El Consell Nacional de Poble Lliure reunit l'endemà de les constitucions dels nous ajuntaments ha valorat molt favorablement els canvis que s'han observat en l’àmbit dels Països Catalans. Aquests canvis a Catalunya, País Valencià i les Illes demostren com la lluita fa que la consciència evolucioni tant a nivell social com nacional fins i tot més ràpid del que les anàlisis prèvies suggerien.

Pel que fa al País Valencià, on un tripartit format per PSOE/PV, Compromís i Podem li ha llevat el govern al PP després de 20 anys, amb un resultat històric per al nacionalisme valencià representat per Compromís. També s’ha foragitat el PP de l’Ajuntament de València (i de les principals ciutats del País), després de 24 anys de governs de Rita Barberà. Cal destacar també l’obtenció dels dos primers regidors per la CUP a Pedreguer (Marina Alta) i d’altres regidories dins de candidatures unitàries i populars. 

En quanta les Illes, l’inici del canvi ha estat canalitzat per PSIB, MÉS i Podem, amb un acord de govern que possibilitarà a curt termini un important pas endavant del català com a llengua pròpia. Així mateix la constitució de l’assemblea de batles i batlesses com a fòrum de debat i defensa conjunta pretén garantir les competències socials dels ajuntaments i assegurar el finançament que reben les corporacions locals dels pressuposts insulars per a la prestació de serveis socials.

Cal aprofitar la nova correlació de forces a nivell institucional per a fer de caixa de ressonància de les reivindicacions i les lluites populars. Els ajuntaments han d’impulsar el rebuig al TTIP, la denúncia de les agressions capitalistes i també la defensa de la Ruptura Democràtica per la Independència, el Dret a Decidir sobre el fruit del nostre treball i sobre la nostra forma d'organització política, tot essent l'impuls del procés constituent arreu dels Països Catalans que ens cal, tenint en compte les característiques que haurà de prendre en cadascun dels seus territoris històrics.

Es constata que per tal de fer efectiva la Ruptura amb l'Estat espanyol ens cal dotar-nos de noves eines de sobirania popular al marge de les referències institucionals i legals espanyoles que ens empresonen com a poble. El conjunt dels Països Catalans actualment ens trobem intervinguts de facto. El Govern espanyol determina a què van dirigides la majoria de les aportacions econòmiques que rebem i, a més, la majoria de les decisions que s'han pres a nivell del Parlament que signifiquen un clar avençhan estat recorregudes al Tribunal Constitucional espanyol i han quedat aturades.

Per aquesta raó, constatem que la Unitat Popular (principalment la CUP, però no tan sols) i l'Esquerra Independentista tenim una tasca molt determinant els propers mesos. En primer lloc, és fonamental impulsar com més aviat millor l'Assemblea de Representants Electes dels Països Catalans que hauria d’estar formada per regidors i regidores, diputats i diputadesaixí com per representants/es sindicals i dels moviments socials i populars. Una composició d'aquesta mena seria més favorable als interessos populars, atès que els sectors conservadors no serien majoria. Aquesta nostra nova institució hauria de representar la Ruptura Democràtica per la Independència com a motor per a la futura República independent i federal dels Països Catalans.

En segon lloc, cal centrar les energies també a forçar la convocatòria de les eleccions constituents i plebiscitàries del 27s a nivell del Parlament de Catalunya. És imperiós aconseguir una nova correlació de forces a nivell parlamentari més favorable a les classes populars, per tant més favorable a la a la Independència i aconseguir fer un gir en les polítiques socials, començant per implementar mesures d’emergència social. Seguint l'exemple viscut a diversos viles i ciutats, cal que la Unitat Popular representada per la CUP- Crida Constituent treballi sense aturador per a construir una alternativa de govern a partir del 27s.

Aquestes tasques han de ser la base per tal d'impulsar la proclamació de la República Catalana independent i conjuntament amb el moviment popular independentista (principalment l'ANC i també Esquerres per la Independència) continuar impulsant i defensar el nostre procés constituent i les noves institucions de què ens dotem.

