Dimecres, 25 Octubre 2017 06:00

Front a l'espoli: INDEPENDÈNCIA!

En octubre s'han complit els 40 anys dels Pactes de la Moncloa, realitzats baix la remor de sabres i a porta tancada entre l'oligarquia franquista, les elits econòmiques i l'esquerra domesticada, podem certificar que les estructures autoritàries, centralistes i espoliadores del franquisme han continuat exercint un domini social, polític i econòmic del País Valencià. Com hereves del fil roig fem nostres les crítiques a la Transició realitzades per l'independentisme de combat i l'esquerra radical, denunciant la falta de ruptura amb el franquisme. El «atado y bien atado» del dictador impera a l'Estat espanyol, sustentat en la violència de grups feixistes al carrer, la manipulació dels mitjans de comunicació espanyols i la imposició autoritària dels partits del règim i el seu aparell repressiu jurídic i policial, negant el dret a decidir el nostre futur com a poble.

El passat 4 d’abril vam conèixer els PGE on es tornava a evidenciar aquest sotmetiment econòmic. Som una nació espoliada per part de l’Estat espanyol amb una inversió per habitant molt inferior a la mitjana de la resta de les comunitats autònomes del regne. Discriminació que repercuteix en la nostra sanitat, educació, benestar social... en el nostre dia a dia i en la recerca d'una vida digna centrada en la felicitat individual i col·lectiva com a eix de les polítiques transformadores del País Valencià.

A diferència dels passats anys, una part important de la societat valenciana ha rebut aquest infrafinançament com un greuge de país i ha anat expressant el seu malestar en diferents espais, entre ells la Crida pel Finançament. Un primer pas important de gran part de la societat valenciana per exigir gestionar els nostres recursos i decidir el nostre futur com a poble. Una necessitat de finançament que hem d’analitzar les organitzacions revolucionàries per mobilitzar i organitzar a les classes populars per construir una estratègia nacional-popular compartida i autocentrada al País Valencià que ens apropi a l’emancipació social i l’alliberament nacional.

Ha passat un temps prudencial des de que s'han capgirat gran part de les institucions valencianes per adonar-nos que la millora en l'administració i gestió de l'Autonomia no és suficient, ni molt menys definitiu, per poder assolir les millores socials i democràtiques que necessitem al País Valencià. No hi ha prou en governar a les institucions per les mancances i limitacions imposades pel model autonòmic i centralista que concep les institucions autonòmiques i municipals com a meres sucursals gestores dels recursos insuficients assignats des del govern espanyol, impossibilitant cap poder incidència real.

S’ha d'anar creant un espai valencianista de coordinació amb diferents organització de base, culturals, sindicals, socials i polítiques. Un espai popular on confluir diferents sensibilitats militants per treballar conjuntament en reconèixer al País Valencià com a subjecte polític i enllestir un full de ruta compartit que fique el Dret a Decidir al centre de la política valenciana. Un confluència estratègica per als interessos de les classes populars valencianes.

Sols gestionant els nostres recursos podem garantir els drets de les classes populars. Volem exercir la sobirania per construir el nostre present i decidir el nostre futur.

Des de Poble Lliure emplacem a la classe treballadora a participar de la manifestació del 18 de novembre a València i donar-li un caràcter sobirà i rupturista amb el règim del 78. La classe treballadora organitzada seguirem treballant per la Independència, el Socialisme i el Feminisme al País Valencià, cap a la confederació dels Països Catalans.