Un altre cop l’Audiència Nacional espanyola és jutge i part, altre cop fa les funcions d’un tribunal polític per silenciar i engabiar les reivindicacions del poble basc. Entenem que a l’Estat espanyol no es dóna la separació de poders quan és el govern (poder executiu) qui influeix i pressiona als jutges de l’Audiència Nacional (poder judicial). Un govern, l’espanyol, que no deixa de voler alliçonar altres països sobre democràcia, quan és el primer que reprimeix la protesta i nega els drets socials, polítics i econòmics a les classes populars.

 

La Comissió Jaume Compte destaca les adhesions de col·lectius i organitzacions empordaneses amb què compta fins al moment. Així es troba ERC Castelló d'Empúries, el Casal Estel Roig de La Bisbal de l'Empordà i la CUP de La Bisbal de l'Empordà. A nivell de comarques gironines, amb el Casal Independentista El Forn de Girona i l'assemblea de Poble Lliure. Del conjunt dels Països Catalans, hores d'ara s'ha rebut el suport de CADCI, de la CUP d'Alfés i de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià.

Entre les persones que han volgut adherir-se al Manifest de la Comissió Jaume Compte i Canelles 2015 destaquen Salvi Güell Bohigas, portaveu d'ERC a l'Ajuntament de Castelló, Maria Roure Fabré, Carles Puig Madrenes i Josep Ma Castells i Garangou, tots tres regidors al Govern de La Bisbal, Sebas Parra, mestre de persones adultes jubilat de Sta. Eugènia de Ter, Miquel-Dídac Piñero i Costa, llibertari i llibreter de L'Escala. De fora de les comarques gironines, Carles Castellanos, exvicePresident de l'Assemblea Nacional Catalana i membre de Poble Lliure, Montserrat Mata, coordinadora de Sant Martí Decideix i membre de Constituents per la Ruptura, Josep Arranz i Romeu, de la sectorial de Veïns per la Independència i de l'ECI (ANC), Joel Jové Martí, membre del Secretariat Nacional de la CUP i Guillem Fuster i Usas, portaveu nacional de Poble Lliure i exmembre del Secretariat Nacional de l'ANC.

La Comissió també ha fet públic l’acte previst per all proper dissabte 24 d'octubre a la tarda. Castelló d'Empúries, la vila natal de Jaume Compte, acollirà un homenatge. L'acte comptarà amb les salutacions de les organitzacions que s'han adherit al Manifest i tot seguit es farà una ressenya sobre la vida de Jaume Compte i Canelles.

A continuació, hi haurà una xerrada sobre Els Fets d'octubre de 1934. Així, Agustí Barrera, membre del Grup d'Historiadors Jaume Compte ens situarà el context general d'aquells fets i el que va succeir a Barcelona en què Jaume Compte i d'altres companys van ser figures destacades. A més, comptarem amb el professor Josep Xaubet que ens oferirà una xerrada sobre la situació a comarques en aquell moment històric. L’acte tindrà lloc a les 6 de la tarda al Convent de Santa Clara de Castelló d’Empúries.

Per tal d’adherir-se al Manifest de la Comissió Jaume Compte i Canelles 2015 cal enviar un correu a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. i també es pot ajudar a difondre l’esdeveniment de Facebook.

Per a més informació: 609 02 23 31 (Jordi Juncà)

Dissabte, 10 Octubre 2015 17:51

Manifestació antifeixista a Mataró

Demà diumenge, 11 d'octubre tindrà lloc a Mataró una manifestació antifeixista amb la participació de Poble Lliure, Arran, Joves per la Terra, la Trama, Bramul, Hypàtia, COS Maresme, Endavant, SEPC, Suport Maresme, Jovent Mataroní, L'espurna i JERC Mataró. La marxa tindrà el seu començament a la Trama (passatge d'Antoni Martí Cabanellas) a les 18:30 h.

El 9 d’octubre de 2015 tornarem a sortir al carrer per a recordar i celebrar que fa 777 anys la ciutat de València i bona part del territori que avui denominem País Valencià ens van incorporar a la catalanitat. Una catalanitat que amb el pas dels anys va representar l’avantguarda a nivell europeu en aspectes tant polítics com culturals i econòmics i també quant als drets de les persones. Aquest procés històric va ser truncat per la força imposada dels drets de conquesta,  tot i que en formes latents o actives no hem deixat de lluitar mai per recuperar-los.

