Dilluns, 05 Març 2018 11:25

CRIDA A UNA ESTRATÈGIA REPUBLICANA

Lamentem que una part del moviment independentista encara sigui reaci a entendre la naturalesa de l’estat espanyol, intrínsecament oligàrquic i autoritari; i segueixi enganyant-se amb falsos eslògans idealistes o mecanicistes. Els fets, passats i presents, ens demostren que l’Estat espanyol i els poders que el conformen mai permetran de bon grat l’emancipació del poble català, fet que contradiria la seva doctrina fundacional (el nacionalisme excloent i unitarista), ni s’avindran a aturar l’espoli econòmic del nostre poble, font primordial de la seva supervivència. En aquest mateix sentit, en la mesura que l’estat vegi que la repressió causa l’efecte desitjat, no dubtarà en utilitzar-la de manera sistemàtica.

L’Estat espanyol es troba al límit de la fallida, segrestada per un govern de lladres que ha saquejat el país, amb un poder judicial corromput al servei exclusiu de l’executiu i les elits extractives, i amb un poder mediàtic putrefacte, que atia la catalanofòbia com a via d’escapament per al descontentament popular i, alhora, com a mitjà per garantir la supervivència econòmica del règim a curt termini.

En aquest context és implantejable una estratègia de replegament i retorn a l’autonomisme. No hi ha ningú que la contempli com a opció seriosa: ni l’espanyolisme, decidit a liquidar qualsevol fet diferencial que contradigui el seu nacionalisme supremacista i excloent; ni el poble català, conscient que aquesta va esdevenir, des del 2010, una via morta. La República Catalana és l’única via factible, i la seva construcció tan sols serà possible a través de la confrontació democràtica entre un poble organitzat i un estat com més va, més putrefacte.

Els tribunals i el ministeri d’hisenda espanyol no es cansen de demostrar que és impossible fer veritables polítiques d’igualació social des de les institucions autonòmiques i sota el jou de l’Estat espanyol. El discurs reformista és una fal·làcia. L’eixamplament de la base republicana no vindrà donat per renúncies, sinó per intensificar la lluita democràtica en defensa dels nostres drets i llibertats, denunciant el caràcter oligàrquic i extractiu de l’estat espanyol, i lligant la lluita republicana a les lluites i conquestes socials.

Des de Poble Lliure creiem que l’independentisme ha de dotar-se d’una estratègia de ruptura que contempli i prevegi les vicissituds intrínseques de l’enfrontament entre el nostre projecte republicà democràtic i un estat autoritari.

Considerem que els següents elements són prioritaris per poder desplegar una estratègia republicana de ruptura efectiva:

a) Construir una institucionalitat republicana sobirana per tal d’assegurar eines de representativitat política deslliurada del règim, que puguin recollir la voluntat popular i fer-la efectiva a diferents nivells, ja sigui per exercir la representativitat legítima del poble català, com per articular i coordinar les tasques de debats constituents de la República Catalana, i impulsar la construcció d’estructures clau pel desplegament del projecte republicà.

Aquestes noves eines d’institucionalitat republicana, més enllà del l’òrgan de reconeixement del Govern efectiu a l’exili, haurien de ser:

  1. L’Assemblea de Representants del Poble Català, a nivell de legitimitat democràtica, que agrupés tant els representants electes en els Parlaments català, espanyol i europeu, com els representants municipals.
  2. El Congrés Nacional del Poble Català (CNPC), a nivell executiu de desplegament de la República Catalana, que agrupés el conjunt de la societat civil compromesa amb el projecte republicà, i que assumís la coordinació i l’impuls de campanyes i projectes a tots nivells. Aquest òrgan hauria d’estar ubicat fora de la jurisdicció espanyola i presidit per la màxima autoritat representativa.  EL CNPC ha d’agrupar les persones i col·lectius que, des dels diferents àmbits de la vida social, educativa, sindical i associativa, treballen dia a dia per una societat catalana plenament lliure, democràtica i igualitària. 

    b) Activar la resistència pacífica i la desobediència civil. El moviment popular per la independència ha de redefinir la seva agenda mobilitzadora en funció dels nous paràmetres, fixant-se com a doble objectiu tant l’enfortiment del republicanisme, com l’afebliment del poder polític establert i dels poders econòmics en què se sustenta.

Mantenint la mobilització massiva i simbòlica cal, al mateix temps, desplegar i reforçar fronts com campanyes temàtiques “defensives” (llengua, escola, defensa del territori, antirepressives, contra l’espoli…) que caldrà emmarcar en una estratègia de ruptura i en un discurs republicà. També campanyes de desgast dels enemics del poble català (boicot econòmic a l’oligarquia botiflera,  empreses de l’ÍBEX35, denúncia de les forces d’ocupació, etc).

En el mateix sentit cal reforçar el suport a l’articulació i construcció de propostes alternatives i sobiranes en els àmbits social, econòmic i cultural desvinculades dels poders oligàrquics i basades en la participació popular.

c) Coordinar l’acció dins les institucions del règim en una perspectiva republicana. Cal evitar l’assalt del feixisme espanyol a les administracions municipals i autonòmiques tot  assumint-ne sempre que es pugui el govern i desplegant polítiques públiques el més decents possibles dins l’actual marc jurídico-polític.

En aquest sentit, és necessari un acord polític entre les forces republicanes amb aquest doble objectiu: garantir alcaldies i governs republicans, i desplegar polítiques de cohesió i igualació social, d’aprofundiment democràtic, de lluita contra la corrupció, i de suport al teixit social i les iniciatives populars.

Enfront les institucions espanyoles, com el Parlament i Senat espanyols, cal seguir una estratègia de desgast , boicot i denúncia permanent que afebleixi tant els fonaments del règim com qualsevol govern hostil al reconeixement dels nostres drets polítics.

En relació al Parlament Europeu també cal plantejar una línia d’acció unitària per la denúncia sistemàtica del caràcter autoritari i demofòbic de l’Estat espanyol i la complicitat de les elits europees en la repressió contra el poble català, així com la recerca d’aliats per al reconeixement de la República Catalana.

d) Desplegar una política internacional audaç i multilateral. En l’actual context internacional, la millor garantia d’independència és tenir unes relacions internacionals tan àmplies, variades i significatives com sigui possible.

En el marc de l’Estat espanyol, definint una estratègia comuna amb la resta de pobles i d’agents polítics partidaris de la ruptura, de cara a afeblir el règim i facilitar-ne la caiguda.

En el marc europeu, cercant aliats en la denúncia de la feixistització de l’Estat espanyol, en defensa de l’aprofundiment democràtic i del reconeixement del dret a l’autodeterminació.

A nivell global, cercant activament aliats polítics, econòmics i estratègics per al reconeixement i el desplegament de la República Catalana. Una cerca que ha de superar l’esquema mental reduccionista del sotmetiment a uns únics possibles aliats.

Països Catalans

5 de març de 2018