Encarna Canet

Militant de Poble Lliure i la CUP d'Almàssera

Els darrers assassinats masclistes de dones i els seus fills i filles ens torna a enervar i a posar el cor a la gola fins el punt de tindre ganes de vomitar-lo. Tanmateix aquests fets no ens resulten novedosos donat que una i altra vegada les barbaritats contra les dones per banda de la societat heteropatriarcal i els seus acèrrims seguidors no han estat mai interrompudes. Una vegada més i com tantes altres quan hi ha víctimes mortals, vos hem sentit parlar als governants espanyols (i les seves delegacions autonòmiques) de la necessitat de que les dones víctimes de violència denuncien, de la necessitat de protocols d´actuació i de la coordinació de les professionals, de la creació de recursos, de més jutjats especialitzats.

Divendres, 24 Juliol 2015 13:49

El Dret a Decidir al Feslloch

Toni Infante

Militant de Poble Lliure, la CUP d'Almàssera i coodinador de la PDaD

El passat 10 de juliol vaig estar convidat com a membre de la Plataforma pel Dret a Decidir per a donar una xerrada sobre el Dret a Decidir a Benlloch dins del Feslloch, festival de música en valencià que organitza Escola Valenciana. Com que no es va gravar i algunes persones m’han demanat el contingut, he transcrit el guió que vaig utilitzar en forma d’article, advertint però que hi pot haver alguna lleugera diferència entre una i altra versió. 

Eduard Garcia

Militant de Poble Lliure, la CUP de Biar i membre de l'Equip de Llibertat.cat

En una entrevista publicada per Llibertat.cat el passat 22 de maig amb motiu de les eleccions locals i autonòmiques al País Valencià el mitjà independentista destacava una de les meues respostes que literalment deia “no entenc qui creu que no es poden fer CUP al País Valencià”, dos dies després de realitzar l’entrevista, la nit del 24 es confirmava la notícia, la CUP aconseguia els seus dos primers regidors i regidores al País Valencià, concretament a Pedreguer(Marina Alta), on ja es tenia representació mitjançant una candidatura municipalista, però esta volta s’havia aconseguit amb les sigles de la CUP, fet que confirmava que no sols es pot treballar i presentar candidatures sota les sigles de la CUP al País Valencià com hem fet a Biar (l’Alcoià), Almàssera(Horta Nord) i el citat Pedreguer, si no que tenim possibilitats fins i tot d’entrar als nostres ajuntaments, on està una part del poder real de decisió.

Des de Poble Lliure volem fer les següents consideracions sobre l’acord de llista unitària per al 27 de setembre:

En primer lloc, entenem que Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) ha aconseguit portar la conjuntura a un terreny abonat pel dilacionisme i ha demostrat, un cop més, que aquesta formació està més preocupada per mantenir-se en el poder que per avançar cap a la independència. Així, vam veure com, després del 9N, el partit liderat per Artur Mas va decidir endarrerir les eleccions pel 27S, en lloc de convocar-les just després del procés participatiu com marcava el mandat democràtic. Aquesta jugada va ser possible gràcies a un pacte amb ERC a canvi de presentar-se als comicis amb llistes separades. L’acord d’aquesta setmana ha implicat, doncs, una total concessió d’ERC a l’estratègia convergent que no ha sabut imposar cap de les seves propostes inicials: ni les eleccions al març, ni les llistes separades.

Al marge de les mancances explícites dels dos partits independentistes amb més representació a Catalunya, tot indica que la independència guanyarà les eleccions del proper 27 de setembre, portant a la necessitat d’una ruptura política amb l’Estat espanyol. No obstant això, la ruptura només serà possible abandonant les polítiques dilacionistes i contemporitzadores amb el poder de l’Estat, i reforçant les posicions rupturistes dins el conjunt de l’independentisme.

Així centrant-nos en la proposta consensuada i tenint en compte les mancances ja explicitades,  des de Poble Lliure entenem que el format de les plebiscitàries entorn a les dues llistes acordades (la del pacte entre CDC-ERC-Entitats i independents) i la d’ Unitat Popular (CUP-Crida Constituent) presenta un element que cal considerar positiu: la possibilitat de fer bascular, per una banda, als sectors de l'esquerra que es movien en el terreny de l’ambigüitat cap a posicions de ruptura independentista, i, per l’altra, de guanyar posicions en el debat social i constituent dins el propi bloc independentista. Aquesta és, doncs, la tasca que, entenem com a prioritària durant les properes setmanes i mesos.

