Diumenge, 30 abril 2017 21:23

El treball digne és a les nostres mans

Arriba un nou 1r de maig, dia internacional de la classe treballadora en una conjuntura força moguda arran dels efectes de la crisi que segueix evidenciant les contradiccions del sistema capitalista.

L'ofensiva contra els pobles i els treballadors d'arreu del món és més que evident, aquest sistema empitjora diàriament les condicions de vida dels i les treballadores alhora que exporta guerres i conflictes en desenes de països.

Als Països Catalans, les estructures de dominació a les quals estem sotmesos: l'Estat Espanyol i la Unió Europea han estat els garants de l'aplicació de les polítiques fons-monetaristes que han portat a la classe treballadora a un empobriment continuat. En aquesta línia, la majoria de governs autonòmics també han seguit els dictats de la troica. La resposta a aquestes polítiques s'ha encarat amb diferents nivells d'organització i mobilització en els diversos països que formen part de la unió monetària. En alguns d'aquests països, ha estat l'extrema dreta qui ha aconseguit aglutinar gran part del descontentament de la classe treballadora envers les polítiques dels governs sotmesos al Fons Monetari Internacional, aquell que va presidir el corrupte Rodrigo Rato. Aquest és el cas de la Catalunya Nord on en les darreres eleccions estatals el Front Nacional va ser la primera força amb un 30% dels vots. Aquest fenomen és molt preocupant i mentre els partits tradicionals de la social-democràcia i el liberalisme que han avalat statu quo fan aigües, el seu espai polític s'intenta regenerar amb noves formacions. Aquestes, però, no tenen cap projecte alternatiu al continuisme i per tant son incapaços de barrar el pas a l'extrema dreta. Per combatre l'augment del feixisme sabem que l'única alternativa és una major organització obrera i popular i la col·laboració entre les esquerres europees.

A Catalunya, el govern de la Generalitat ni ha revertit ni ha posat en qüestió les polítiques retalladores dutes a terme pels anteriors governs autonomistes.

En els mesos que venen necessitarem un govern valent i compromés que porti a terme una major inversió en  social i que faci els passos necessaris per realitzar el referèndum i garantir-ne l'aplicació del resultat. En aquests mesos s'ha d'aprofundir en la ruptura amb l'Estat Espanyol en vista de proclamar la República Catalana.

Una República democràtica i popular, que ha de servir per aconseguir un nou marc català de relacions laborals, on el paper dels sindicats serà essencial i on es garanteixin els drets laborals. En el procés constituent s'haurà de poder decidir sobre la necessitat de formar part d'organismes de dominació com la UE o l'OTAN, en aquest sentit no podem acceptar imposicions per part de ningú.

Els i les comunistes,  som ben conscients que ningú ens garantirà que això es dugui a terme, tenim clar que el procés de construcció de la República Catalana no es mantindrà al marge de la lluita de classes. És per aquest motiu que en els mesos vinents caldrà aconseguir un major grau d'organització sindical que treballi de forma constructiva per la realització de la ruptura democràtica i la consecució d'un procés constituent amb una important participació popular.

Al País Valencià ens trobem amb un govern amb voluntat de dur a terme unes polítiques redistributives i de regeneració,  contraposades a les patides de mans del PP les darreres dècades. Però l'espoli sistemàtic que pateix i el malbaratament continu i errat que ha deixat un pòsit de deutes i necessitats imperioses, dificulta que la classe treballadora valenciana pugui a curt i mitjà termini ser receptora de millores substancioses... En aquest sentit el govern valencià haurà de decidir si seguir sent part de l'autonomisme o iniciar un camí propi.

En els anys vinents serà necessari que el sindicalisme valencià treballe en base una agenda pròpia basada en el context valencià, la lluita de classes s’expressa per la lluita per l’alliberament nacional per tal d'avançar en les reivindicacions socials. Una agenda que tan sols pot passar pel reconeixement del País Valencià com a subjecte polític i la reivindicació del dret a decidir sobre tots els aspectes que afecten als valencians i valencianes.

Pel que fa a les Illes també serà necessari que el sindicalisme i el conjunt de la classe treballadora treballin en una agenda nacional que reconegui el territori Illenc com un subjecte polític i que avanci cap a la plena sobirania, com a pas imprescindible per assolir l'emancipació de classe.

Visca la classe treballadora!