Opinió

Diumenge, 12 abril 2015 11:52

El segle dels genocidis

Entrem al mes d’abril i sembla obligat escriure sobre la llengua catalana, les seves possibilitats de supervivència i el seus indicadors de salut lingüística, el declinant abast actual i el seu lloc en una futura República Catalana Independent com a llengua d’unió de la comunitat entre el conjunt de llengües familiars diverses que parlen les actuals famílies catalanes. Deixem, però passar aquests dies i constatem només el debat interessantíssim que, unes vegades en veu baixa i de sotamà i en veu una mica més alta i indignada d’altres, s’està donant a totes les terres catalanes entre els que compartim el mal o el dolor de llengua. També hem de constatar un silenci estrany -esquitxat per declaracions d’alguns polítics sobre cooficialitats lingüístiques en to d’un paternalisme i electoralisme que ja crèiem superat- d’algunes de les institucions que per mandat científic o per voluntat popular de defensa de la llengua la cultura i el país més haurien d’aixecar la veu en aquests moments.  Deixem-ho, doncs, per un altre moment.

Diumenge, 05 abril 2015 11:17

La sobirania nacional des del municipi

Els darrers anys han fet palès a ulls de milions de persones que l’autonomisme és una via morta, i que la construcció d’un futur de justícia, progrés i llibertat per al poble català tan sols serà possible conquerint la plena sobirania política. Tant el Regne d’Espanya com la República Francesa han estat i són aparells estatals hostils als nostres drets i llibertats, pensats i construïts amb la finalitat de garantir la dominació nacional i de classe dels pobles que els patim.

Dissabte, 04 abril 2015 18:23

Dones i república catalana

Aquesta primera col·laboració del Col·lectiu Drassanes s'esdevé l'endemà que el Dia Internacional de la Dona Treballadora, com sempre, sigui un moment propici per fer balanç i plantejar mirades de futur entorn de les dones, els feminismes –en plural– i el seu paper en l'actual debat polític constituent del nostre país.

Ja ens ho mostra la dita llatina “Cui Prodest?” (qui se’n beneficia?).  Qui treu profit del que es vol explicar en moments crucials? Al llarg d’aquest any 2015 ens haurem de fer ben sovint aquesta pregunta perquè, entre els polítics que estan desorientats i els que ens volen desorientar, cal saber no sols cap on anem sinó també cap on ens volen portar.

La connexió entre el passat i el present en aquesta societat tant modernitzada, en aquest estat tan europeu com autoritari és, en la seua essència, un catalitzador potent i ben greixat, una màquina molt ben pensada i feta perquè la imaginació social es dispare cap als deliris espanyolistes, europeistes, reformistes i ben pensats. La interrelació entre quaranta anys de dictadura brutal i assassina i una democràcia tan pobra com entregada als poders oligàrquics i sense cap participació més enllà del testimoni buit i trampós de la mascarada electoral, és una realitat podrida i corcada per anys (molts anys) d’injustícies i fets execrables.

Dimecres, 01 abril 2015 11:59

El Direccional no és invencible

Per a molta gent d’aquestes contrades del Vallès el projecte del Centre Direccional (després rebatejat “Parc Alba”) és un fet consumat. Per a tants altres, un torcebraç. Per sort la desinflada del creixement ha aturat el monstre. I els recels evident dels inversos en un negoci bastit sobre arenes movedisses (remulles per abocadors tòxics) fa que l’amenaça no sigui tan imminent.

Dimecres, 01 abril 2015 11:56

Del preacord a la ruptura

Fa mesos que ho diem des de l’independentisme combatiu: no hi haurà independència sense ruptura política amb l’Estat espanyol. Observat amb deteniment el preacord CiU-ERC entorn del Full de Ruta del procés, tot i el contingut implícitament rupturista que conté el fet de traçar un camí per a marxar fora del marc de l’Estat espanyol, el text en qüestió té una aire que fa dubtar de l’esperit rupturista dels seus redactors. No és cap sorpresa però és bo remarcar-ho perquè no puguem “prendre mal” al final d’un procés que ara sí que anirà de debò.

Dissabte, 21 Març 2015 12:01

El pas del temps

Alguna que altra vegada ens han dit, hem sabut, que aquell amic de militància de fa 30, 20 anys enrera pateix d’una malaltia que l’ha deixat clavat a la cadira, o que sofreix una disminució de la mobilitat o la visió, que està delicat de salut. El pas del temps va erosionant el funcionament de la màquina humana, els anys es cobren el seu tribut.

No és cap descoberta situar la regressió del sector agrari als Països Catalans al marc del desenvolupament de la turboglobalització capitalista de les darreres dècades: la creixent divisió internacional del treball i el monopolisme transnacional (que abraça des del producte agrari fins a la mateixa llavor), juntament amb unes polítiques agràries estatals i comunitàries subsidiàries i pal·liatives, és a dir, de façana electoralista, curtplacistes i completament inútils, han sentenciat a mort el sector.

Dimecres, 04 Febrer 2015 14:08

Ni règim, ni casta

"per curar el mal d’Almansa 

ens vindrà res de Madrid”

Albaes (Al Tall)

Arran de l’actual crisi sistèmica (social, econòmica i política), el discurs públic d’una part l’esquerra regeneracionista espanyola s’ha renovat amb dos marcs conceptuals basats en la denúncia del “Règim del 78” i de la “casta” que el gestiona.

Pàgina 6 de 7