Secretariat Nacional. Països Catalans 17 de juliol 2015

Dimecres, 15 Juliol 2015 22:23

Unitat popular, CUP i País Valencià

La realitat política dintre del País Valencià és evident que està canviant. Discursos com el de Ximo Puig i presències com la de Ribó en la manifestació reivindicativa en defensa de les persones homosexuals, bisexuals i transsexuals ho demostren. Ara bé, malgrat ser un canvi esperat i desitjat, falta demostrar amb polítiques clares i contundents si realment açò és un canvi polític o una transformació Lampedusiana del règim al nostre País Valencià.

El govern grec de Tsipras va ser legítimament elegit el passat 25 de gener amb un programa socialdemòcrata que plantejava renegociar el deute i les polítiques d’austeritat imposades per la Troika (Comissió Europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional). Des de Poble Lliure érem conscients  que aquest triomf electoral podia evidenciar els límits polítics de la socialdemocràcia quan l'imperialisme neoliberal campa al front de les institucions financeres internacionals. També constatem que un sector important i creixent del poble grec s'alinea en postures que qüestionen de soca-rel tant l'Euro com la mateixa Unió Europea. 

 

El fracàs de les negociacions amb la Troika i la criminalització del govern grec, però, certifiquen el segrest de la voluntat popular per part de les oligarquies i els dèficits democràtics existents a la Unió Europea (UE). L'oposició frontal de la Troika demostra una vegada més que l'alta burgesia europea ha barrat el pas a la socialdemocràcia. Aquesta burgesia vol seguir aplicant les polítiques criminals de robar als pobres per donar-ho als rics.

 

Sols així es poden entendre tant la bel·ligerància contra Grècia com el secretisme dels acords del TTIP de lliure comerç entre els Estats Units i la UE. Aquestes polítiques estan destinades a perpetuar l’acumulació capitalista, mitjançant la despossessió de la majoria i les guerres de saqueig i anul·lar els processos democràtics i la sobirania dels pobles i el seu dret a decidir sobre el fruit del seu treball i sobre la seva forma d'organització política.

 

Per aquest motiu, cal valorar que el referèndum convocat pel Govern grec té la gran virtut, en primer lloc, de retornar al poble el poder de decisió davant les condicions imposades per la Troika. I, en segon lloc, demostra a ulls de la majoria que la UE no és la idíl·lica unió de pobles i dels valors democràtics que els sectors conservadors i burgesos han volgut vendre, sinó que més aviat és una presó de pobles al servei del gran capital.

 

Al final el que s'ha posat clarament de manifest és que la lluita per la pròpia sobirania i la independència dels pobles d'Europa resulta ser la clau de volta en l'antagonisme existent entre el Capital i els pobles. L’exemple grec evidencia que és urgent qüestionar d’arrel l’Europa del Capital i que hem de començar a articular una alternativa econòmica, política i social basada en la cooperació, la igualtat, la sobirania i la radicalitat democràtica entre els pobles d'Europa i el Mediterrani.

 

Per tot plegat, des de Poble Lliure expressem la nostra solidaritat amb el poble treballador grec i fem una crida a la mobilització ciutadana contra les polítiques d’austeritat i contra la dictadura criminal del deute. Així mateix, considerem que cal continuar avançant vers la Ruptura Democràtica per la Independència en el conjunt dels Països Catalans, ja que aquesta lluita també ha de contribuir a afeblir el cor de la UE i dels Estats ocupants perquè n'aguditza les seves contradiccions.

 

Per la sobirania dels pobles!

 

No a la Troika ni al TTIP!

Arriba un altre 28 de juny, dia internacional per l’alliberament lèsbic, gai, bisexual, trans i intersex (LGBTI). Han passat 46 anys des que la nit del 28 de juny de 1969 el col·lectiu LGBTI de la ciutat de Nova York es rebel·là contra una de les batudes que la policia solia fer als locals d’ambient, en aquest cas al bar Stonewall Inn. I n’han passat 38 des que se celebrà a Barcelona la primera manifestació del 28 de juny als Països Catalans. Des d’aleshores ençà la lluita del moviment LGBTI ha aconseguit importants avenços, però encara queda molt camí per recórrer.

Un d’aquests avenços importants es produí el passat 2 d'octubre de 2014, quan el Parlament de Catalunya aprovà la Llei per a Garantir els Drets de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transgèneres i Intersexuals i per a Eradicar l’Homofòbia, la Bifòbia i la Transfòbia, més coneguda com a Llei contra l’Homofòbia o Llei contra la LGBTIfòbia. Aquesta llei és pionera al món i és fruit de la feina i la pressió de les organitzacions LGBTI catalanes. Quasi 9 mesos després de la seva aprovació, però, amb prou feines s’ha implementat en un 50%, com denuncia el moviment LGBTI. Cal exigir, doncs, que la llei s’apliqui en la seva totalitat immediatament.

