Podríamos decir, sin equivocarnos lo más mínimo, que Antoni Infante es un todo un referente militante revolucionario en el País Valencià. Este catalán del País Valencià de origen andaluz es militante de la organización independentista y comunista Poble Lliure y de la CUP, es también coordinador de la Plataforma por el Derecho a Decidir del País Valencià y un firme defensor de los derechos de los animales. Hablamos con Toni sobre la actualidad política más candente del País Valencià y del conjunto de los Països Catalans.

MANIFEST 25N 2015

NO MORIM, ENS MATEN. Contra la violència masclista, AUTODEFENSA FEMINISTA

Avui, Dia Internacional per a la No violència contra les Dones i les Nenes, som aquí per manifestar de nou el rebuig contra la violència masclista, el rebuig contra una violència que segueix volent sotmetre les dones, lesbianes i trans, envaint tots els àmbits de la nostra vida.


Denunciem la pervivència del sistema heteropatriarcal i capitalista, origen i nucli de totes les violències.


Denunciem la cultura masclista que encoratja, estimula, consent i atia l’ús de la violència contra les dones com exercici de poder i domini. Una cultura que legitima i perpetua aquesta violència a partir de diversos sistemes i espais: la militarització de les societats, la categorització dels cossos i les vides, l’apropiació del cos i la sexualitat femenina, els vincles amorosos subordinats, la feminització de la pobresa, la imposició de normes estètiques impossibles, els mandats heteronormatius, els racismes, els classismes, la normativitat funcional, i tants d’altres. Denunciem totes aquelles violències que se sumen i interseccionen en la diversitat que acull el ser dones.

Manifestem que les violències masclistes no són aïllades i particulars, no són allò que succeeix a una dona concreta sinó que les vivim totes i s’inscriuen en les nostres vides i els nostres cossos.

Manifestem que totes nosaltres, totes les que som aquí, som expertes en l’experiència de la violència masclista. En un àmbit o en diversos; en nosaltres mateixes o en dones properes: amigues, col·legues, germanes, mares, filles, àvies, nebodes, netes, cunyades, ties… D’una manera o de diverses, totes coneixem la violència pel fet de ser dones.

Manifestem que estem fartes del silenci entorn els perpetradors de la violència, de la no responsabilització dels agressors, de l’absència de reconeixement i de resposta institucional.

Denunciem que la violència contra les dones és la més greu, sistemàtica i impune vulneració dels drets humans de la meitat de la població de la nostra cultura occidental.

Denunciem la violència estructural que opera a través de l’àmbit jurídic i policial culpabilitzant les dones i estigmatitzant-les quan no confien en els recursos legals que se’ls hi ofereixen; desprotegint-les en exigir la seva adequació als sistemes jurídico-penals enlloc d’adequar els sistemes a la diversitat de les necessitats de les dones. Responsabilitzant-les a la fi de la violència viscuda.

Denunciem la violència estructural que opera a través de l’àmbit laboral amb feines precàries, sous baixos, atur elevat. La que obeeix al capitalisme acarnissat dels tractats de lliure comerç que s’apropia del capital femení en el seu benefici.

Denunciem la violència estructural que opera a través de les retallades en l’àmbit social, deixant les dones que pateixen violència directa en situació de desempar i victimitzant-les doblement. La violència que col·loca les persones dels serveis d’atenció a límits d’explotació amb l’excusa de la crisi i les retallades.

Denunciem la violència estructural que opera a través de l’àmbit de la salut coaccionant la llibertat dels cossos de les dones legislant-los, cancel·lant-los i violentant-los.

Denunciem la violència estructural que opera en l’àmbit d’ensenyament obviant models coeducatius i cooperatius mantenint currículums escolars i plans d’estudi que vehiculen la cultura de la violència.

Denunciem que som davant d’una greu problemàtica de salut pública, on les estadístiques oficials només assenyalen la punta visible de l’iceberg d’una xacra molt estesa i d’arrel profunda.

Denunciem la violència institucional que sosté i manté aquestes estructures sense reconèixer i assumir la responsabilitat cabal en l’eradicació o la perpetuació de la violència vers les dones. Denunciem les polítiques de maquillatge que ens esgoten i ens espremen.

Denunciem la violència institucional que no intervé en l’enculturació neomasclista de la nostra societat; que s’apropia el discurs feminista obviant el fons i les pràctiques que implica; que es limita a gestionar minsos recursos que de cap manera arriben al fons d’una problemàtica que pot anomenar-se feminicidi; que incompleix els propis compromisos legislatius en no desplegar els efectes que haurien d’emanar de les normes.