Divendres, 02 Octubre 2015 12:32

Ponència sobre el conflicte armat a Colòmbia

Actualment es compleixen 3 anys dels diàlegs de pau entre el govern colombià i les FARC-EP encaminats a construir col·lectivament la pau amb justícia social tan anhelada per les classes populars colombianes. La setmana passada es van signar, amb la presència de Timochenko i Santos, l'acord de Justícia i Víctimes, acord vital per arribar a bon port en les negociacions de l'Havana.

27S: Via Lliure a la Construcció de la República Popular Catalana!

 

1. Les eleccions de diumenge van suposar una nova victòria en el camí de la Independència i un triomf rotund dels defensors de la República Catalana. Una majoria clara del nou Parlament tindrà el mandat d’encarar el camí de la Ruptura amb la Monarquia Espanyola i de la construcció d’una República Independent que doni sortida als anhels de llibertat i justícia social del nostre poble. L’independentisme creix (passa de 58 a 72 diputats) i bascula cap a l’esquerra.

Dimecres, 16 Setembre 2015 18:49

11S: la mobilització ens farà lliures

Des de Poble Lliure volem felicitar els organitzadors de la Via Lliure a la República Catalana i els centenars de milers de persones que hi van participar, demostrant, un cop més, que l’anhel de llibertat del nostre poble és ben viu i que la ciutadania i el teixit social són la veritable avantguarda del procés cap la plena independència.

Síntesi de la intervenció d’Antoni Infante a l’acte “Som un sol poble” celebrat el dia 9 a Palma.

Aquest acte de solidaritat amb la Diada de l’11S, estava organitzat per l’Assemblea Sobiranista de Mallorca, L’Obra Cultural Balear i el Grup Blanquerna i comptà també amb les intervencions de Jaume Mateu, president de l’OCB, d’Agnès Ambròs vicepresidenta de l’ASM i Àngels Folch del Secretariat de l’ANC, a més de la intervenció musicals dels germans Martorell.

Durant molts anys les persones i entitats que teníem consciència de la nostra nacionalitat catalana oprimida hem anant bastint un discurs que abraçava el conjunt de la Nació, els Països Catalans. És cert però que aquest discurs no arribava a les amples masses i es quedava reduït a cercles més o menys amples, majoritàriament a nivell cultural. Durant anys semblava que la correlació de forces no canviaria gaire i en cas de fer-ho seria a nivell aritmètic, sumant de molt poc a poc les persones convençudes. Les grans majories semblaven reservades per a les opcions espanyolistes.

Alguna cosa que no contemplàvem en tota la seva plenitud des d’eixos nuclis militants, era que si l’estat ens oprimia culturalment ho feia per a poder exprimir-nos econòmicament més fàcilment. L’estat sap que quan les persones perdem la nostra identitat, ens convertim en titelles manipulables. Així, els atacs contra el català mantenia el doble objectiu d’uniformar-nos en la llengua castellana però sobre tot desarmar-nos per a poder ser més fàcil objecte de rapinya. Rés millor per això que dividir-nos potenciant les variants més folcloritzades i desprestigiades intentant separar el valencià i el mallorquí del català, l’alacantí del valencià, el menorquí del mallorquí...i sempre avantposant el castellà omnipresent presentat com a molt superior.

Però allò que semblava inamovible es va començar a moure. Quan a partir dels anys 2006/7 comença a esclatar de manera massiva el moviment independentista al Principat ho fa perquè a les raons culturals i lingüístiques s’incorporen de manera determinant les raons materials: espoliació, dèficit de finançament, penosa situació de les infraestructures, guerra de l’aigua contra l’Ebre, deslocalització forçada d’empreses, empobriment de les classes populars i un llarg etc. El moviment independentista previ va actuar de facto com a gran catalitzador dotant de sentit històric i estratègic un allau de mobilitzacions que d’altra manera podrien haver segut neutralitzades per l’estat. És el que encara ens passa molt a sovint a la resta dels PPCC on moltes de les mobilitzacions socials, polítiques, de gènere... van separades de la lluita independentista.
Aquesta materialitat que farcia el nou moviment, semblava una mica d’esquenes al conjunt de la nació. Un cert pragmatisme primerenc semblava aconsellar-los centrar els esforços en la massa crítica que estava constituint-se al Principat i deixar de banda els i les somnia truites dels Països Catalans que érem incapaços de fer el mateix o al menys de fer-ho al mateix ritme. Així van aparèixer entitats independentistes que no contemplaven l’àmbit de tota la nació. El “ara no toca” queia de nou com una pesada llosa contra la gent que no renunciàvem als PPCC.

