28 d’abril de 2015 (València).- El passat dissabte 25 d’abril, la nova organització estratègica de l’esquerra independentista va fer un pas endavant en el seu creixement i consolidació i va participar, per primera vegada, de la diada nacional del País Valencià en la que es va inaugurar la nova seu de la organització a València.  

La programació per aquesta diada històrica va començar el divendres 24 amb la xerrada “Pel Dret a Decidir dels Pobles” organitzada per la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià que va comptar amb la participació de representants de Bildu, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), l’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM), la Intersindical (IV, IAC, STEI) i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans i el BNG. Així mateix, la plataforma de Joves pel Dret a Decidir va dur a terme al matí següent un acte en el mateix format i contingut encarat al jovent on van participar membres de les joventuts de EUiA, del CUT-BAI Andalucía, Renaix, ANJI, JERC, Isca! i BNG, entre d'altres. 

Després d’aquest primer acte, al migdia, va tenir lloc el dinar organitzat per Poble Lliure en motiu de la inauguració del casal “Espai Basset”, nou local nacional de la organització a Valencia. El dinar va ser un èxit i va encabir a quasi 200 persones vingudes de tots els racons dels Països Catalans i d’altres territoris en una jornada marcada per la il·lusió, els retrobaments i l’emoció de tot projecte que fa un salt qualitatiu i quantitatiu endavant.

Dilluns, 27 abril 2015 19:40

Declaració de València

Al llarg de la història, la lluita per la sobirania dels pobles ha estat una constant. L’opressió nacional s’ha vist agreujada per la utilització que n’ha fet el capitalisme en cadascuna de les seves fases evolutives. En la seva fase imperialista, el capitalisme, així com la implementació de les polítiques neoliberals, han contribuït a determinar el repartiment internacional del treball amb conseqüències nefastes per al conjunt de la humanitat i del medi ambient, amb l’únic argument del màxim guany en el menor temps possible i la consegüent acumulació de poder en poques mans.

A escala mundial, des del final de la Segona Guerra Mundial, no ha existit la pau real. Els conflictes bèl·lics han persistit, se n’han magnificat d’altres ja existents i hi ha hagut guerres d’alliberament al llarg de tot aquest temps. La mateixa Europa no ha estat exempta d’aquests conflictes armats, la majoria dels quals buscaven la sortida a la reconversió capitalista en aquest entorn. La presència de forces europees a les guerres de l’Àfrica i Àsia respon sens dubte a l’objectiu de tenir una part del pastís del poder geopolític d’aquestes regions.

Aquesta divisió del treball també es produeix al mateix continent europeu. La perifèria europea està condemnada a ser mà d’obra barata, poc qualificada i centrada en el turisme. Hem vist com els governs d'aquesta perifèria han sigut titelles de la Unió Europea i quan algú ha gosat alçar la veu, no han dubtat a suprimir de facto la sobirania dels pobles i provocar canvis de govern i imposar presidents.

Les reivindicacions pel dret a decidir i/o a favor de la independència s’estenen per tot Europa. Escòcia, Irlanda, Països Catalans, Euskal Herria, Galiza, Bretanya, Corsica, Sardinia, Occitània són alguns exemples d’una lluita compartida, en general, per les classes treballadores, ja visquin  a Andalusia o Portugal, a Grècia o a Castella;  perquè és una lluita per la dignitat de les persones i la sobirania dels pobles, i que es basa en el rebuig actiu de les asfixiants imposicions de la Troica i de l’opressió del sistema capitalista.

Amèrica ha viscut processos de desconnexió davant l’imperialisme dels EUA protagonitzats pels pobles que lluiten pel seu alliberament i dignitat. Veneçuela s’ha sumat al far solitari de Cuba en la denúncia de la misèria capitalista. Els pobles que construeixen una alternativa política i econòmica són objecte de les majors pressions polítiques i militars, com ja ho ha demostrat la història d’Amèrica Llatina.

Àsia i Àfrica continuen sent camps d’intervenció de l’imperialisme nord-americà i europeu en connivència amb les monarquies de Qatar i l’Aràbia Saudita. Aquests interessos obscurs han mantingut enquistat el poble palestí en la seva lluita contra el sionisme. Es tracta d'interessos oposats als pobles que han generat conflictes armats al nord d’Àfrica, a Síria i, en diversos casos, han significat regressions greus dels drets humans, però també han provocat lluites heroiques com la del poble kurd.

El capitalisme mundial exprimeix fins a l’extenuació al mateix planeta i provoca que milions de persones visquin en les pitjors condicions de vida. Aquesta situació ens obliga a treballar activament per construir l’alternativa socialista a nivell regional i mundial.

Per tot això, els signants d’aquesta declaració, des de la nostra vocació revolucionària i internacionalista, ens comprometem a treballar a favor de la construcció d’alternatives basades en la justícia social i el dret a decidir dels pobles. Com a primer pas, especifiquem els següents compromisos:

- Lluitar contra l’imperialisme a qualsevol lloc del món, ja sigui en forma d’invasions militars, cops d’estat o la imposició de la divisió internacional del treball, de tractats econòmics com el TTIP o el propi tractat de la constitució de la Unió Europea.

- Lluitar contra l’ofensiva imperialista de l’OTAN, també al continent europeu, en el camí de la seva dissolució, i rebutjar la presència de les forces imperialistes als nostres països. En aquest sentit, reclamem el tancament de les bases militars que té l’OTAN als nostres països i també rebutgem les maniobres militars que hi tenen lloc.

- Defensar i reclamar el dret a l’autodeterminació dels pobles, així com el dret a portar-lo a la màxima expressió i exercir el dret a la independència, tal com reclamen les nacions sense Estat d’Europa. Ens solidaritzem amb la lluita de tots els pobles que reclamen el seu alliberament.