Al País Valencià i a les Illes el moviment LGBTI fa temps que reivindica també l’aprovació de lleis semblants. Les noves majories sorgides de les eleccions del 24 de maig podrien facilitar aquest objectiu, que sens dubte suposaria una nova i important victòria. Perquè, malgrat aquests avenços, al nostre país continua havent-hi LGBTIfòbia. N’és un exemple recent, en aquest cas a Catalunya Nord, la sentència del passat mes d’abril del Tribunal de Justícia de la Unió Europea on s’avalava que l’estat francès exclogués els gais que han mantingut sexe amb altres homes de la donació de sang de manera permanent. Malgrat que la indignació i la pressió popular van fer que el govern francès rectifiqués i anunciés que modificaria la seva llei de 1983 el mateix dia que la UE l’avalava, la sentència demostra la feina que queda encara per fer per superar qualsevol tipus d’estigmatització i discriminació cap a les persones LGBTI.

La Llei contra la LGBTIfòbia és una eina importantíssima, però cal que siguem conscients que només amb la llei no aconseguirem tots els nostres objectius. La mobilització i la lluita a peu de carrer són bàsiques per aconseguir crear una societat realment lliure de LGBTIfòbia. És bàsica, per exemple, la feina de nombroses organitzacions LGBTI que treballen a les comarques, a les ciutats petites i als pobles dels Països Catalans per tal que les persones LGBTI puguin viure la seva afectivitat lliurement a qualsevol indret del nostre país i no hagin d’anar-se’n a determinats barris de Barcelona, València o Palma. I és importantíssim també que el moviment d’alliberament LGBTI mantingui el seu caràcter intrínsecament revolucionari, no deixant-se endur pels cants de sirena d’una possible integració al sistema si ens comportem com aquest considera adequat. No volem integrar-nos a un sistema que ens discrimina i que ens posa condicions per acceptar-nos; volem crear una nova societat realment lliure.

No podem abaixar la guàrdia. Cal que seguim combatent qualsevol mostra de LGBTIfòbia i cal que, alhora, anem construint dia a dia aquesta nova societat on volem viure: Cal eradicar el bullying LGBTIfòbic de les nostres escoles i instituts. S’ha d’assegurar el dret a tenir fills a les dones lesbianes i sense parella masculina. Cal eliminar els processos patologitzadors contra les persones trans i intersex. S’han de garantir els recursos per la lluita contra el VIH. Cal perseguir les discriminacions en l’àmbit laboral. Cal que es contemplin dins dels currículums escolars totes les opcions sexuals i identitats i expressions de gènere. Hem de recuperar la memòria històrica LGBTI. Cal que recuperem l’espai públic per a relacionar-nos lliurement. Hem de potenciar les expressions culturals no heteronormatives i vetllar per uns mitjans de comunicació lliures de LGBTIfòbia, etc.

Avui, la possibilitat de construir la República Catalana Independent és una oportunitat històrica per a poder avançar també en aquest sentit. Ara és el moment de construir un nou país lliure de LGBTIfòbia, de masclisme i de patriarcat. Així doncs, amb totes les eines i amb tota la força, lluitem per l’alliberament lèsbic, gai, bisexual, trans i intersex!

Poble Lliure

Països Catalans, 28 de juny de 2015

Les eleccions gregues del passat 25 de gener han estat una font inesgotable d’inspiració per a tertulians, analistes, converses de l’hora de l’entrepà i, no cal dir-ho, per a  l’alarmisme  o l’establiment de paral·lelismes interessats per part de l’stablishment polític i dels aspirants a formar-ne part. Aquest article pretén oferir uns mínims elements d’anàlisi política crítica de la situació generada a Grècia i la UE, des de l’òptica de l’esquerra independentista catalana.

Els resultats de les passades eleccions municipals i autonòmiques en una part del nostre territori, obren una porta insospitada només fa uns anys a un procés d'alliberament social i nacional en tota la nostra nació. A les illes i al País valencià, les forces d'esquerres impulsades des de les bases populars tenen l'oportunitat (Malgrat el PSOE) de fer fora un règim regionalista, caciquil, feixistoide i anticatalà (expressió local dels interessos oligarques espanyolistes) donant l'oportunitat d'un empoderament cultural i nacional necessari per a desfer-se del llast d'una repressió sistèmica i prolongada exercida des de la fi de l'anomenada guerra civil i exercida en graus diversos.

