Quan les veus domesticades per la transacció franquista predicaven que l’11 de Setembre havia de ser una festa, l’independentisme va tenir molt clar que la commemoració de l’heroica resistència del poble català contra les forces borbòniques tan sols podia entendre’s com una jornada de lluita i reivindicació de les plenes llibertats col·lectives. Han estat la progressiva generalització d’aquesta consciència de poble ocupat però mai submís i les conseqüents mobilitzacions massives les que ens ha permès arribar on som ara.

Publicat a Actualitat