La diada del País Valencià celebrada dissabte 23 d’abril a València, va ser el marc per a una trobada Internacionalista organitzada per Poble Lliure. La trobada, va ser continuació de la realitzada fa un any quan es va signar la Declaració de València.

Dilluns, 18 abril 2016 03:33

25 d'Abril: Decidim com a Poble

 

Aquest 25 d’abril el celebrem amb una situació diferent de la dels darrers 20 anys. Aquests anys de govern del PP a la Generalitat i a les ciutats més importants del País Valencià havien suposat espanyolització, marginació de la nostra llengua i cultura i patir les polítiques neoliberals que, amb la crisi actual del capitalisme, han provocat l’empobriment de les classes treballadores i del poble en general.

 
23 anys sense Guillem. 23 anys des que el van assassinar uns feixistes encoratjats i protegits per les clavegueres de l’Estat, com es va demostrar amb el judici farsa on només condemnaren l’assassí confés Pedro Cuevas, que va romandre només 4 anys a la presó i després va poder presentar-se com a candidat a unes eleccions municipals. Els seus quatre còmplices directes van ser absolts. Sense ruptura democràtica amb el franquisme, el feixisme apareix i desapareix a voluntat, vanant-se de la seva impunitat. 
 
Divendres, 25 Març 2016 11:29

Mobilització antifeixista a Palafolls

El divendres 25 de març al barri de Sant Lluís de Palafolls es vol fer una processó carregada de feixisme.

Des de 1968 que no es veia el Crist de la Bona Mort als carrers catalans, però fa uns anys que aquesta tradició estrangera intenta agafar força de nou. La processó fa un temps que el barri Sant Lluís acull aquest esdeveniment, però fa dos anys l’Associació de Veïns del barri va convidar els Ex-Legionaris de Barcelona perquè fessin una desfilada, la qual es va realitzar sense incidents tot i que va fer sentir molesta i descontenta a gran part de la població. Enguany la nova Confraria de Sant Lluís i Santa Maria de Palafolls ha convidat una altra vegada els Ex-Legionaris juntament amb la Banda Militar perquè desfilin pels nostres carrers. Tal i com denuncia Joves per la Terra (Col·lectiu de l’Alt Maresme), s’utilitza una tradició religiosa com a excusa per a fer apologia del feixisme militarista.

Els i les independentistes no podem restar passius davant aquesta amenaça. El passat 19 de març, per tal de conscienciar la població palafollenca, vam organitzar un acte amb Jordi Borràs, activista en la lluita antifeixista, que ens va presentar els seus llibres “Plus Ultra” i “Desmuntant Societat Civil Catalana”, que encaren i posen noms i cognoms al feixisme i a la ultra dreta instal·lada a Catalunya. Recull d'imatges de l'acte aquí i vídeo de l'acte a Canet de Mar del mes de febrer.

Des de Poble Lliure, juntament amb altres col·lectius i organitzacions comarcals hem organitzat un seguit d’actes avui mateix, el divendres 25 de març. A les 4 de la tarda, hi ha una xerrada sobre la repressió franquista al MiD de Palafolls, que continuarà sortint al carrer a dos quarts de 6 de la tarda amb una manifestació amb cassolada inclosa, per culminar a les 6 davant l’Ajuntament amb la lectura d’un manifest conjunt.

Tot un poble i tota una comarca units contra el feixisme!

La màscara de democràcia de l'Estat espanyol ha caigut, tornant a evidenciar la seva demofòbia i opressió cap al poble català. Només algun idealista, en el sentit filosòfic del terme, pot esperar que l'Estat espanyol oblidi el dret de conquesta que l'ha acompanyat des dels seus orígens i es torni demòcrata i plurinacional de sobte.

Una mirada acurada de la realitat estructural ens demostra que un dels pilars fonamentals que sustenten l'Estat espanyol és l'espoli (interior) sistemàtic d’algunes de les nacions ocupades, especialment dels Països Catalans. En aquest cas, l'extracció de la riquesa generada pel nostre treball s'orienta a mantenir l'estructura de l'Estat i els negocis de certes oligarquies (l’exemple més paradigmàtic seria la construcció irracional de línies de TGV, que no s’ha aturat mentre es retallaven serveis públics bàsics).

Aquesta realitat, estructural insistim, fa inversemblant un canvi de tarannà o de paradigma a l'Estat espanyol. El problema és d’arrel, la solució mai pot ser una regeneració política o el canvi de botxí que esperen alguns.