Barcelona, Països Catalans, 14 de juny de 2015

(Carta oberta al nou President de la Generalitat Valenciana)

Durant la campanya electoral hem pogut escoltar moltes propostes i jo m’he fixat sobre tot en les relatives a com lluitar contra la violència de gènere al nostre país. Una vegada el poble valencià ja tenim aclarit qui es el nou President de la Generalitat Valenciana i, encara que soc simplement una ciutadana, li donaré la meua opinió respecte esta qüestió.

Temps era temps quan Barcelona era Bàrcino i Badalona Baetulo a l’espai polític, social i cultural romà, que era el nostre, existia des del segle Vè Ac.la institució dels Tribuns de la Plebs; eren els encarregats de fer valer la voluntat de la classe social popular oposada al patriciat, és a dir als membres de la classe dominant que gaudia de tots els drets . «Els patricis –diu textualment la Gran Enciclopèdia Catalana- constituïren una casta social tancada adversa a qualsevol tipus d’innovació que pogués amenaçar els seus privilegis adquirits [...]. Per tot això estigueren sempre en conflicte amb la plebs [...] que era la part del poble que no gaudia de tots els drets de ciutadania reservats als patricis». Els Tribuns de la Plebs –que van anar augmentant de nombre fins a 10, eren elegits sempre entre els plebeus dins llurs assemblees; «Tingueren, des d’un principi, -remarca la GEC- caràcter revolucionari».

15 de juny de 2015 (Barcelona).- Poble Lliure, la organització estratègica de l’esquerra independentista, va inaugurar ahir la seva nova seu nacional a Barcelona al districte de Sants que va comptar amb més d’un centrar de persones. L’acte, que va començar a amb un dinar a partir de les dues de la tarda, va comptar amb les intervencions dels militants històrics de l’independentisme, Blanca Serra i Carles Castellanos, i va ser clausurat per la portaveu nacional de Poble Lliure, Maria Corrales.

Serra va donar inici a l’acte explicant la figura històrica del general austriacista Joan Baptista Basset durant la guerra de successió que dóna nom a la seu nacional de Barcelona i de València. Basset va ser el militar que va encapçalar la revolta valencià contra Felip V al capdavant dels maulets en un batalló format per catalans, valencians i balears que van lluitar, tant al País Valencià, com al Principiat de Catalunya. D’aquesta manera, Blanca Serra va reivindicar la memòria històrica d’aquest personatge històric de gran simbolisme per la unitat dels Països Catalans i va queixar-se de que no hi hagués cap carrer a Barcelona destinat a la seva figura.

Per la seva banda, Carles Castellanos va voler fer una al·legoria a la necessitat de formació en els moments en que la lectura ha quedat desbancada per les últimes tecnologies. Així, Castellanos va fer èmfasi en que no hi ha cap canvi històric ni revolucionari que no s’hagi donat a través d’una àmplia formació i capacitat d’anàlisis, i va anunciar la creació de la nova “Escola de formació Toni Lecha” en homenatge al militant històric de l’independentisme que va morir ara fa dos anys i a qui la setmana que ve es retrà homenatge en un acte.

Finalment, la portaveu nacional de Poble Lliure, Maria Corrales, va cloure l’acte fent un homenatge als membres més antics de la formació sense els quals, va assegurar, “les noves generacions mai haguéssim tingut un camí des del qual continuar caminant”. Així mateix, Corrales va fer èmfasi en la necessitat de l’existència d’una organització estratègica consolidada en els moments en que sembla que la transformació social comença a ser “irreversible” i per la qual, va assegurar, “donarem el millor de cadascun de nosaltres”.

L’acte també va comptar amb les salutacions de membres de la CUP i de Joves pel Dret a Decidir (JoDD) del País Valencià i va finalitzar-se cantant la Internacional i els Segadors. La primera seu nacional de Poble Lliure va ser inaugurada el passat 25 d’Abril a València on, juntament amb altres organitzacions internacionals, es va a dur a terme la signatura de la Declaració de València i que va comptar amb l’assistència de més de 200 persones.  