El Consell Nacional de Poble Lliure reunit l'endemà de les constitucions dels nous ajuntaments ha valorat molt favorablement els canvis que s'han observat en l’àmbit dels Països Catalans. Aquests canvis a Catalunya, País Valencià i les Illes demostren com la lluita fa que la consciència evolucioni tant a nivell social com nacional fins i tot més ràpid del que les anàlisis prèvies suggerien.

Pel que fa al País Valencià, on un tripartit format per PSOE/PV, Compromís i Podem li ha llevat el govern al PP després de 20 anys, amb un resultat històric per al nacionalisme valencià representat per Compromís. També s’ha foragitat el PP de l’Ajuntament de València (i de les principals ciutats del País), després de 24 anys de governs de Rita Barberà. Cal destacar també l’obtenció dels dos primers regidors per la CUP a Pedreguer (Marina Alta) i d’altres regidories dins de candidatures unitàries i populars. 

En quanta les Illes, l’inici del canvi ha estat canalitzat per PSIB, MÉS i Podem, amb un acord de govern que possibilitarà a curt termini un important pas endavant del català com a llengua pròpia. Així mateix la constitució de l’assemblea de batles i batlesses com a fòrum de debat i defensa conjunta pretén garantir les competències socials dels ajuntaments i assegurar el finançament que reben les corporacions locals dels pressuposts insulars per a la prestació de serveis socials.

Cal aprofitar la nova correlació de forces a nivell institucional per a fer de caixa de ressonància de les reivindicacions i les lluites populars. Els ajuntaments han d’impulsar el rebuig al TTIP, la denúncia de les agressions capitalistes i també la defensa de la Ruptura Democràtica per la Independència, el Dret a Decidir sobre el fruit del nostre treball i sobre la nostra forma d'organització política, tot essent l'impuls del procés constituent arreu dels Països Catalans que ens cal, tenint en compte les característiques que haurà de prendre en cadascun dels seus territoris històrics.

Es constata que per tal de fer efectiva la Ruptura amb l'Estat espanyol ens cal dotar-nos de noves eines de sobirania popular al marge de les referències institucionals i legals espanyoles que ens empresonen com a poble. El conjunt dels Països Catalans actualment ens trobem intervinguts de facto. El Govern espanyol determina a què van dirigides la majoria de les aportacions econòmiques que rebem i, a més, la majoria de les decisions que s'han pres a nivell del Parlament que signifiquen un clar avençhan estat recorregudes al Tribunal Constitucional espanyol i han quedat aturades.

Per aquesta raó, constatem que la Unitat Popular (principalment la CUP, però no tan sols) i l'Esquerra Independentista tenim una tasca molt determinant els propers mesos. En primer lloc, és fonamental impulsar com més aviat millor l'Assemblea de Representants Electes dels Països Catalans que hauria d’estar formada per regidors i regidores, diputats i diputadesaixí com per representants/es sindicals i dels moviments socials i populars. Una composició d'aquesta mena seria més favorable als interessos populars, atès que els sectors conservadors no serien majoria. Aquesta nostra nova institució hauria de representar la Ruptura Democràtica per la Independència com a motor per a la futura República independent i federal dels Països Catalans.

En segon lloc, cal centrar les energies també a forçar la convocatòria de les eleccions constituents i plebiscitàries del 27s a nivell del Parlament de Catalunya. És imperiós aconseguir una nova correlació de forces a nivell parlamentari més favorable a les classes populars, per tant més favorable a la a la Independència i aconseguir fer un gir en les polítiques socials, començant per implementar mesures d’emergència social. Seguint l'exemple viscut a diversos viles i ciutats, cal que la Unitat Popular representada per la CUP- Crida Constituent treballi sense aturador per a construir una alternativa de govern a partir del 27s.

Aquestes tasques han de ser la base per tal d'impulsar la proclamació de la República Catalana independent i conjuntament amb el moviment popular independentista (principalment l'ANC i també Esquerres per la Independència) continuar impulsant i defensar el nostre procés constituent i les noves institucions de què ens dotem.

Barcelona, Països Catalans, 14 de juny de 2015

Pàgina 14 de 19

La Veu de Poble Lliure

LaVeu

Contacta amb PL

Poble Lliure

organització política en lluita per la independència, el socialisme i el feminisme als Països Catalans

Contacta'ns

Facebook

Twitter

YouTube

Issuu

Agenda

Gener 2018
Dil Dim Dic Dij Div Dis Diu
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31