La realitat però, és més tossuda que algunes voluntats. I la realitat va fer que el poble català va iniciar una revolució democràtica. Una revolució que va fer que milions de persones deixaren de sentir-se espanyoles per sentir-se només catalanes. Quan una revolució es posa en marxa s’incrementa de manera exponencial el nivell de participació i amb ell l’esperit crític. Aquest esperit crític va ser el que va desbordar els pragmatisme de curta volada. La gran cadena humana del 2013 que va desbordar els límits del Principat unint Vinaròs al PV amb El Pertús a la Catalunya Nord i amb una nodrida representacions d’Illencs va ser un gran exemple. Malgrat tot els Països Catalans soterrats una i mil vegades estaven i estem més vius que mai!

A la resta del territori també va haver unes primeres reaccions -quasi infantils- que davant els diferents ritmes, demanaven a la gent del Principat que no marxaren fins que ho poguérem fer tots/es plegats. Desprès hem viscut un procés de ràpida maduració política que es pot sintetitzar amb un “marxeu quan abans millor que nosaltres anirem després”. Així la complexitat de les nostres realitats deixen de ser una rèmora per a convertir-se en un motor de solidaritat multidireccional.
Fa uns dies es va obrir una immensa polseguera mediàtica arran de les declaracions del conseller de la Generalitat de Catalunya Germà Gordó, que es va mostrar obert a reconèixer com a connacionals a aquelles persones que així ho demanen de la resta dels Països Catalans. Com va escriure Pere Cardús: “El conseller Gordó els ha trepitjat l’ull de poll. La independència de Catalunya és l’amenaça més important que sent l’estat espanyol en aquest moment, però si alguna cosa els atemoreix més és que el País Valencià i les Illes Balears segueixin el mateix camí a mitjà termini. A tots ens sembla que ara per ara això queda molt lluny. Però jo també veia lluny la possibilitat de la independència del Principat de Catalunya fa tan sols deu anys. És evident l’efecte que pot tenir una república independent de Catalunya a la resta de la nació catalana”.
A l’estat espanyol, al País Valencià i supose que també a les illes, les paraules de Germà Gordó, van rebre un allau d’insults, desqualificacions i crítiques però no van poder tapar, les dues qüestions que hi han al fons del problema i que ens afecten directament. La primera és sobre la identitat nacional del PV, de les Illes, de la Franja i de la Catalunya del Nord. Però també del Principat. No existeix una identitat nacional de cadascuna de les nostres realitats territorials. Tal vegada no siguen tant simples les paraules de Felipe González, jugant un dia si i altre també amb el terme nació referit només al Principat.
La identitat nacional és la del conjunt. El conjunt dels PPCC som una nació i ho som perquè ens hem anat fent amb una llengua comuna, un mateix bagatge cultural i unes relacions continuades ... i sobre tot d'una manera important perquè ens hem solidaritzat amb les lluites socials, polítiques i de gènere i contra la repressió del nostre poble. L'11 de setembre de 1714 que avui commemorem a Palma n'és un exemple molt clar amb la presència de gent d'arreu dels Països Catalans defensant Barcelona. Barcelona com sabeu no va ser la fi de la guerra, que va durar fins el 1715 a Mallorca i Eivissa.

Però no som una nació solament per tenir una llengua i una cultura que compartim i perquè estem units en la lluita sinó, sobre tot, perquè tenim el propòsit de construir un futur lliure i compartit. La coordinació de les lluites és molt important, com va demostrar el moviment de solidaritat envers el professorat de les Illes en lluita contra Bauzà i els seus decrets contra la llengua. En aquest moment, el nou Estat català que ja s’albira ha de tenir present aquesta realitat nacional complexa però unitària. Els PPCC, no som realitats separades sinó realitats que aspiren a un futur comú federat i en llibertat.

La segona qüestió és sobre qui té dret a opinar i decidir sobre nosaltres. Sembla ser, per les respostes a G. Gordó per part del PP i PSOE, els insults de Felipe Gonzalez i Alfonso Guerra a més de la permanent campanya de la majoria dels mitjans, que nosaltres no podem opinar i decidir sobre el nostre País. En canvi, des de Madrid estant, el cor de lacais sembla que sí poden opinar sobre el que som o deixem de ser. Una paradoxa profundament antidemocràtica que no respecta qui som els subjectes polítics.
Però i nosaltres, la gent del PV i de les Illes? Tenim dret a opinar sobre el que som o volem ser? Des de Madrid ens diuen una i altra vegada (la darrera el ministre de defensa) que el tema no està obert al debat. Que això és va resoldre ja a la constitució del 78 i als estatuts d’autonomia. Una constitució molt qüestionable històrica i democràticament pel seu origen i gestació i que molta gent dona ja, si més no, per esgotada i uns estatuts d’autonomia de segona aprovats com a part d’una mera descentralització administrativa de l’estat i amb importants dèficits democràtics.