Dilluns, 15 Juny 2015 14:23

Micromunicipis i poder popular

Difícilment us haurà passat desapercebut aquest sentinella colossal que esguarda atent les planes de Vic i del Vallès. Qui més qui menys s’haurà fixat en aquest elevat turó escapçat, a l’extrem occidental del Montseny, que sembla un vell volcà adormit. Però, més enllà del paisatge, inevitable als nostres ulls, fins i tot per a la gent que el contempleu a diari, menys coneguda us serà la petita societat que s’hi oculta: el poble de Tagamanent.

Dissabte, 13 Juny 2015 14:00

El dret a decidir, un dret democràtic

L'altre dia, la que serà la pròxima alcaldessa de Madrid, candidata de 'Ahora Madrid' es va proclamar partidària del dret a decidir. En una entrevista amb el periodista Juan Cruz, preguntada sobre els 'conflictes territorials', Manuela Carmena va respondre que ella era favorable al dret a decidir, que era un dret democràtic, que tots els països del món, també el països que conformen l'estat espanyol, tenen dret a decidir i construir el seu futur amb els seues pròpies mans; va afegir que la visió unitarista i centralista del nacionalisme espanyol impulsada per l'estat espanyol havia fet molt de mal a la gent de les nacions perifèriques, a les seues llengües, cultura i identitat(s), perquè des del nacionalisme estatal s'ha intentat imposar llengües, cultures i identitats, sense respectar la diversitat, el plurilingüisme ni el dret a decidir de la ciutadania de les nacions sense estat. Considerava convenient -Carmena- cercar polítiques que superaren el mal i les ferides que s'havia causat, la manca de respecte als territoris que no tenen estructures d'estat per a defensar-se dels atacs del nacionalisme espanyol.

La sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre el 9N torna a demostrar que la legalitat espanyola mai no ens farà lliures. Cal denunciar totes aquelles forces que apel·len a la reforma de la seva constitució perquè són agents còmplices d'aquesta farsa.
 
El poble treballador dels Països Catalans ha de trencar amb la legalitat espanyola. Aquesta legalitat manté intervingudes de facto les Illes, el País Valencià i Catalunya. I, per tant, no disposem dels propis instruments ni polítics ni econòmics per tal de decidir el nostre futur.
 
Poble Lliure insisteix en què cal prioritzar la lluita per la Ruptura Democràtica per la Independència i l'impuls d'un procés constituent popular fonamentat en el dret a decidir sobre el fruit del nostre treball i sobre la nostra forma d'organització política. Laura Alegre, portaveu nacional de Poble Lliure, ha destacat que "ens hem de dotar dels nous instruments de sobirania popular i per començar cal impulsar l'Assemblea de Càrrecs Electes dels Països Catalans".
 
L'Estat espanyol és un projecte al servei de l'oligarquia i de l'alta burgesia com demostren les declaracions de les patronals catalana i espanyola, per tant, cal estar amatents davant les actuacions de l'Estat espanyol que generin miratges polítics que confonguin els i les treballadores.
 
L'alternativa que cal construir entre tothom és la nova República socialista, federal i independent dels Països Catalans.
 
Països Catalans, 12 de juny de 2015

10 de juny de 2014 (Països Catalans).- L’organització estratègica de l’esquerra independentista, Poble Lliure, inaugurarà el proper diumenge 14 de juny la seva seu nacional “Espai  Basset” a Barcelona situada al barri Sants al carrer de l’Elisi, número 20. L’acte consistirà en un dinar popular a partir de les dos de la tarda i un acte polític a les quatre amb representants internacionals i membres de la pròpia organització.

Així, Poble Lliure aconsegueix fer un pas més en la consolidació de la organització que no ha parat de créixer des de la seva constitució i inaugura la seva segona seu nacional. La primera, situada al carrer de Túria, número 58 de València, i que ja es troba en ple funcionament, va ser inaugurada coincidint amb la diada del País Valencià del 25 d’abril amb una assistència de quasi dues-centes persones i en un ambient festiu acord amb el moment històric de la formació i el país.

El nom d’Espai Basset és un homenatge al militar valencià Joan Baptista Basset que va encapçalar la revolta valenciana contra Felip V al capdavant dels maulets. Així, l’austriacista va encapçalar un batalló format per catalans, valencians i balears que va lluitar tant al País Valencià com al Principat de Catalunya. D’aquesta manera, el nom vol representar la unitat del territori i la història comuna dels Països Catalans i d’aquí la tria de Poble Lliure.

