Opinió

Eduard Garcia

Militant de Poble Lliure, la CUP de Biar i membre de l'Equip de Llibertat.cat

En una entrevista publicada per Llibertat.cat el passat 22 de maig amb motiu de les eleccions locals i autonòmiques al País Valencià el mitjà independentista destacava una de les meues respostes que literalment deia “no entenc qui creu que no es poden fer CUP al País Valencià”, dos dies després de realitzar l’entrevista, la nit del 24 es confirmava la notícia, la CUP aconseguia els seus dos primers regidors i regidores al País Valencià, concretament a Pedreguer(Marina Alta), on ja es tenia representació mitjançant una candidatura municipalista, però esta volta s’havia aconseguit amb les sigles de la CUP, fet que confirmava que no sols es pot treballar i presentar candidatures sota les sigles de la CUP al País Valencià com hem fet a Biar (l’Alcoià), Almàssera(Horta Nord) i el citat Pedreguer, si no que tenim possibilitats fins i tot d’entrar als nostres ajuntaments, on està una part del poder real de decisió.

Dimecres, 15 Juliol 2015 22:23

Unitat popular, CUP i País Valencià

La realitat política dintre del País Valencià és evident que està canviant. Discursos com el de Ximo Puig i presències com la de Ribó en la manifestació reivindicativa en defensa de les persones homosexuals, bisexuals i transsexuals ho demostren. Ara bé, malgrat ser un canvi esperat i desitjat, falta demostrar amb polítiques clares i contundents si realment açò és un canvi polític o una transformació Lampedusiana del règim al nostre País Valencià.

Les eleccions gregues del passat 25 de gener han estat una font inesgotable d’inspiració per a tertulians, analistes, converses de l’hora de l’entrepà i, no cal dir-ho, per a  l’alarmisme  o l’establiment de paral·lelismes interessats per part de l’stablishment polític i dels aspirants a formar-ne part. Aquest article pretén oferir uns mínims elements d’anàlisi política crítica de la situació generada a Grècia i la UE, des de l’òptica de l’esquerra independentista catalana.

Els resultats de les passades eleccions municipals i autonòmiques en una part del nostre territori, obren una porta insospitada només fa uns anys a un procés d'alliberament social i nacional en tota la nostra nació. A les illes i al País valencià, les forces d'esquerres impulsades des de les bases populars tenen l'oportunitat (Malgrat el PSOE) de fer fora un règim regionalista, caciquil, feixistoide i anticatalà (expressió local dels interessos oligarques espanyolistes) donant l'oportunitat d'un empoderament cultural i nacional necessari per a desfer-se del llast d'una repressió sistèmica i prolongada exercida des de la fi de l'anomenada guerra civil i exercida en graus diversos.

(Carta oberta al nou President de la Generalitat Valenciana)

Durant la campanya electoral hem pogut escoltar moltes propostes i jo m’he fixat sobre tot en les relatives a com lluitar contra la violència de gènere al nostre país. Una vegada el poble valencià ja tenim aclarit qui es el nou President de la Generalitat Valenciana i, encara que soc simplement una ciutadana, li donaré la meua opinió respecte esta qüestió.

Temps era temps quan Barcelona era Bàrcino i Badalona Baetulo a l’espai polític, social i cultural romà, que era el nostre, existia des del segle Vè Ac.la institució dels Tribuns de la Plebs; eren els encarregats de fer valer la voluntat de la classe social popular oposada al patriciat, és a dir als membres de la classe dominant que gaudia de tots els drets . «Els patricis –diu textualment la Gran Enciclopèdia Catalana- constituïren una casta social tancada adversa a qualsevol tipus d’innovació que pogués amenaçar els seus privilegis adquirits [...]. Per tot això estigueren sempre en conflicte amb la plebs [...] que era la part del poble que no gaudia de tots els drets de ciutadania reservats als patricis». Els Tribuns de la Plebs –que van anar augmentant de nombre fins a 10, eren elegits sempre entre els plebeus dins llurs assemblees; «Tingueren, des d’un principi, -remarca la GEC- caràcter revolucionari».

Dilluns, 15 Juny 2015 14:23

Micromunicipis i poder popular

Difícilment us haurà passat desapercebut aquest sentinella colossal que esguarda atent les planes de Vic i del Vallès. Qui més qui menys s’haurà fixat en aquest elevat turó escapçat, a l’extrem occidental del Montseny, que sembla un vell volcà adormit. Però, més enllà del paisatge, inevitable als nostres ulls, fins i tot per a la gent que el contempleu a diari, menys coneguda us serà la petita societat que s’hi oculta: el poble de Tagamanent.

Dissabte, 13 Juny 2015 14:00

El dret a decidir, un dret democràtic

L'altre dia, la que serà la pròxima alcaldessa de Madrid, candidata de 'Ahora Madrid' es va proclamar partidària del dret a decidir. En una entrevista amb el periodista Juan Cruz, preguntada sobre els 'conflictes territorials', Manuela Carmena va respondre que ella era favorable al dret a decidir, que era un dret democràtic, que tots els països del món, també el països que conformen l'estat espanyol, tenen dret a decidir i construir el seu futur amb els seues pròpies mans; va afegir que la visió unitarista i centralista del nacionalisme espanyol impulsada per l'estat espanyol havia fet molt de mal a la gent de les nacions perifèriques, a les seues llengües, cultura i identitat(s), perquè des del nacionalisme estatal s'ha intentat imposar llengües, cultures i identitats, sense respectar la diversitat, el plurilingüisme ni el dret a decidir de la ciutadania de les nacions sense estat. Considerava convenient -Carmena- cercar polítiques que superaren el mal i les ferides que s'havia causat, la manca de respecte als territoris que no tenen estructures d'estat per a defensar-se dels atacs del nacionalisme espanyol.

Quan els màxims representants polítics de l’oligarquia botiflera catalana, altrament coneguda com a lobby del pont aeri, Duran i Espadaler, ens diuen que cal aturar el procés i esperar els resultats de les eleccions espanyoles, posen en evidència quina és la darrera maniobra de l’unionisme per evitar la ruptura i salvar, tot renovant-lo, l’statu-quo: vendre la fal·làcia d’una tant reclamada com impossible regeneració democràtica de l’estat espanyol sense fer  cap mena de trencadissa.

Dimarts, 26 Mai 2015 14:14

No va d'eleccions però s'hi assembla

Suposo que tothom recordarà la retallada de la paga extra del 2012 als treballadors públics, amb tota la complexitat jurídica que va comportar, retroactivitat o no retroactivitat, què és i què no és sector públic, aplicació a empreses públiques amb guanys...

Pàgina 4 de 7