Dijous, 11 Octubre 2018 13:58

Diagnosi de la situació actual

El moviment independentista es troba desorientat i dividit. La causa principal és la repressió de l’Estat: l’anterior Presidenta del Parlament, Carme Forcadell, està empresonada; hi ha diputats de l’actual Parlament pendents de judici; el gruix de l’anterior Govern es troba empresonat o exiliat. I tot això bloqueja unes institucions que, a més, continuen econòmicament intervingudes, malgrat l’aixecament formal del 155. L’esquema “de la llei a la llei” era un error, però almenys servia perquè les institucions fessin passos endavant. Ara mateix, en canvi, la majoria independentista al Parlament i el Govern de JxCat i ERC, no serveixen de gran cosa.

La repressió també ha impedit una anàlisi rigorosa i autocrítica dels encerts i errors de l’etapa anterior, la que ens porta a les victòries del 1-O i el 3-O, que després no es van voler o poder consolidar. Enlloc d’això, augmenta el ressentiment entre les forces independentistes.

Atrapat per aquests condicionants, l’independentisme es troba sense una direcció política que pugui situar un nou horitzó per a trencar amb l’Estat, ni que desplegui polítiques que facin possible l’èxit i consolidació d’aquesta ruptura. Ens trobem en un “anar fent” en què tan sols els judicis sembla que prenguin el paper de revulsiu. Però sense enfocar el treball polític (mobilitzacions, aliances, lligam d’aquets judicis amb la ruptura), també aquest moment passarà i no haurà servit per avançar.

Tot això no se soluciona (només) amb la proposta de canviar els lideratges vigents per uns altres. Compartim els dubtes respecte de la voluntat política d’alguns sectors del moviment, malgrat que aquests caldria situar-los especialment en aquells que, per posició de classe i per acomodament institucional, s’estan limitant a gestionar l’autonomia. Però a més de voluntat política, als nous lideratges els cal una estratègia sòlida i compartida.

Tenim la certesa que sense unitat de l’independentisme és impossible avançar i encara menys guanyar. Sense aquesta unitat també és impossible que la República guanyi suports entre nous sectors socials i polítics. Però també sabem que sense una anàlisi compartida i, més important encara, uns objectius compartits, aquesta crida a la unitat no té sentit.

Ara per ara, unes noves eleccions no suposarien més que una fugida endavant: anar-hi sense ni un principi de coordinació estratègica que doni sentit a l’endemà d’aquestes, ni tan sols estratègies oposades que poguessin enfrontar-se electoralment, això seria com jugar a la ruleta.

PROPOSTES PER AVANÇAR

Per això proposem:

  1. Crear un espai unitari que reuneixi totes les forces partidàries de la República Catalana (partits, sindicats, organitzacions, entitats): el Congrés Nacional del Poble Català.
  2. Cal organitzar el treball polític que farem, començant per demanar a tots els presos i encausats una defensa política i unitària.
  3. Desplegar les eines i línies polítiques necessàries per a que la ruptura independentista sigui irreversible, aquelles que Poble Lliure hem anat apuntant en els darrers mesos:
  • Institucionalitat nova (Consell per la República) i, especialment, partint de la coordinació i el contrapoder municipalista (Assemblea d’Electes).
  • Treballar des de la base pel procés constituent, unint diferents lluites alliberadores (feminisme, alliberament LGBTI, ecologisme, drets laborals, drets socials, cultura) amb el projecte de la República de tothom.
  • Enfocar les eleccions municipals com una oportunitat per a avançar en les majories republicanes, d'esquerres i progressistes, començant per teixir confluències àmplies d’unitat popular, a les àrees metropolitanes i al conjunt dels municipis del país. 
  • Organitzar campanyes de boicot contra l’oligarquia espanyola de l’IBEX-35, responsable última de l’Estat autoritari que patim.
  • Desplegar una estratègia apropiada a les Illes i al País Valencià, per a fer emergir els respectius moviments pel dret a decidir. Una lluita coordinada al conjunt dels Països Catalans triplica els problemes a l’Estat autoritari espanyol.
  • Aprofundir la feina d’internacionalització i solidaritat, posant especial èmfasi en la coordinació amb altres nacions de l’Estat espanyol que lluiten per les seves Repúbliques.

Països Catalans, 11 d’octubre de 2018