Dimecres, 02 Març 2016 17:54

Balanç dels darrers mesos i perspectives Destacats

Anàlisi crítica de la negociació i perspectives per al futur immediat

 

 

El moviment polític català actual es troba situat en un moment derivat del mandat de les eleccions del 27 de setembre, de les resolucions del 9 de novembre passat i dels acords finals del 10 de gener.

 

 

És per això que cal partir, en primer lloc, d’una anàlisi crítica dels fets polítics que han tingut lloc al llarg dels darrers mesos de l’any passat. Les negociacions per la investidura del nou president de la Generalitat de Catalunya han mostrat mancances i contradiccions en les dues candidatures independentistes Junts pel Sí i CUP-CC. En el primer cas s’ha mostrat la línia habitual de pressió i de xantatge de CDC, una línia que s’ha aplicat fins al final ja que CDC no estava interessada a anar a unes eleccions avançades al mes de març. I d’altra banda, ERC ha prioritzat també els seus interessos electorals mantenint-se en l’ambigüitat i evitant de prendre posició. La CUP per la seva banda ha de fer també una autocrítica a fons. Es fa necessària una valoració critica amb perspectiva del que ha comportat l'allargament innecessari de les negociacions fins al darrer segon. Més de tres mesos que han servit per tensar al moviment popular independentista i que s'han basat més en criteris estètics que no pas programàtics. És per això que des de Poble Lliure contribuirem a fer que la CUP reprengui de forma autònoma el debat sobre els passos a seguir els propers mesos. Des del nostre punt de vista cal que la CUP assumeixi plenament l'estratègia independentista i que destini els seus esforços a mantenir la mobilització popular i de retruc a forçar la ruptura amb l'Estat Espanyol. També creiem que la CUP no pot caure en el parany del reformisme d'En Comú Podem i els seus satèl·lits que tornen a posar sobre la taula per enèsima vegada la possibilitat idealista d'una reforma de l'Estat Espanyol per tal que els i les catalanes ens hi sentim còmodes. Aquest espai polític també planteja una nova reforma del capitalisme en clau social-demòcrata que no posa en dubte cap dels poders dominants (UE, OTAN, FMI, etc.). L'exemple del que ha passat a Grècia els darrers mesos és prou evident per demostrar que aquest és un carreró sense sortida.

La conjuntura actual. Les tasques i els agents polítics principals

 

La conjuntura política és, en termes generals, favorable a avançar cap a la independència perquè l’Estat Espanyol es troba en una situació d’immobilitat política derivada de les grans dificultats que té la monarquia per a formar govern. El poder polític estatal no pot mantenir les formes de dominació ni tampoc crear-ne de noves que li permetin de regenerar-se. Aquest fet i una situació de crisi que es va estenent socialment fan que cada dia, a Catalunya, hi hagi més gent favorable a la independència com a única perspectiva política que pot introduir canvis en el panorama social. La perspectiva de la República Catalana Independent va guanyant terreny dia a dia.

Per aquesta raó des de la ideologia espanyolista es van segregant missatges al voltant de propostes inviables però que poden estendre desorientació entre la població, com és el cas de la promesa d’un referèndum, que és realment impossible d’acord amb la ideologia dominant a l’Estat espanyol i la correlació de forces que se’n deriva.

Dins els Països Catalans la situació evoluciona amb força rapidesa però es troba en moments diferents: La ideologia espanyolista es veu contrarestada seriosament al Principat pel creixement de la consciència independentista i arreu dels Països Catalans per un reforçament de la consciència nacional i la reculada de l’espanyolisme més atroç del PP i sectors pròxims.

En aquest context, l’activitat central al llarg dels mesos vinents al Principat, que permeti desenvolupar la consciència i l’organització populars, és el desplegament del debat constituent, o – dit d’una altra manera – la Convenció Constitucional Catalana. És important tenir clar que la mobilització al voltant del Debat Constituent és un dels instruments per a desplaçar l’hegemonia, al si de l’independentisme, cap a l’esquerra. I també pot servir per a trenar aliances noves a nivell territorial que superin el sectarisme orgànic (dels diferents partits i organitzacions polítiques i sindicals pre-existents).