Només l'independentisme ha fet trontollar la realitat sociopolítica als Països Catalans i a l'Estat espanyol, actualment només l’independentisme té el potencial rupturista per transformar la realitat que vivim com a nació oprimida. Aquest fet es fa més evident si s’observa la lògica repressiva amb què aquest Estat encara els avenços del moviment independentista.

Així, cal recordar que la prohibició la Consulta sobre la Independència d'Arenys de Munt, que no va aconseguir l’objectiu d’aturar la consulta, realitzant-se més de 500 consultes baix amenaces i pressions espanyoles. Quatre anys després, l’Estat espanyol va intentar fer fracassar la connexió de la Via Catalana a Vinaròs entre el Principat i el País Valencià per evidenciar la divisió autonomista de la nostra nació. Les amenaces i les prohibicions de les setmanes prèvies a l'11 de setembre de 2013 van ser superades per la determinació de la gent més conscient del nostre poble.

En la fase actual, l'objectiu són els representants polítics i les institucions. Han perseguit els responsables de la Generalitat que van organitzar el procés participatiu del 9N, i ara és el torn dels Ajuntaments. No en tenen prou d’ofegar-los econòmicament, sinó que els volen coaccionar també políticament. Els persegueixen pel fet de formar part de l'AMI, pel fet d’haver donat suport a la Declaració independentista del 9N i pel fet de mantenir l'estelada penjada als edificis consistorials.

Segons el nostre parer i en coherència independentista amb la Declaració del 9N, els Ajuntaments no han de col·laborar de cap manera amb la tasca repressiva que exerceix l'Estat espanyol. En aquest sentit, l’Ajuntament de Celrà i Viladamat ens marquen quin és el camí: no acatar la legalitat espanyola i la seva lògica repressiva.

En aquests moments, la pugna entre la legalitat repressiva espanyola i la constituent catalana és una de les expressions més visibles del procés de ruptura i de construcció de la República Catalana independent. De fet, en els propers mesos l’agudització d’aquesta contradicció ens assenyalarà si el procés de ruptura avança o s’atura, com voldrien alguns sectors del neoautonomisme disfressats més o menys de “sobiranistes”.

De la mateixa manera que en d'altres èpoques, l'independentisme creix i s'enforteix amb una resposta antirepressiva solidària, polititzada i mobilitzadora. Cal estendre, doncs, la solidaritat vers aquests Ajuntaments i els seus representants, amb l’objectiu de reforçar el moviment popular i polític independentista.

Per això, fem una crida a mobilitzar-nos en solidaritat amb l'alcaldessa de Berga i amb Joan Coma Roura, regidor de l’Ajuntament de Vic acusat de sedició.

Països Catalans, 25 de març de 2016

Diumenge, 20 Març 2016 16:39

Bódalo llibertat

 

Antoni Infante, portaveu de Poble Lliure:  “Ens adherim al manifest “Andrés Bódalo libertad” i exigim la fi de la repressió social, sindical i política. El baix nivell de la democràcia a l’estat  espanyol no pot suportar que el poble treballador isca al carrer a reclamar els drets més elementals i recorre habitualment a la criminalització de la protesta, la judicialització i la repressió. Quan els conflictes són l’expressió de les contradiccions i lluites nacionals i socials d’un poble, en aquest cas l’Andalús, i les classes dirigents de l’estat opressor, la virulència repressiva es multiplica exponencialment però també  la solidaritat que emergeix des de la consciencia més profunda dels pobles”.  #Bodalolibertad

 

L’Assemblea Nacional de la CUP que ha de tenir lloc  a la primavera és una bona ocasió per a fer una reflexió a fons sobre les necessitats polítiques més imperioses que se’ns presenten. En aquest article aportem unes primeres observacions sobre allò que considerem que és més imprescindible.

 

Sortim als carrers, rebels, el 8 de març, Diada internacional de la Dona Treballadora

Les dones i homes independentistes i d’esquerres de Poble Lliure tornem a sortir als carrers, com cada 8 de març, a reivindicar, rebels, el dret a l’alliberament de les dones, de les dones treballadores, de les dones de les classes populars, de les dones de la nostra nació oprimida, de les dones oprimides del món.

I sortim a reivindicar la futura República dels Països Catalans, confederada, lliure, socialista i feminista, perquè no podrem ser una nació lliure en tant les seves dones no ho siguin!