- Construir una alternativa popular davant l’imperi de la Unió Europea, els Estats Units d’Amèrica, el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional. Ens solidaritzem amb el poble grec, que té en joc el seu destí com a poble sobirà i la seva mateixa existència.

- Estendre la defensa del dret a decidir sobre el fruit del nostre treball – rebutgem les polítiques d’austeritat i d’explotació social – i sobre el tipus d’organització política – rebutgem la subordinació política.

Per la sobirania dels pobles!

No a l’imperialisme!

Construïm el socialisme!

València, 25 d’abril de 2015

 

Andalucía Comunista (Andalucía)

الجبهة الشعبية لتحرير فلسطين (فلسطين) 

(Front Popular d'Alliberament de Palestina)

Movemento Galego ao Socialismo (Galiza)

Primeira Linha (Galiza)

Poble Lliure (Països Catalans)

Scotish Socialist Party (Scotland)

Sortu (Euskal Herria)

Unión do Pobo Galego (Galiza)

Comando Hugo Chávez Frías (Venezuela)

 

Dissabte, 25 abril 2015 14:12

Un trampolí per l'alliberament

Es mirin com es mirin, les eleccions municipals i autonòmiques d’avui són un veritable terratrèmol que ha modificat les composicions institucionals arreu dels Països Catalans. Més que les xifres crues, que tot i això són força significatives en el sentit que es mantenen les grans correlacions favorables a la independència al Principat, el més revelador és l’anàlisi de les tendències que les xifres deixen veure i que des del nostre punt de vista posen les condicions més favorables per al gran canvi que ha de tenir lloc al llarg dels anys vinents en què haurem d’implantar i construir la República independent dels Països Catalans.

La política social que s’està portant endavant des dels governs neoliberals i seguidors de les polítiques del FMI, és més pareguda a la de principis del segle XX que a la d’una suposada societat avançada amb Estat de Benestar i drets socials conquerits i consolidats.

Dilluns, 13 abril 2015 00:31

Més enllà del Dret a decidir

Avui dia, amb els temps de procés i canvi que experimentem arreu dels Països Catalans, cal fer una aturada i observar amb perspectiva els esdeveniments dels quals en som testimonis. Des de la consulta sobiranista realitzada el passat 2014 fins a les diades de cadascuna de les extensions geogràfiques incloses en la denominació territorial dels Països Catalans; l'avanç de la història no s'atura, i som el poble qui la escrivim.

Diumenge, 12 abril 2015 11:52

El segle dels genocidis

Entrem al mes d’abril i sembla obligat escriure sobre la llengua catalana, les seves possibilitats de supervivència i el seus indicadors de salut lingüística, el declinant abast actual i el seu lloc en una futura República Catalana Independent com a llengua d’unió de la comunitat entre el conjunt de llengües familiars diverses que parlen les actuals famílies catalanes. Deixem, però passar aquests dies i constatem només el debat interessantíssim que, unes vegades en veu baixa i de sotamà i en veu una mica més alta i indignada d’altres, s’està donant a totes les terres catalanes entre els que compartim el mal o el dolor de llengua. També hem de constatar un silenci estrany -esquitxat per declaracions d’alguns polítics sobre cooficialitats lingüístiques en to d’un paternalisme i electoralisme que ja crèiem superat- d’algunes de les institucions que per mandat científic o per voluntat popular de defensa de la llengua la cultura i el país més haurien d’aixecar la veu en aquests moments.  Deixem-ho, doncs, per un altre moment.

La despossessió energètica, mal anomenada “pobresa energètica”, té unes conseqüències dramàtiques també per a la salut de moltes persones. Les llars que no poden mantenir una temperatura saludable durant l’hivern superen el 6% a les Illes Balears, el 17% al Principat i el 26% al País Valencià. Als Països Catalans, cada any moren prematurament centenars de persones, la majoria majors, per pulmonies, agreujament de cardiopaties o malalties respiratòries o per determinants accidents a la llar, relacionats massa sovint amb la despossessió energètica.

Poble Lliure valora positivament el suport de l'Assemblea Nacional Catalana a la ILP Habitatge impulsada per la PAH, l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) i l'Observatori DESC. S'ha d'aprofundir en el compromís social de l'independentisme per tal de convertir-lo en un projecte al servei dels interessos populars. Cal eixamplar les bases de l'independentisme amb un treball constant al costat de les lluites populars i partint d'un programa social de ruptura.

Diumenge, 05 abril 2015 11:17

La sobirania nacional des del municipi

Els darrers anys han fet palès a ulls de milions de persones que l’autonomisme és una via morta, i que la construcció d’un futur de justícia, progrés i llibertat per al poble català tan sols serà possible conquerint la plena sobirania política. Tant el Regne d’Espanya com la República Francesa han estat i són aparells estatals hostils als nostres drets i llibertats, pensats i construïts amb la finalitat de garantir la dominació nacional i de classe dels pobles que els patim.

[Comunicat] El Dia Internacional de la Dona Treballadora és només un dia de l’any però sempre és un moment propici per fer balanç i plantejar mirades de futur entorn a les dones, als feminismes –així en plural- i al seu paper en l’actual debat polític constituent del nostre país.

Pàgina 16 de 18

La Veu de Poble Lliure

LaVeu

Contacta amb PL

Poble Lliure

organització política en lluita per la independència, el socialisme i el feminisme als Països Catalans

Contacta'ns

Facebook

Twitter

YouTube

Issuu

Agenda

Setembre 2017
Dil Dim Dic Dij Div Dis Diu
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30