Documents

A continuació trobareu el primer número del butlletí internacional de Poble Lliure que tot just vam començar a editar el mes passat, aquest butlletí tindrà periodicitat mensual i es farà arribar a organitzacions polítiques i socials d'arreu del món. Podeu descarregar-lo en format pdf per poder-lo llegir.

A continuació trobareu el primer número del butlletí internacional de Poble Lliure que tot just comencem a editar, aquest butlletí tindrà periodicitat mensual i es farà arribar a organitzacions polítiques i socials d'arreu del món. Podeu descarregar-lo en format pdf per poder-lo llegir.

(Secretariat Nacional de Poble Lliure – 3 de maig de 2016)

Des de la darrera anàlisi general de conjuntura del Secretariat Nacional de Poble Lliure (2 de març de 2016) volem avançar els següents elements d’actualització:

En la situació actual de reestructuració del capitalisme en la qual estem immersos els Països Catalans des de fa anys, podem observar com aquest marc general té repercussions en la crisi política i ideològica de les principals estructures de dominació a què estem sotmesos, bàsicament l'Estat Espanyol i la Unió Europea.

La màscara de democràcia de l'Estat espanyol ha caigut, tornant a evidenciar la seva demofòbia i opressió cap al poble català. Només algun idealista, en el sentit filosòfic del terme, pot esperar que l'Estat espanyol oblidi el dret de conquesta que l'ha acompanyat des dels seus orígens i es torni demòcrata i plurinacional de sobte.

Una mirada acurada de la realitat estructural ens demostra que un dels pilars fonamentals que sustenten l'Estat espanyol és l'espoli (interior) sistemàtic d’algunes de les nacions ocupades, especialment dels Països Catalans. En aquest cas, l'extracció de la riquesa generada pel nostre treball s'orienta a mantenir l'estructura de l'Estat i els negocis de certes oligarquies (l’exemple més paradigmàtic seria la construcció irracional de línies de TGV, que no s’ha aturat mentre es retallaven serveis públics bàsics).

Aquesta realitat, estructural insistim, fa inversemblant un canvi de tarannà o de paradigma a l'Estat espanyol. El problema és d’arrel, la solució mai pot ser una regeneració política o el canvi de botxí que esperen alguns.

Només l'independentisme ha fet trontollar la realitat sociopolítica als Països Catalans i a l'Estat espanyol, actualment només l’independentisme té el potencial rupturista per transformar la realitat que vivim com a nació oprimida. Aquest fet es fa més evident si s’observa la lògica repressiva amb què aquest Estat encara els avenços del moviment independentista.

Així, cal recordar que la prohibició la Consulta sobre la Independència d'Arenys de Munt, que no va aconseguir l’objectiu d’aturar la consulta, realitzant-se més de 500 consultes baix amenaces i pressions espanyoles. Quatre anys després, l’Estat espanyol va intentar fer fracassar la connexió de la Via Catalana a Vinaròs entre el Principat i el País Valencià per evidenciar la divisió autonomista de la nostra nació. Les amenaces i les prohibicions de les setmanes prèvies a l'11 de setembre de 2013 van ser superades per la determinació de la gent més conscient del nostre poble.

En la fase actual, l'objectiu són els representants polítics i les institucions. Han perseguit els responsables de la Generalitat que van organitzar el procés participatiu del 9N, i ara és el torn dels Ajuntaments. No en tenen prou d’ofegar-los econòmicament, sinó que els volen coaccionar també políticament. Els persegueixen pel fet de formar part de l'AMI, pel fet d’haver donat suport a la Declaració independentista del 9N i pel fet de mantenir l'estelada penjada als edificis consistorials.

Segons el nostre parer i en coherència independentista amb la Declaració del 9N, els Ajuntaments no han de col·laborar de cap manera amb la tasca repressiva que exerceix l'Estat espanyol. En aquest sentit, l’Ajuntament de Celrà i Viladamat ens marquen quin és el camí: no acatar la legalitat espanyola i la seva lògica repressiva.