Denunciem la violència institucional que minimitza, aïlla, dispersa i oculta, la magnitud de la violència contra les dones no abordant-la des de les dimensions simbòliques i estructurals que la legitimen i sustenten, actuant així com a còmplice d’aquesta violència.

Manifestem i recordem: a qui calla, que el silenci el fa còmplice de la violència; a qui no escolta, que triar la ignorància el fa responsable; i a qui pot fer-ho i no actua, que no prendre mesura és una forma més de violència.

Com cada any, seguim i seguirem denunciant i recordant, avui i sempre, que la violència és responsabilitat de qui l’exerceix, no de qui la pateix.

I per la construcció d’una societat digna, lliure de violències per a totes i per a tots:

ESCOLTEU-NOS. La saviesa femenina i el moviment feminista són la clau de la transformació cultural i social. Sense les dones no hi ha revolució.

MIREU-NOS. Som milions de dones sostenint la vida i construint relacions lliures de violència. Les pràctiques de llibertat femenina són mediació universal per la transformació de la feminitat i la masculinitat.

VEIEU-NOS. El reconeixement a la diversitat és el principi de la llibertat. Sense dones lliures no hi ha països lliures
RECONEGUEU-NOS. Les dones teixim xarxes i sense xarxes no es pot abordar el canvi social. Les organitzacions de dones feministes som referents de voluntat i acció política per la llibertat, la vida, l’equitat, la pau i la sostenibilitat.

El nostre saber feminista és imprescindible per acompanyar i guiar la transformació social que nosaltres fem cada dia, amb el nostre dia a dia.

Les unes al costat de les altres, practicant l’autodefensa feminista, diem PROU a les violències masclistes i ens donem suport per gaudir de vides i relaciones lliures perquè:

PERQUÈ ENS HI VA LA VIDA.

PERQUÈ VOLEM UNA VIDA LLIURE, I LLIURE DE VIOLÈNCIES.

PERQUÈ ENS VOLEM VIVES, I ALEGRES, I SANES, I FORTES, I JUNTES!!!

 

Davant diferents declaracions i preses de posició confusionàries, sorgides de diferents sectors que es reclamen d’esquerra i fins i tot de l'independentisme entorn del procés independentista, Poble Lliure considera necessari refermar:

1. Que el moviment independentista actual és un moviment popular de fons, de caire rupturista, que ens ha de dur a curt termini a la construcció d’una República Catalana independent. Aquesta República és un nou marc que representarà l’alliberament de l’opressió de l’Estat espanyol en una part del país, un avenç en l’accés al poder polític de les classes populars catalanes, i una oportunitat per construir una societat més igualitària. En aquest sentit, les declaracions neoautonomistes d'alguns dirigents de CDC no fan sinó refermar aquest diagnòstic, en la mesura que mostren la seva por que aquest nou marc esdevingui real.

De la Rebel·lió Catalana a la Revolució dels Somriures: per molt simpàtica, propositiva, “guai", i original que la nostra lluita per la independència sigui o vulgui semblar, no deixar de ser el que és: un procés de Ruptura amb l’statu-quo amb tots els ets i uts.

Dimecres, 18 Novembre 2015 11:09

"Cop de CUP" per Blanca Serra

Així és titula el llibre que el diputat de la CAC sortint David Fernàndez i l’ara entrant Julià de Jòdar van dedicar a presentar i analitzar els orígens i futur de la Candidatura d’Unitat Popular. On estem en aquest moment d’aquest cop de CUP?

L’assalt de vaixells britànics per part de colons nord-americans el 16 de desembre de 1773 a Boston és considerat un dels episodis clau en el conflicte que acabaria amb la independència dels Estats Units. Els vaixells, contràriament al que algú podria suposar tractant-se d’un fet destacat, no anaven carregats d’armes, ni de diners, ni de res que aparentment pogués tenir cap importància estratègica per al desenvolupament posterior del conflicte, sinó que duien un carregament de te de la British East India Company, companyia afavorida per la llei del te britànica en detriment dels comerciants nord-americans. Podríem dir que l’assalt als vaixells britànics va ser un acte de desobediència dels secessionistes de les Tretze Colònies a l’ordenament jurídic vigent a l’Imperi. Des de finals de la dècada passada aquest fet històric dóna nom a un moviment ultraconservador populista i hiperventilat: el Tea Party. 

Xavi Oca, membre de la CUP de Sabadell i de l’organització Poble Lliure, va participar al sopar tertúlia dijous 22 d’octubre a la Taverna Atzucac de Mataró, per valorar els possibles escenaris després del 27S.