El resultats de tal estructura jurídica que dictamina què som i com hem de governar-nos, no semblen molt satisfactoris per a la majoria, i al igual que al Principat es deixen notar en amples aspectes de la nostra vida, com són l’espoliació de tipus colonial, el dèficit estructural de finançament, la manca d’inversions, la penosa situació de les nostres infraestructures, el nivell d’atur i precarització de les condicions laborals, la lapidació del nostre sistema financer absorbint les caixes d’estalvi, la violència estructural de gènere, el malbaratament dels nostres ecosistemes i altres molts aspectes.

Arran d’això crec que és més que legítim que com a ciutadania puguem preguntar-nos si tot això és deu a una maledicció o una plaga bíblica, o té per contra unes responsabilitats més tangibles, més humanes i per tant més opinables. És a dir, podem preguntar i preguntar-nos qui són els responsables de la nostra deficitària situació? I si podem fer tal cosa, podem també plantejar-nos si a més de saber d’on venen els nostres maldecaps podem decidir què fer per a solucionar-ho?. Podem o no podem i són altres qui han de decidir?

Son les persones i les institucions que tant s’han escarotat davant l’oferiment del conseller Gordó, acusant-lo d’ingerència en assumptes del País Valencià, les Illes, la Franja...les que no ens reconeixen com a poble adult per a poder decidir per nosaltres mateix. Son ells que tremolen davant la possibilitat cada dia més real dels PPCC. Nosaltres, el poble, amb els nostres valors republicans de llibertat, igualtat i solidaritat, no tenim res que perdre a no ser les cadenes que ens uneixen pel dret de conquesta als designes de l’estat espanyol. Un estat espanyol que, com va recordar l’actual Conseller d’Hisenda de la Generalitat Valenciana, construït i mantingut al servei dels interessos de només 400 famílies. Nosaltres ara i ací reafirmem el nostre compromís amb la independència del Principat, però també amb el dret de les Illes i del País Valencià per assolir eixa independència.

Antoni Infante, Plataforma pel Dret a Decidir PDaD.

Va afirmar Albert Botran, en un acte sota el títol "Indestriables: Unitat Popular i Ruptura independentista", que va comptar també amb les intervencions de Jose Téllez i Xavier Oca.

Aquest dimarts, Poble Lliure va organitzar al Casal popular independentista L'Anònima del barri del Clot el primer acte polític d’aquest espai, inaugurat recentment.

L’acte estava enfocat a evidenciar la indestriabilitat de la lluita independentista amb la lluita pels drets socials aglutinada amb la unitat popular. Per a aquest propòsit, la organització va comptar amb les intervencions de tres ponents: Jose Téllez, tinent d'alcalde a l'ajuntament de Badalona per la plataforma Guanyem Badalona en Comú, i activista pels drets socials; Xavier Oca, militant històric de Joves Independentistes Revolucionaris i Revolucionàries, del Moviment de Defensa de la Terra i actualment de Poble Lliure i la CUP a Sabadell; i Albert Botran, militant de Poble Lliure i cinquè candidat a la llista de la CUP - Crida Constituent per la demarcació de Barcelona a les eleccions del proper 27 de setembre.

Ja està disponible per a descarregar a continuació el segon número de "La Veu de Poble Lliure", que inclou els articles d'anàlisi i opinió: "Independència, un horitzó en disputa", "La paraula contrària: sobre les arrels llibertàries de l'independentisme", "Desobeir les lleis d'educació", "Més enllà de les formigues i les cigales oportunistes", i un comentari del llibre "La formació d'una identitat. Una història de Catalunya" de Josep Fontana.

Descarregueu a continuació.

Pàgina 13 de 19

La Veu de Poble Lliure

LaVeu

Contacta amb PL

Poble Lliure

organització política en lluita per la independència, el socialisme i el feminisme als Països Catalans

Contacta'ns

Facebook

Twitter

YouTube

Issuu

Agenda

Novembre 2018
Dil Dim Dic Dij Div Dis Diu
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30