En aquests moments, la pugna entre la legalitat repressiva espanyola i la constituent catalana és una de les expressions més visibles del procés de ruptura i de construcció de la República Catalana independent. De fet, en els propers mesos l’agudització d’aquesta contradicció ens assenyalarà si el procés de ruptura avança o s’atura, com voldrien alguns sectors del neoautonomisme disfressats més o menys de “sobiranistes”.

De la mateixa manera que en d'altres èpoques, l'independentisme creix i s'enforteix amb una resposta antirepressiva solidària, polititzada i mobilitzadora. Cal estendre, doncs, la solidaritat vers aquests Ajuntaments i els seus representants, amb l’objectiu de reforçar el moviment popular i polític independentista.

Per això, fem una crida a mobilitzar-nos en solidaritat amb l'alcaldessa de Berga i amb Joan Coma Roura, regidor de l’Ajuntament de Vic acusat de sedició.

Països Catalans, 25 de març de 2016

 

L’Assemblea Nacional de la CUP que ha de tenir lloc  a la primavera és una bona ocasió per a fer una reflexió a fons sobre les necessitats polítiques més imperioses que se’ns presenten. En aquest article aportem unes primeres observacions sobre allò que considerem que és més imprescindible.

Dimecres, 02 Març 2016 17:54

Balanç dels darrers mesos i perspectives

Anàlisi crítica de la negociació i perspectives per al futur immediat

 

 

El moviment polític català actual es troba situat en un moment derivat del mandat de les eleccions del 27 de setembre, de les resolucions del 9 de novembre passat i dels acords finals del 10 de gener.

 

 

És per això que cal partir, en primer lloc, d’una anàlisi crítica dels fets polítics que han tingut lloc al llarg dels darrers mesos de l’any passat. Les negociacions per la investidura del nou president de la Generalitat de Catalunya han mostrat mancances i contradiccions en les dues candidatures independentistes Junts pel Sí i CUP-CC. En el primer cas s’ha mostrat la línia habitual de pressió i de xantatge de CDC, una línia que s’ha aplicat fins al final ja que CDC no estava interessada a anar a unes eleccions avançades al mes de març. I d’altra banda, ERC ha prioritzat també els seus interessos electorals mantenint-se en l’ambigüitat i evitant de prendre posició. La CUP per la seva banda ha de fer també una autocrítica a fons. Es fa necessària una valoració critica amb perspectiva del que ha comportat l'allargament innecessari de les negociacions fins al darrer segon. Més de tres mesos que han servit per tensar al moviment popular independentista i que s'han basat més en criteris estètics que no pas programàtics. És per això que des de Poble Lliure contribuirem a fer que la CUP reprengui de forma autònoma el debat sobre els passos a seguir els propers mesos. Des del nostre punt de vista cal que la CUP assumeixi plenament l'estratègia independentista i que destini els seus esforços a mantenir la mobilització popular i de retruc a forçar la ruptura amb l'Estat Espanyol. També creiem que la CUP no pot caure en el parany del reformisme d'En Comú Podem i els seus satèl·lits que tornen a posar sobre la taula per enèsima vegada la possibilitat idealista d'una reforma de l'Estat Espanyol per tal que els i les catalanes ens hi sentim còmodes. Aquest espai polític també planteja una nova reforma del capitalisme en clau social-demòcrata que no posa en dubte cap dels poders dominants (UE, OTAN, FMI, etc.). L'exemple del que ha passat a Grècia els darrers mesos és prou evident per demostrar que aquest és un carreró sense sortida.

La conjuntura actual. Les tasques i els agents polítics principals

 

La conjuntura política és, en termes generals, favorable a avançar cap a la independència perquè l’Estat Espanyol es troba en una situació d’immobilitat política derivada de les grans dificultats que té la monarquia per a formar govern. El poder polític estatal no pot mantenir les formes de dominació ni tampoc crear-ne de noves que li permetin de regenerar-se. Aquest fet i una situació de crisi que es va estenent socialment fan que cada dia, a Catalunya, hi hagi més gent favorable a la independència com a única perspectiva política que pot introduir canvis en el panorama social. La perspectiva de la República Catalana Independent va guanyant terreny dia a dia.