Dimecres, 02 Març 2016 17:54

Balanç dels darrers mesos i perspectives

Anàlisi crítica de la negociació i perspectives per al futur immediat

 

 

El moviment polític català actual es troba situat en un moment derivat del mandat de les eleccions del 27 de setembre, de les resolucions del 9 de novembre passat i dels acords finals del 10 de gener.

 

 

És per això que cal partir, en primer lloc, d’una anàlisi crítica dels fets polítics que han tingut lloc al llarg dels darrers mesos de l’any passat. Les negociacions per la investidura del nou president de la Generalitat de Catalunya han mostrat mancances i contradiccions en les dues candidatures independentistes Junts pel Sí i CUP-CC. En el primer cas s’ha mostrat la línia habitual de pressió i de xantatge de CDC, una línia que s’ha aplicat fins al final ja que CDC no estava interessada a anar a unes eleccions avançades al mes de març. I d’altra banda, ERC ha prioritzat també els seus interessos electorals mantenint-se en l’ambigüitat i evitant de prendre posició. La CUP per la seva banda ha de fer també una autocrítica a fons. Es fa necessària una valoració critica amb perspectiva del que ha comportat l'allargament innecessari de les negociacions fins al darrer segon. Més de tres mesos que han servit per tensar al moviment popular independentista i que s'han basat més en criteris estètics que no pas programàtics. És per això que des de Poble Lliure contribuirem a fer que la CUP reprengui de forma autònoma el debat sobre els passos a seguir els propers mesos. Des del nostre punt de vista cal que la CUP assumeixi plenament l'estratègia independentista i que destini els seus esforços a mantenir la mobilització popular i de retruc a forçar la ruptura amb l'Estat Espanyol. També creiem que la CUP no pot caure en el parany del reformisme d'En Comú Podem i els seus satèl·lits que tornen a posar sobre la taula per enèsima vegada la possibilitat idealista d'una reforma de l'Estat Espanyol per tal que els i les catalanes ens hi sentim còmodes. Aquest espai polític també planteja una nova reforma del capitalisme en clau social-demòcrata que no posa en dubte cap dels poders dominants (UE, OTAN, FMI, etc.). L'exemple del que ha passat a Grècia els darrers mesos és prou evident per demostrar que aquest és un carreró sense sortida.

La conjuntura actual. Les tasques i els agents polítics principals

 

La conjuntura política és, en termes generals, favorable a avançar cap a la independència perquè l’Estat Espanyol es troba en una situació d’immobilitat política derivada de les grans dificultats que té la monarquia per a formar govern. El poder polític estatal no pot mantenir les formes de dominació ni tampoc crear-ne de noves que li permetin de regenerar-se. Aquest fet i una situació de crisi que es va estenent socialment fan que cada dia, a Catalunya, hi hagi més gent favorable a la independència com a única perspectiva política que pot introduir canvis en el panorama social. La perspectiva de la República Catalana Independent va guanyant terreny dia a dia.

Per aquesta raó des de la ideologia espanyolista es van segregant missatges al voltant de propostes inviables però que poden estendre desorientació entre la població, com és el cas de la promesa d’un referèndum, que és realment impossible d’acord amb la ideologia dominant a l’Estat espanyol i la correlació de forces que se’n deriva.

Dins els Països Catalans la situació evoluciona amb força rapidesa però es troba en moments diferents: La ideologia espanyolista es veu contrarestada seriosament al Principat pel creixement de la consciència independentista i arreu dels Països Catalans per un reforçament de la consciència nacional i la reculada de l’espanyolisme més atroç del PP i sectors pròxims.

En aquest context, l’activitat central al llarg dels mesos vinents al Principat, que permeti desenvolupar la consciència i l’organització populars, és el desplegament del debat constituent, o – dit d’una altra manera – la Convenció Constitucional Catalana. És important tenir clar que la mobilització al voltant del Debat Constituent és un dels instruments per a desplaçar l’hegemonia, al si de l’independentisme, cap a l’esquerra. I també pot servir per a trenar aliances noves a nivell territorial que superin el sectarisme orgànic (dels diferents partits i organitzacions polítiques i sindicals pre-existents).

