontanis, caldria que com més va, fossin més organitzats, menys espontanis

Paral·lelament, s'haurà de fer una lectura adequada del moment que ajudi a guanyar suports en la confrontació amb l'Estat. Cada inhabilitació dels càrrecs electes ha de ser una nova oportunitat per acumular forces amb aquells sectors democràtics que encara no són partidaris de la ruptura independentista.

Som on som gràcies a una mobilització constant, gràcies a la qual s'han assolit dues situacions determinants: d'una banda, el contingent nacional-popular suficient per poder proclamar la República Catalana Independent en una part del país; i de l'altra, la clarificació ideològica i política d’aquelles forces polítiques que han abandonat aquesta direcció perquè no són independentistes, i accepten tan sols, una reforma d’allò existent.

En aquest sentit, és imprescindible que el conjunt de l'independentisme amb l'ANC al capdavant com a expressió de masses reorientin la seva capacitat mobilitzadora per fer factible el referèndum i defensar la República. En els mesos vinents la mobilització serà més necessària que mai, ja que determinarà la capacitat o no de dur a terme la ruptura política.

 

La situació al País Valencià

El País Valencià ha viscut un nou 9 d'octubre, marcat per les reivindicacions oficials en defensa d'un «finançament just». Fins ara el govern del PSOE i Compromís s'havia limitat a atribuir la situació que patien els valencians i valencianes a la gestió del PP i sobretot a la corrupció. Un cop aquestes forces polítiques han ocupat el Govern ha quedat demostrat que la problemàtica que pateix el poble valencià és bastant més complexa. L'economia valenciana sofreix una doble vexació: els pressupostos de la Generalitat estan sotmesos a l'administració Montoro, que al seu torn segueix els dictats de la Unió Europea, al servei del gran capital.

Per això creiem que la demanda d'un «finançament just» aborda només l'aspecte més superficial d'una situació estructural de dominació política, de la qual l'espoli n'és un mecanisme. En aquest sentit, esdevé ineludible augmentar el nivell de consciència per tal que el poble valencià es reconegui a si mateix com a subjecte polític sobirà i, mitjançant el dret a decidir, es forgi una majoria que decideixi el seu propi destí.

Perquè es produeixi aquest augment de consciència caldrà superar els límits de la proposta política sorgida del Pacte del Botànic, que situa genèricament “primer les persones” i alhora menysté deliberadament definir quin és l’àmbit nacional de decisió d’aquestes persones.  Per ser exactes, cal dir que el menysté aparentment en teoria, no pas a la pràctica, perquè després de tres excursions col·lectives del govern valencià a Madrid és evident que, a la pràctica, sí es té clar que no es pensa en clau de País Valencià com a àmbit prioritari.

D'altra banda, el nou govern valencià pot estar netejant la casa, airejant la ferum i pintant la façana, però no es qüestionen, més enllà de referències de segon nivell, ni els límits autonòmics, ni el regim del 78, ni tan sols el decret de Nova Planta. Per aquesta raó no cal estranyar-se que  comencin a aparèixer clivelles, dubtes, desconcerts i desencísos, especialment entre la militància més activista.

 

L'Estat Espanyol, l'estructura de dominació del gran capital

Pel que fa a l'Estat Espanyol, les darreres setmanes han servit per mostrar el seu paper com a estructura de dominació política al servei del capital monopolístic.

El PSOE ha tornat a evidenciar la seva dependència econòmica i psicològica de l'oligarquia espanyola, la qual cosa confirma l'anàlisi que n'ha fet l'independentisme des dels anys 80 del segle XX ençà: el PSOE és un dels aparells (subordinat) del bloc dominant. L'esquema ha estat força clar: l'oligarquia espanyola, pressionada pel gran capital europeu, ha decidit el paper que ha de jugar aquest partit, els mitjans de comunicació assenyalen i difonen el missatge i el PSOE acata.

Aquest episodi demostra de nou el caràcter antidemocràtic de l'Estat espanyol, esvaeix un altre cop la possibilitat de crear majories progressistes, i hauria de servir perquè els sectors democràtics i progressistes de l'Estat espanyol respectin la voluntat de la majoria del poble català que ha assumit la necessitat de superar aquest marc polític.