Per aquesta raó des de la ideologia espanyolista es van segregant missatges al voltant de propostes inviables però que poden estendre desorientació entre la població, com és el cas de la promesa d’un referèndum, que és realment impossible d’acord amb la ideologia dominant a l’Estat espanyol i la correlació de forces que se’n deriva.

Dins els Països Catalans la situació evoluciona amb força rapidesa però es troba en moments diferents: La ideologia espanyolista es veu contrarestada seriosament al Principat pel creixement de la consciència independentista i arreu dels Països Catalans per un reforçament de la consciència nacional i la reculada de l’espanyolisme més atroç del PP i sectors pròxims.

En aquest context, l’activitat central al llarg dels mesos vinents al Principat, que permeti desenvolupar la consciència i l’organització populars, és el desplegament del debat constituent, o – dit d’una altra manera – la Convenció Constitucional Catalana. És important tenir clar que la mobilització al voltant del Debat Constituent és un dels instruments per a desplaçar l’hegemonia, al si de l’independentisme, cap a l’esquerra. I també pot servir per a trenar aliances noves a nivell territorial que superin el sectarisme orgànic (dels diferents partits i organitzacions polítiques i sindicals pre-existents).

Per a això cal superar dues indeterminacions existents en aquests moments:

PRIMERA: Cal una bona formulació del moment fonamental d’aquest procés de debat, que és la vinculació entre la Fase Participativa i la Fase Parlamentària, de manera que el capital acumulat pels mesos de debat no es perdi en procediments burocràtics. Cal estudiar diferents propostes sense excloure la possibilitat d’establir una Assemblea Constituent Mixta (de polítics i de representants del debat popular previ) que doni profunditat i representativitat a la participació

SEGONA: Cal que l’ANC, ÒMNIUM i el projecte REINICIA arribin a establir una proposta comuna (o compartida) que permeti la dinamització del debat arreu del territori. Des de Poble Lliure treballarem perquè aquest esforç de debat territorialitzat sigui capaç de superar les barreres de les organitzacions (per àmplies que siguin) i pugui desplegar plataformes àmplies que serveixin com a acumulació de forces favorable a la defensa de la República Catalana Independent. Cal comptar amb la màxima unitat de cara a promoure la mobilització creixent que demanarà la fase de ruptura en la que estem entrant.

Un dels instruments institucionals importants per a aquesta fase serà l’Assemblea de Representats Electes dels Països Catalans que ha de permetre avançar en l’articulació dels Països Catalans i en el camí de la creació d’una nova legalitat democràtica alliberada de les estructures autonomistes i construïda sobre la base de la representativitat popular i la mobilització.

Un dels altres punts claus dels mesos vinents serà el de la consolidació del nou govern i la creació de les estructures d'Estat. D'això en dependrà en bona part l'aprovació dels pressupostos per a aquest any en què caldrà que les forces independentistes treballin conjuntament amb voluntat constructiva, ja que no es pot avançar amb posicions immobilistes. Pel que fa a Junts pel Sí, haurà  d'evitar que els sectors més conservadors de CDC es neguin a debatre i es limitin proposar uns pressupostos calcats dels del 2015. Per part de la CUP-CC, cal posar sobre la taula propostes amb un marcat caràcter social tenint en compte que, en aquest moment, encara formem part d'una Comunitat Autònoma intervinguda. La CUP té un programa clarament d'esquerres que trenca amb les polítiques neoliberals. Amb aquesta perspectiva, hem de tenir en compte, d’una banda, que no es pot caure en la paràlisi i no podem restar al marge de les necessitats més immediates del poble treballador. I, d’altra banda, que necessitem uns pressupostos que incloguin la construcció d'estructures d'Estat. Hem de tenir clar que aquest no és un govern de la CUP ni amb la CUP i que, per tant, els pressupostos que farà el Parlament de Catalunya en aquest moment de preparació de la ruptura amb l’Estat espanyol no seran els que faria la CUP pel seu compte. La discussió entorn dels pressupostos no pot ser, per tant, un debat que encalli el procés de ruptura amb l'Estat. Cal advertir també que el moviment independentista no es pot permetre prorrogar els pressupostos actuals, elaborats per un govern de CiU i amb un caràcter autonomista. Aquesta etapa ja està superada; ara toca avançar. La CUP ha de comptar, doncs, amb tot el suport necessari com a instrument imprescindible de mobilització i de ruptura amb l’Estat espanyol.