Quan els màxims representants polítics de l’oligarquia botiflera catalana, altrament coneguda com a lobby del pont aeri, Duran i Espadaler, ens diuen que cal aturar el procés i esperar els resultats de les eleccions espanyoles, posen en evidència quina és la darrera maniobra de l’unionisme per evitar la ruptura i salvar, tot renovant-lo, l’statu-quo: vendre la fal·làcia d’una tant reclamada com impossible regeneració democràtica de l’estat espanyol sense fer  cap mena de trencadissa.

Poble Lliure considera que els resultats de les eleccions municipals i autonòmiques arreu dels Països Catalans reforcen el procés d’alliberament nacional i social de tot el país. Lluny de dur a terme valoracions exhaustives, que s’hauran de fer amb més temps, volem fer tres consideracions:

 

  1. El procés independentista a la Catalunya sota dominació espanyola fa un gir cap a la ruptura i cap a l’esquerra i dóna un major protagonisme a les forces que se situen en aquest camp. Lluny de les valoracions dels representants de la mitjana burgesia, que pretenen instrumentalitzar el procés per mantenir-se al govern i no perdre la iniciativa política, el vot independentista augmenta en 300.000 des de les eleccions municipals de 2011 i dóna la veu a les forces compromeses amb una ruptura que, com més va més, CiU no està disposada a dur a terme.
  1. El procés constituent popular a Catalunya, que és una peça indissociable del camí cap a l’alliberament nacional, guanya força. Així, no només viuen un ascens històric les forces independentistes, d’esquerres i rupturistes, sinó totes les apostes d’unitat popular favorables a iniciar aquest procés. A més a més, entenent el municipi i el barri com a primera estructura democràtica per a la construcció d’una República Catalana Independent basada en els principis de la unitat popular, el nou mapa municipal ens apropa molt més a revolució democràtica en curs i permet consolidar-ne les bases.
  1. Al País Valencià i a les Illes Balears les forces representatives de les classes populars tenen la oportunitat de fer fora de les institucions l’oligarquia espanyolista i s’obre camí per a un nou renéixer de les identitats respectives en un nou cicle polític que pot impulsar els processos d’alliberament al llarg dels anys vinents.Així mateix, cal destacar que per primera vegada la CUP aconsegueix representació amb tres regidors al País Valencià i això obre l’horitzó a la seva expansió i creixement arreu del territori. No podem oblidar també els resultats de les candidatures d’unitat popular properes als nostres objectius, com ara Castelló en Moviment, Més Xixona o Més Gandia, així com l’avenç d’aquestes també a les Illes Balears.

Per tot això, valorem que els resultats d’ahir són indubtablement històrics i ajuden a sedimentar el procés d’alliberament del nostre poble. En aquest sentit, entenem que l’Esquerra Independentista hi té un paper fonamental a partir d’avui i que necessita dotar-se de les estructures i les eines necessàries per tal d’assegurar:

 

  1. La convocatòria d’eleccions plebiscitàries i constituents pel 27S i, sobretot, el camí que cal iniciar a partir de l’endemà.
  1. La independència com a única via real d’inici d’un procés constituent que garanteixi la sobirania de les classes populars.
  1. La democratització en tots els seus aspectes dels municipis on es té la força suficient que possibiliti la construcció de la República Catalana Independent basada en els principis de la unitat popular.
  1. La lluita al País Valencià i a les Illes per a la conformació d’una identitat pròpia popular que acceleri l'impuls d'un procés constituent,amb el dret a decidir com a pedra angular, que contribueixi a la construcció de la República Federal dels Països Catalans.

Països Catalans, 27 de maig de 2015

Pàgina 14 de 18

La Veu de Poble Lliure

LaVeu

Contacta amb PL

Poble Lliure

organització política en lluita per la independència, el socialisme i el feminisme als Països Catalans

Contacta'ns

Facebook

Twitter

YouTube

Issuu

Agenda

Setembre 2017
Dil Dim Dic Dij Div Dis Diu
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30