 

Propostes polítiques

En la conjuntura actual ens reafirmem amb algunes de les propostes polítiques que hem anat difonent els darrers mesos i n'afegim alguna de nova:

1. Estratègia comuna per la independència: En els darrers mesos s'estan duent a terme un seguit de passes que  ajuden a avançar cap a la independència. Per aprofundir-hi continua sent necessària l'elaboració i el desplegament d'una estratègia comuna del conjunt de l'independentisme que assenyali el camí que cal fer des d'ara fins a la proclamació de la República Catalana Independent.

2. Confrontació amb l'Estat: Com dèiem al principi, el procés que estem vivint és una ruptura amb el vell règim. Hem d'assumir que l'Estat espanyol no es caracteritza pels valors democràtics i que la ruptura política no arribarà a través d'un acord sinó d'una victòria popular davant un Estat opressor. Per tant, cal que l'estratègia independentista assumeixi la confrontació amb l'Estat com un fet que tard o d'hora haurà d'arribar si volem avançar cap a la independència.

3. Referèndum vinculant: Un cop quedin esvaïdes les possibilitats de realitzar un referèndum acordat, el Govern de Catalunya i el poble organitzat ens haurem de posar a treballar en la realització d'un referèndum que tingui totes les condicions necessàries perquè se'n pugui aplicar el resultat. Paral·lelament, caldrà treballar poble a poble i barri a barri per aconseguir la victòria del Sí. Així doncs, si la opció del Sí surt guanyadora s'haurà de procedir a proclamar la República Catalana Independent.

4. Acord d'Esquerres per la República Catalana: El paper del conjunt de les esquerres en aquest procés continua patint encara moltes mancances. Davant d'aquesta situació, ens reafirmem en la necessitat de la creació d'un espai ampli d'esquerres per la ruptura. En aquest sentit serà imprescindible la implicació de les lluites socials (sindical, ecologistes, feministes, etc.) en el procés d'independència per tal d'aconseguir una República Catalana al servei del poble.

En aquest context no podem menystenir el paper del PDE pel que fa a les relacions internacionals, ja que, en part per inoperància de l'esquerra, està venent el seu marc d'aliances (Israel, Alemanya, EEUU, etc.) com els nostres aliats «naturals». En aquesta qüestió, caldrà, doncs, que l'esquerra actuï en dos nivells: en primer lloc, denunciant que aquests aliats no són «naturals» sinó una imposició ideològica; i en segon lloc, treballant per desplegar un marc de relacions internacionals amb els governs progressistes d'arreu del món no alineats amb l'imperialisme.

5. Extensió del dret a decidir a la resta de territoris dels Països Catalans sota dominació espanyola: Un cop comença a estar assumit l'infrafinançament que pateixen el País Valencià i les Illes, cal anar més enllà i crear consciència que el problema de l'economia valenciana i illenca és estructural i no és cap altre que el de la submissió a un poder aliè a través del qual duu a terme el domini polític i, per tant, econòmic. Així doncs, cal posar l'accent en la necessitat de reconèixer al País Valencià i les Illes com a subjectes polítics propis i avançar amb el dret a decidir per tal de forjar una majoria àmplia que decideixi el seu destí.

6. Reforçar el partit revolucionari: En les situacions de crisi política, esdevé fonamental el paper dels partits revolucionaris com a pol d'orientació estratègica. En aquest sentit cal reforçar Poble Lliure en diferents àmbits, com ara el nombre de persones que hi militen. Així doncs, fem una crida a tots els independentistes que es reivindiquen del marxisme a afegir-se al nostre partit. També caldrà continuar insistint en la formació política per tal d'assolir una militància amb capacitat de dinamitzar les lluites populars i que actuï al si dels moviments de masses de manera positiva sense sectarismes i de manera honesta i coherent amb els nostres principis ideològics.

Secretariat Nacional de Poble Lliure

Països Catalans, 9 de novembre de 2016