Divendres, 26 Juny 2015 13:37

Amb totes les eines i amb tota la força, lluitem per l’alliberament lèsbic, gai, bisexual, trans i intersex!

Arriba un altre 28 de juny, dia internacional per l’alliberament lèsbic, gai, bisexual, trans i intersex (LGBTI). Han passat 46 anys des que la nit del 28 de juny de 1969 el col·lectiu LGBTI de la ciutat de Nova York es rebel·là contra una de les batudes que la policia solia fer als locals d’ambient, en aquest cas al bar Stonewall Inn. I n’han passat 38 des que se celebrà a Barcelona la primera manifestació del 28 de juny als Països Catalans. Des d’aleshores ençà la lluita del moviment LGBTI ha aconseguit importants avenços, però encara queda molt camí per recórrer.

Un d’aquests avenços importants es produí el passat 2 d'octubre de 2014, quan el Parlament de Catalunya aprovà la Llei per a Garantir els Drets de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transgèneres i Intersexuals i per a Eradicar l’Homofòbia, la Bifòbia i la Transfòbia, més coneguda com a Llei contra l’Homofòbia o Llei contra la LGBTIfòbia. Aquesta llei és pionera al món i és fruit de la feina i la pressió de les organitzacions LGBTI catalanes. Quasi 9 mesos després de la seva aprovació, però, amb prou feines s’ha implementat en un 50%, com denuncia el moviment LGBTI. Cal exigir, doncs, que la llei s’apliqui en la seva totalitat immediatament.

Al País Valencià i a les Illes el moviment LGBTI fa temps que reivindica també l’aprovació de lleis semblants. Les noves majories sorgides de les eleccions del 24 de maig podrien facilitar aquest objectiu, que sens dubte suposaria una nova i important victòria. Perquè, malgrat aquests avenços, al nostre país continua havent-hi LGBTIfòbia. N’és un exemple recent, en aquest cas a Catalunya Nord, la sentència del passat mes d’abril del Tribunal de Justícia de la Unió Europea on s’avalava que l’estat francès exclogués els gais que han mantingut sexe amb altres homes de la donació de sang de manera permanent. Malgrat que la indignació i la pressió popular van fer que el govern francès rectifiqués i anunciés que modificaria la seva llei de 1983 el mateix dia que la UE l’avalava, la sentència demostra la feina que queda encara per fer per superar qualsevol tipus d’estigmatització i discriminació cap a les persones LGBTI.

La Llei contra la LGBTIfòbia és una eina importantíssima, però cal que siguem conscients que només amb la llei no aconseguirem tots els nostres objectius. La mobilització i la lluita a peu de carrer són bàsiques per aconseguir crear una societat realment lliure de LGBTIfòbia. És bàsica, per exemple, la feina de nombroses organitzacions LGBTI que treballen a les comarques, a les ciutats petites i als pobles dels Països Catalans per tal que les persones LGBTI puguin viure la seva afectivitat lliurement a qualsevol indret del nostre país i no hagin d’anar-se’n a determinats barris de Barcelona, València o Palma. I és importantíssim també que el moviment d’alliberament LGBTI mantingui el seu caràcter intrínsecament revolucionari, no deixant-se endur pels cants de sirena d’una possible integració al sistema si ens comportem com aquest considera adequat. No volem integrar-nos a un sistema que ens discrimina i que ens posa condicions per acceptar-nos; volem crear una nova societat realment lliure.

No podem abaixar la guàrdia. Cal que seguim combatent qualsevol mostra de LGBTIfòbia i cal que, alhora, anem construint dia a dia aquesta nova societat on volem viure: Cal eradicar el bullying LGBTIfòbic de les nostres escoles i instituts. S’ha d’assegurar el dret a tenir fills a les dones lesbianes i sense parella masculina. Cal eliminar els processos patologitzadors contra les persones trans i intersex. S’han de garantir els recursos per la lluita contra el VIH. Cal perseguir les discriminacions en l’àmbit laboral. Cal que es contemplin dins dels currículums escolars totes les opcions sexuals i identitats i expressions de gènere. Hem de recuperar la memòria històrica LGBTI. Cal que recuperem l’espai públic per a relacionar-nos lliurement. Hem de potenciar les expressions culturals no heteronormatives i vetllar per uns mitjans de comunicació lliures de LGBTIfòbia, etc.

Avui, la possibilitat de construir la República Catalana Independent és una oportunitat històrica per a poder avançar també en aquest sentit. Ara és el moment de construir un nou país lliure de LGBTIfòbia, de masclisme i de patriarcat. Així doncs, amb totes les eines i amb tota la força, lluitem per l’alliberament lèsbic, gai, bisexual, trans i intersex!

Poble Lliure

Països Catalans, 28 de juny de 2015