Des d’un punt de vista global haurem de contribuir, doncs, a reforçar la capacitat política i mobilitzadora de la CUP i alhora a desplegar un espai independentista i d'esquerres ampli, amb un caràcter suprapartidista que aglutini el conjunt de persones lluitadores vingudes del món sindical, cultural, veïnal, ecologista, del jovent en lluita, del feminisme, etc. Aquest espai s’ha d’expressar amb la voluntat de donar un caràcter participatiu i popular al debat constituent i d’adquirir, al llarg del procés, la capacitat de disputar l'hegemonia als sectors burgesos avui dominants per tal de construir la República Catalana al servei de les classes populars.

 

Països Catalans, 2 de març de 2016

 

Secretariat Nacional de Poble Lliure

Poble Lliure considera un error greu la decisió del Grup d'Acció Parlamentària (GAP) de la CUP-Crida Constituent de no facilitar la formació de govern. D'entrada, aquesta decisió suposa incomplir la promesa electoral de ser l'accelerador i la garantia del procés independentista i que si la CUP-CC era decisiva es proclamaria la República Catalana independent; d'altra banda, i aquesta és la qüestió més rellevant, posa en perill l'acumulació de forces obtinguda pel moviment independentista fins al 27S.

Evidentment, aquest error no és pas exclusiu de la CUP i sobretot el GAP, sinó que també hi han influït, i molt, els interessos partidistes de CDC i ERC. Aquestes dues forces polítiques han estat més interessades en la seva batalla particular per l'hegemonia dins el camp independentista que no pas a facilitar una investidura i acord de govern. Resulta paradoxal que Artur Mas critiqui «la manca de sentit de país» de la CUP quan podria aplicar el mateix retret a CDC. En tot cas, fins diumenge tant ERC com CDC tenen l'oportunitat de rectificar.

També Poble Lliure hi té la seva part de responsabilitat, especialment per haver reaccionat massa tard quan es veia que les negociacions s'estaven centrant obsessivament en el nom d'una persona, una perspectiva reduccionista. De fet, com es desprèn de nombroses declaracions, la sensació és que per a molta gent el procés negociador entorn de tres eixos (full de ruta, procés constituent i pla de xoc) ha estat una excusa, ja que a tort i a dret s'ha repetit que si Junts pel Sí canviava el candidat hi hauria acord.

Considerem també greu que des de determinats sectors de l'esquerra i fins de l'Esquerra Independentista s'hagi qüestionat el mandat del 27S. I ho ha fet la mateixa gent que en els seus discursos presenten sovint mobilitzacions i reivindicacions de moviments petits com a representatives de la voluntat popular. És un contrasentit d'aplicar al moviment independentista una visió purament quantitativa de la lluita política, alhora que es menystenen alguns aspectes qualitatius, com ara el paper cabdal de la mobilització popular o que el 27S va confirmar l'hegemonia de projecte independentista i la possibilitat de mantenir la iniciativa política, la qual s'ha perdut en aquests mesos.

En tot cas, correspon a les diferents organitzacions i persones que han defensat el perillós escenari actual i sobretot a la Crida Constituent, que és qui ha dirimit l'empat dins la CUP, de gestionar la nova situació i responsabilitzar-se de les conseqüències que se'n derivin.

En aquest escenari de possibles noves eleccions volem deixar clar que Poble Lliure no acceptarà cap proposta que suposi rebaixar el contingut independentista de la CUP. Sempre hem defensat acords amb altres forces o espais polítics però a partir d'eixos programàtics, no pas a partir de qüestions estètiques com ara 200 euros amunt o avall del sou dels càrrecs públics. Dit altrament, Poble Lliure no avalarà cap candidatura o un govern autonòmic que substitueixi l'objectiu estratègic de la independència per un hipotètic referèndum unilateral, que, a més de ser una repetició del 9N de 2014 que a tot estirar tindria una participació lleugerament superior, només serviria per erosionar encara més l'hegemonia independentista, un objectiu prioritari dels dirigents d'En Comú Podem.