Per a això cal superar dues indeterminacions existents en aquests moments:

PRIMERA: Cal una bona formulació del moment fonamental d’aquest procés de debat, que és la vinculació entre la Fase Participativa i la Fase Parlamentària, de manera que el capital acumulat pels mesos de debat no es perdi en procediments burocràtics. Cal estudiar diferents propostes sense excloure la possibilitat d’establir una Assemblea Constituent Mixta (de polítics i de representants del debat popular previ) que doni profunditat i representativitat a la participació

SEGONA: Cal que l’ANC, ÒMNIUM i el projecte REINICIA arribin a establir una proposta comuna (o compartida) que permeti la dinamització del debat arreu del territori. Des de Poble Lliure treballarem perquè aquest esforç de debat territorialitzat sigui capaç de superar les barreres de les organitzacions (per àmplies que siguin) i pugui desplegar plataformes àmplies que serveixin com a acumulació de forces favorable a la defensa de la República Catalana Independent. Cal comptar amb la màxima unitat de cara a promoure la mobilització creixent que demanarà la fase de ruptura en la que estem entrant.

Un dels instruments institucionals importants per a aquesta fase serà l’Assemblea de Representats Electes dels Països Catalans que ha de permetre avançar en l’articulació dels Països Catalans i en el camí de la creació d’una nova legalitat democràtica alliberada de les estructures autonomistes i construïda sobre la base de la representativitat popular i la mobilització.

Un dels altres punts claus dels mesos vinents serà el de la consolidació del nou govern i la creació de les estructures d'Estat. D'això en dependrà en bona part l'aprovació dels pressupostos per a aquest any en què caldrà que les forces independentistes treballin conjuntament amb voluntat constructiva, ja que no es pot avançar amb posicions immobilistes. Pel que fa a Junts pel Sí, haurà  d'evitar que els sectors més conservadors de CDC es neguin a debatre i es limitin proposar uns pressupostos calcats dels del 2015. Per part de la CUP-CC, cal posar sobre la taula propostes amb un marcat caràcter social tenint en compte que, en aquest moment, encara formem part d'una Comunitat Autònoma intervinguda. La CUP té un programa clarament d'esquerres que trenca amb les polítiques neoliberals. Amb aquesta perspectiva, hem de tenir en compte, d’una banda, que no es pot caure en la paràlisi i no podem restar al marge de les necessitats més immediates del poble treballador. I, d’altra banda, que necessitem uns pressupostos que incloguin la construcció d'estructures d'Estat. Hem de tenir clar que aquest no és un govern de la CUP ni amb la CUP i que, per tant, els pressupostos que farà el Parlament de Catalunya en aquest moment de preparació de la ruptura amb l’Estat espanyol no seran els que faria la CUP pel seu compte. La discussió entorn dels pressupostos no pot ser, per tant, un debat que encalli el procés de ruptura amb l'Estat. Cal advertir també que el moviment independentista no es pot permetre prorrogar els pressupostos actuals, elaborats per un govern de CiU i amb un caràcter autonomista. Aquesta etapa ja està superada; ara toca avançar. La CUP ha de comptar, doncs, amb tot el suport necessari com a instrument imprescindible de mobilització i de ruptura amb l’Estat espanyol.

Des d’un punt de vista global haurem de contribuir, doncs, a reforçar la capacitat política i mobilitzadora de la CUP i alhora a desplegar un espai independentista i d'esquerres ampli, amb un caràcter suprapartidista que aglutini el conjunt de persones lluitadores vingudes del món sindical, cultural, veïnal, ecologista, del jovent en lluita, del feminisme, etc. Aquest espai s’ha d’expressar amb la voluntat de donar un caràcter participatiu i popular al debat constituent i d’adquirir, al llarg del procés, la capacitat de disputar l'hegemonia als sectors burgesos avui dominants per tal de construir la República Catalana al servei de les classes populars.

 

Països Catalans, 2 de març de 2016

 

Secretariat Nacional de Poble Lliure

 

Una llibertat que covardament t’han negat durant anys i que mai estarà completa sense la llibertat de tots i totes, sense la llibertat dels nostres pobles, sense els mil i un esclavatges que encara ens resten per trencar i enviar a l’abocador de la història. La teva aportació i el teu mestratge ens és imprescindible.

Pàgina 6 de 17

La Veu de Poble Lliure

LaVeu

Contacta amb PL

Poble Lliure

organització política en lluita per la independència, el socialisme i el feminisme als Països Catalans

Contacta'ns

Facebook

Twitter

YouTube

Issuu

Agenda

Juny 2017
Dil Dim Dic Dij Div Dis Diu
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30