Divendres, 04 Desembre 2015 22:46

"Què entenem per anticapitalisme?" per Juanjo Giner

“La ignorància no és l'absència passiva d'informació sinó una barreja formada per dades, dades incompletes, dades sobre coses irrellevants, expectatives irreals, coneixement fragmentat, categories rígides així com dicotomies errònies.” R. Levins, Quan la ciència ens falla

“Els capitalistes han fet caure les conquestes més essencials de la classe treballadora i nosaltres no podem contraatacar el domini absolut del capital. Això ha de tornar a plantejar la qüestió de la transformació socialista de l'Estat, l'economia i l'estructura de classes. Una part intrínseca de aquest procés ha de ser el rebuig absolut dels eufemismes utilitzats pels ideòlegs capitalistes i la seva substitució sistemàtica per expressions i conceptes que reflecteixin fidelment la crua realitat, que identifiquin clarament als responsables d'aquesta decadència i que defineixin els agents polítics de la transformació social. »  J. Petras, Política del llenguatge i llenguatge de la regressió política

Dissortadament el mot anticapitalista en més d’una ocasió pot donar lloc a confusió. De fet a més de sectors provinents de diverses tradicions socialistes, anarquistes i comunistes, també  gent molt i molt allunyada com els falangistes i algunes altres expressions d’extrema dreta també fan us d’aquesta expressió. També hem pogut escoltar i llegir en algunes ocasions com l’anticapitalisme es contraposava a la independència. Convé aclarir els límits de tal expressió.  Per a nosaltres en termes agraris podríem dir que l’anticapitalisme, pot ser l’eina per llaurar la terra per a sembrar la llavor d’un nou sistema, el socialisme. Però si volem evitar confusions tots dos conceptes han de caminar de la mà.

En una primera fase de transformació social, quan ens trobem a l’etapa de passar del contrapoder que ens donen les diverses expressions de les mobilitzacions a un poder popular paral·lel que ja té capacitat de disputar l’hegemonia al sistema en alguns espais, l’anticapitalisme ens pot servir per sumar forces dintre les classes populars amb l’objectiu de fer net amb el sistema actual de producció (capitalisme). Aquesta primera fase, on es fan evidents les contradiccions del sistema capitalista, ha de servir per facilitar el debat estratègic sobre quin sistema econòmic, social i polític volem construir com a alternativa al que volem enderrocar. En aquest punt no poden haver ni ambigüitats ni mitges tintes. Passem de resistir i lluitar contra un sistema, de saber el “què no volem”, a proposar un nou construït des de les classes populars, “què volem”.

En aquest punt “propositiu” els i les comunistes hem de saber explicar que la construcció del socialisme és l’única garantia per caminar cap a una societat lliure d’opressions de tota mena. I que al nostre País, avançar cap el socialisme sols serà possible fer-ho de manera paral·lela a la nostra consolidació com estat independent alhora que incorporem tot el bagatge de la lluita feminista. Un anticapitalisme en abstracte i sense un marc territorial i nacional definit, no deixa de ser un brindis al sol amb molt poca capacitat d’incidència política de llarg abast doncs, la lluita contra el capital a més de la seva vessant internacionalista sempre es concreta en la lluita de classes dins de marcs nacionals autònoms. Renunciar a aquest marcs condemna les lluites obreres i populars a caure en un resistencialisme inoperant i a deixar en mans de la burgesia el grau de (des)nacionalització que en cada moment li convinga.

Hem de ficar fil a l’agulla i cimentar la nova societat amb els pilars sòlids i un programa emancipador, la definició en la negació de l’altre no és suficient perquè ens pot portar a perdre el nord si no reconduïm aquest malestar.

Creguem que cal analitzar l'amenaça que pot suposar un anticapitalisme indefinit i buit d’un programa socialista, pot quedar-se com a una moda, un crit que es perd al vent o una espurna que no fa flama, o que fa una flama descontrolada. Aquesta desorientació per falta de programa ens pot portar des de la desmobilització de la lluita obrera fins al sorgiment d’organitzacions d’ideologia feixista com a resposta al capitalisme.  Hi ha qui pensa que utilitzar l’anticapitalisme com a proclama pot enllaçar amb certes arrels o tradicions anarcosindicalistes oblidant que allò més positiu d’aquestes tradicions com pot ser l’ antiautoritarisme ja estan subsumides dins el socialisme  si aquest no està llastrat per alguna deformació aliena.

Per a que l'anticapitalisme no quede al guaret de la història, sembrem socialisme, independència i feminisme¡¡¡

Juanjo Giner i Antoni Infante, de Poble Lliure.