Dilluns, 27 abril 2015 19:40

Declaració de València

Al llarg de la història, la lluita per la sobirania dels pobles ha estat una constant. L’opressió nacional s’ha vist agreujada per la utilització que n’ha fet el capitalisme en cadascuna de les seves fases evolutives. En la seva fase imperialista, el capitalisme, així com la implementació de les polítiques neoliberals, han contribuït a determinar el repartiment internacional del treball amb conseqüències nefastes per al conjunt de la humanitat i del medi ambient, amb l’únic argument del màxim guany en el menor temps possible i la consegüent acumulació de poder en poques mans.

A escala mundial, des del final de la Segona Guerra Mundial, no ha existit la pau real. Els conflictes bèl·lics han persistit, se n’han magnificat d’altres ja existents i hi ha hagut guerres d’alliberament al llarg de tot aquest temps. La mateixa Europa no ha estat exempta d’aquests conflictes armats, la majoria dels quals buscaven la sortida a la reconversió capitalista en aquest entorn. La presència de forces europees a les guerres de l’Àfrica i Àsia respon sens dubte a l’objectiu de tenir una part del pastís del poder geopolític d’aquestes regions.

Aquesta divisió del treball també es produeix al mateix continent europeu. La perifèria europea està condemnada a ser mà d’obra barata, poc qualificada i centrada en el turisme. Hem vist com els governs d'aquesta perifèria han sigut titelles de la Unió Europea i quan algú ha gosat alçar la veu, no han dubtat a suprimir de facto la sobirania dels pobles i provocar canvis de govern i imposar presidents.

Les reivindicacions pel dret a decidir i/o a favor de la independència s’estenen per tot Europa. Escòcia, Irlanda, Països Catalans, Euskal Herria, Galiza, Bretanya, Corsica, Sardinia, Occitània són alguns exemples d’una lluita compartida, en general, per les classes treballadores, ja visquin  a Andalusia o Portugal, a Grècia o a Castella;  perquè és una lluita per la dignitat de les persones i la sobirania dels pobles, i que es basa en el rebuig actiu de les asfixiants imposicions de la Troica i de l’opressió del sistema capitalista.

Amèrica ha viscut processos de desconnexió davant l’imperialisme dels EUA protagonitzats pels pobles que lluiten pel seu alliberament i dignitat. Veneçuela s’ha sumat al far solitari de Cuba en la denúncia de la misèria capitalista. Els pobles que construeixen una alternativa política i econòmica són objecte de les majors pressions polítiques i militars, com ja ho ha demostrat la història d’Amèrica Llatina.

Àsia i Àfrica continuen sent camps d’intervenció de l’imperialisme nord-americà i europeu en connivència amb les monarquies de Qatar i l’Aràbia Saudita. Aquests interessos obscurs han mantingut enquistat el poble palestí en la seva lluita contra el sionisme. Es tracta d'interessos oposats als pobles que han generat conflictes armats al nord d’Àfrica, a Síria i, en diversos casos, han significat regressions greus dels drets humans, però també han provocat lluites heroiques com la del poble kurd.

El capitalisme mundial exprimeix fins a l’extenuació al mateix planeta i provoca que milions de persones visquin en les pitjors condicions de vida. Aquesta situació ens obliga a treballar activament per construir l’alternativa socialista a nivell regional i mundial.

Per tot això, els signants d’aquesta declaració, des de la nostra vocació revolucionària i internacionalista, ens comprometem a treballar a favor de la construcció d’alternatives basades en la justícia social i el dret a decidir dels pobles. Com a primer pas, especifiquem els següents compromisos:

- Lluitar contra l’imperialisme a qualsevol lloc del món, ja sigui en forma d’invasions militars, cops d’estat o la imposició de la divisió internacional del treball, de tractats econòmics com el TTIP o el propi tractat de la constitució de la Unió Europea.

- Lluitar contra l’ofensiva imperialista de l’OTAN, també al continent europeu, en el camí de la seva dissolució, i rebutjar la presència de les forces imperialistes als nostres països. En aquest sentit, reclamem el tancament de les bases militars que té l’OTAN als nostres països i també rebutgem les maniobres militars que hi tenen lloc.

- Defensar i reclamar el dret a l’autodeterminació dels pobles, així com el dret a portar-lo a la màxima expressió i exercir el dret a la independència, tal com reclamen les nacions sense Estat d’Europa. Ens solidaritzem amb la lluita de tots els pobles que reclamen el seu alliberament.

- Construir una alternativa popular davant l’imperi de la Unió Europea, els Estats Units d’Amèrica, el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional. Ens solidaritzem amb el poble grec, que té en joc el seu destí com a poble sobirà i la seva mateixa existència.

- Estendre la defensa del dret a decidir sobre el fruit del nostre treball – rebutgem les polítiques d’austeritat i d’explotació social – i sobre el tipus d’organització política – rebutgem la subordinació política.

Per la sobirania dels pobles!

No a l’imperialisme!

Construïm el socialisme!

València, 25 d’abril de 2015

 

Andalucía Comunista (Andalucía)

الجبهة الشعبية لتحرير فلسطين (فلسطين) 

(Front Popular d'Alliberament de Palestina)

Movemento Galego ao Socialismo (Galiza)

Primeira Linha (Galiza)

Poble Lliure (Països Catalans)

Scotish Socialist Party (Scotland)

Sortu (Euskal Herria)

Unión do Pobo Galego (Galiza)

Comando Hugo Chávez Frías (Venezuela)