Finalment, volem agrair a Antonio Baños la tasca feta. De ben segur, amb ell i persones com ell construirem la República Catalana independent.

Visca la Terra!

Països Catalans, 5 de gener de 2016

 

Les eleccions al Parlament espanyol celebrades el passat 20 de desembre han permès constatar la pèrdua de pes als Països Catalans dels partits que han estat centrals des del 1978 ençà, cosa que evidencia la continuació de la crisi del règim polític del 1978.

 

Els passats 6 i 13 de desembre han tingut lloc les darreres eleccions “regionals” franceses convocades amb la mateixa clau centralista habitual en l’Estat francès, on la indesitjable presència del FN és utilitzada com a fetitxe per la resta de partits del sistema per aplicar cada vegada més unes polítiques més dretanes i centralistes. Malgrat això, el triomf de les forces polítiques corses ha tornat a evidenciar el caràcter imperialista d’un Estat que no reconeix el dret a decidir de les nacions que manté sotmeses, entre d'altres una part del nostre país, Catalunya Nord.

El proper 20 de desembre se celebraran les eleccions al Parlament espanyol amb l’evident objectiu de barrar el pas al procés independentista de Catalunya i foragitar qualsevol mena de “contagi” a la resta dels Països Catalans o a les altres nacions sotmeses per l’Estat imperialista espanyol. Aquesta raó de fons és clarament compartida per la totalitat dels partits polítics espanyols (PP, PSOE, Ciudadanos i Podemos) amb opcions de governar, segurament en coalició.

El debat espanyol esquerra versus dreta apareix absolutament condicionat i desdibuixat per l’acceptació implícita o explícita per part dels principals agents polítics dels marcs de dominació i de les estructures del capital i els seus estats centrals (OTAN, UE, TTIP, etc.). Igualment, el debat sobre la corrupció i regeneració del sistema amaga en el fons la naturalesa espoliadora i parasitària de l'Estat espanyol des de la seva gènesi i la impossibilitat de la seva transformació sense la implosió prèvia de la seva realitat imperialista.

L’intent de Podemos de portar al debat electoral el conflicte Catalunya/Estat espanyol per reduir-lo a la possibilitat quimèrica d’un referèndum mentre maniobra per fagocitar directament o indirecta les opcions independentistes de l’esquerra combativa o nacionalment autocentrades (l'exemple més evident és el Bloc) palesa que les intencions de fons no són veritablement diferents de les que mantenen els partits ancorats en els valors de l'espanyolisme més reaccionari.

L'absència de la CUP en aquestes eleccions i la situació del procés independentista en el qual ens trobem immersos al Principat, a més de la necessitat de continuar eixamplant el dret a decidir a la resta dels Països Catalans, obliga l’Esquerra Independentista combativa a orientar el vot de totes les persones que no volen abstenir-se ni renunciar en cap moment a participar en la batalla ideològica i política a favor de la independència.

És per aquestes raons que considerem que al Principat cal votar opcions nítidament independentistes i no corruptes, mentre que a la resta dels Països Catalans cal apostar per les opcions que com a mínim se situen en la seva estratègia clarament a favor del Dret a Decidir i estan centrades en la construcció d'un subjecte polític propi, no sucursalitzat.

Per tant, ni un sol vot dels Països Catalans ni per activa ni per passiva a les opcions espanyoles tant si es presenten com a legitimadores o com a regeneracionistes de l’Estat que ens oprimeix.

Poble Lliure

Països Catalans, 17 desembre de 2015

Davant la celebració de la 21a Conferència de les Parts de la Convenció Marc de les Nacions sobre el Canvi Climàtic (COP21) entre els dies 30/11 i 11/12 de 2015 a París, Poble Lliure vol fer algunes consideracions:

· Aquesta conferència se centra en l'objectiu de frenar el procés d'escalfament global per evitar arribar a l'augment de 2 graus centígrads per mitjà de la reducció de gasos d'efecte hivernacle a partir de l'any 2020.

Pàgina 1 de 3