Es va constatar que els resultats electorals plantegen la necessitat urgent d’adequar l’estructura i el funcionament de la CUP per tal d’esdevenir una projecte polític referencial de l’esquerra en el nou país. En aquest sentit, cal superar el voluntarisme, ja que aquest model exclou a molta gent que per raons diverses (geografia, feina, criança, etc.) no pot estar a tot arreu ni al cas de totes les decisions.

Un altre cop l’Audiència Nacional espanyola és jutge i part, altre cop fa les funcions d’un tribunal polític per silenciar i engabiar les reivindicacions del poble basc. Entenem que a l’Estat espanyol no es dóna la separació de poders quan és el govern (poder executiu) qui influeix i pressiona als jutges de l’Audiència Nacional (poder judicial). Un govern, l’espanyol, que no deixa de voler alliçonar altres països sobre democràcia, quan és el primer que reprimeix la protesta i nega els drets socials, polítics i econòmics a les classes populars.

 

La Comissió Jaume Compte destaca les adhesions de col·lectius i organitzacions empordaneses amb què compta fins al moment. Així es troba ERC Castelló d'Empúries, el Casal Estel Roig de La Bisbal de l'Empordà i la CUP de La Bisbal de l'Empordà. A nivell de comarques gironines, amb el Casal Independentista El Forn de Girona i l'assemblea de Poble Lliure. Del conjunt dels Països Catalans, hores d'ara s'ha rebut el suport de CADCI, de la CUP d'Alfés i de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià.

Entre les persones que han volgut adherir-se al Manifest de la Comissió Jaume Compte i Canelles 2015 destaquen Salvi Güell Bohigas, portaveu d'ERC a l'Ajuntament de Castelló, Maria Roure Fabré, Carles Puig Madrenes i Josep Ma Castells i Garangou, tots tres regidors al Govern de La Bisbal, Sebas Parra, mestre de persones adultes jubilat de Sta. Eugènia de Ter, Miquel-Dídac Piñero i Costa, llibertari i llibreter de L'Escala. De fora de les comarques gironines, Carles Castellanos, exvicePresident de l'Assemblea Nacional Catalana i membre de Poble Lliure, Montserrat Mata, coordinadora de Sant Martí Decideix i membre de Constituents per la Ruptura, Josep Arranz i Romeu, de la sectorial de Veïns per la Independència i de l'ECI (ANC), Joel Jové Martí, membre del Secretariat Nacional de la CUP i Guillem Fuster i Usas, portaveu nacional de Poble Lliure i exmembre del Secretariat Nacional de l'ANC.

La Comissió també ha fet públic l’acte previst per all proper dissabte 24 d'octubre a la tarda. Castelló d'Empúries, la vila natal de Jaume Compte, acollirà un homenatge. L'acte comptarà amb les salutacions de les organitzacions que s'han adherit al Manifest i tot seguit es farà una ressenya sobre la vida de Jaume Compte i Canelles.

A continuació, hi haurà una xerrada sobre Els Fets d'octubre de 1934. Així, Agustí Barrera, membre del Grup d'Historiadors Jaume Compte ens situarà el context general d'aquells fets i el que va succeir a Barcelona en què Jaume Compte i d'altres companys van ser figures destacades. A més, comptarem amb el professor Josep Xaubet que ens oferirà una xerrada sobre la situació a comarques en aquell moment històric. L’acte tindrà lloc a les 6 de la tarda al Convent de Santa Clara de Castelló d’Empúries.

Per tal d’adherir-se al Manifest de la Comissió Jaume Compte i Canelles 2015 cal enviar un correu a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. i també es pot ajudar a difondre l’esdeveniment de Facebook.

Per a més informació: 609 02 23 31 (Jordi Juncà)

Dissabte, 10 Octubre 2015 17:51

Manifestació antifeixista a Mataró

Demà diumenge, 11 d'octubre tindrà lloc a Mataró una manifestació antifeixista amb la participació de Poble Lliure, Arran, Joves per la Terra, la Trama, Bramul, Hypàtia, COS Maresme, Endavant, SEPC, Suport Maresme, Jovent Mataroní, L'espurna i JERC Mataró. La marxa tindrà el seu començament a la Trama (passatge d'Antoni Martí Cabanellas) a les 18:30 h.

Pàgina 10 de 17

La Veu de Poble Lliure

LaVeu

Contacta amb PL

Poble Lliure

organització política en lluita per la independència, el socialisme i el feminisme als Països Catalans

Contacta'ns

Facebook

Twitter

YouTube

Issuu

Agenda

Juny 2017
Dil Dim Dic Dij Div Dis Diu
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30