Divendres, 23 Juny 2017 18:00

Una República sexualment lliure i sense LGBTI-fòbia és a les nostres mans

Manifest de Poble Lliure amb motiu del 28 de juny, dia internacional per l’alliberament LGBTI.

El 28 de juny és el dia internacional per l’alliberament lèsbic, gai, bi, trans i intersex (LGBTI). Han passat 48 anys des que la nit del 28 de juny de 1969 el col·lectiu LGBTI de la ciutat de Nova York es rebel·là contra una de les batudes que la policia solia fer als locals d’ambient, en aquest cas al bar Stonewall Inn.

Enguany també es commemoren els 40 anys de la primera manifestació del 28 de juny als Països Catalans, el 26 de juny de 1977 a la Rambla de Barcelona, convocada pel FAGC. Les principals reivindicacions d’aquesta manifestació foren la derogació de la Llei sobre perillositat i rehabilitació social i de tota la legislació feixista, que es deixés de considerar les persones LGBTI perilloses socials i l’amnistia per a totes les persones LGBTI preses. La manifestació, que segons la premsa de l’època reuní 4000 persones, va ser durament reprimida per la policia.

El desembre del mateix any el moviment convocà noves mobilitzacions per la derogació de la llei de perillositat social, per la llibertat sexual i per l’amnistia total, amb nombrosos suports d’organitzacions polítiques d’esquerres, entre elles el PSAN i el PSAN-P. La supressió de l’homosexualitat de la Llei sobre perillositat i rehabilitació social no s’aconseguí fins a finals de l’any 1978.

El moviment d’alliberament LGBTI als Països Catalans havia nascut l’any 1970 amb la creació del clandestí Movimiento Espanyol de Liberación Homosexual (MELH), que cinc anys més tard es reconvertí en el Front d’Alliberament Gai de Catalunya. El FAGC serví d’exemple per a la creació d’organitzacions germanes a la resta dels Països Catalans.

Actualment als Països Catalans el moviment LGBTI continua lluitant contra l’LGBTI-fòbia i per bastir una societat sexualment lliure. Gràcies a aquesta lluita constant s’han assolit moltes fites importantíssimes a nivell social i legislatiu. Malgrat això, les agressions LGBTI-fòbiques continuen produint-se.

Així doncs, com ja manifestàvem el passat 17 de maig, cal que les noves legislacions i normatives s'apliquin al 100%, i per aconseguir-ho caldrà que el moviment LGBTI mantingui la mobilització al carrer i la pressió a les institucions com ha fet fins ara. Perquè com ens ensenya la història, només amb la mobilització i l'organització popular els avenços en drets i llibertats esdevenen reals i irreversibles.

Avui, a la porta de canvis revolucionaris al voltant de la reivindicació del dret a decidir del nostre poble, i amb l’horitzó del referèndum de l’1 d’octubre a Catalunya i el procés constituent popular que se’n derivarà, tenim a les nostres mans, més que mai, construir un país sexualment lliure i sense LGBTI-fòbia. Som-hi!

Poble Lliure, 28 de juny de 2017