Per a això cal superar dues indeterminacions existents en aquests moments:

PRIMERA: Cal una bona formulació del moment fonamental d’aquest procés de debat, que és la vinculació entre la Fase Participativa i la Fase Parlamentària, de manera que el capital acumulat pels mesos de debat no es perdi en procediments burocràtics. Cal estudiar diferents propostes sense excloure la possibilitat d’establir una Assemblea Constituent Mixta (de polítics i de representants del debat popular previ) que doni profunditat i representativitat a la participació

SEGONA: Cal que l’ANC, ÒMNIUM i el projecte REINICIA arribin a establir una proposta comuna (o compartida) que permeti la dinamització del debat arreu del territori. Des de Poble Lliure treballarem perquè aquest esforç de debat territorialitzat sigui capaç de superar les barreres de les organitzacions (per àmplies que siguin) i pugui desplegar plataformes àmplies que serveixin com a acumulació de forces favorable a la defensa de la República Catalana Independent. Cal comptar amb la màxima unitat de cara a promoure la mobilització creixent que demanarà la fase de ruptura en la que estem entrant.

Un dels instruments institucionals importants per a aquesta fase serà l’Assemblea de Representats Electes dels Països Catalans que ha de permetre avançar en l’articulació dels Països Catalans i en el camí de la creació d’una nova legalitat democràtica alliberada de les estructures autonomistes i construïda sobre la base de la representativitat popular i la mobilització.

Un dels altres punts claus dels mesos vinents serà el de la consolidació del nou govern i la creació de les estructures d'Estat. D'això en dependrà en bona part l'aprovació dels pressupostos per a aquest any en què caldrà que les forces independentistes treballin conjuntament amb voluntat constructiva, ja que no es pot avançar amb posicions immobilistes. Pel que fa a Junts pel Sí, haurà  d'evitar que els sectors més conservadors de CDC es neguin a debatre i es limitin proposar uns pressupostos calcats dels del 2015. Per part de la CUP-CC, cal posar sobre la taula propostes amb un marcat caràcter social tenint en compte que, en aquest moment, encara formem part d'una Comunitat Autònoma intervinguda. La CUP té un programa clarament d'esquerres que trenca amb les polítiques neoliberals. Amb aquesta perspectiva, hem de tenir en compte, d’una banda, que no es pot caure en la paràlisi i no podem restar al marge de les necessitats més immediates del poble treballador. I, d’altra banda, que necessitem uns pressupostos que incloguin la construcció d'estructures d'Estat. Hem de tenir clar que aquest no és un govern de la CUP ni amb la CUP i que, per tant, els pressupostos que farà el Parlament de Catalunya en aquest moment de preparació de la ruptura amb l’Estat espanyol no seran els que faria la CUP pel seu compte. La discussió entorn dels pressupostos no pot ser, per tant, un debat que encalli el procés de ruptura amb l'Estat. Cal advertir també que el moviment independentista no es pot permetre prorrogar els pressupostos actuals, elaborats per un govern de CiU i amb un caràcter autonomista. Aquesta etapa ja està superada; ara toca avançar. La CUP ha de comptar, doncs, amb tot el suport necessari com a instrument imprescindible de mobilització i de ruptura amb l’Estat espanyol.

Des d’un punt de vista global haurem de contribuir, doncs, a reforçar la capacitat política i mobilitzadora de la CUP i alhora a desplegar un espai independentista i d'esquerres ampli, amb un caràcter suprapartidista que aglutini el conjunt de persones lluitadores vingudes del món sindical, cultural, veïnal, ecologista, del jovent en lluita, del feminisme, etc. Aquest espai s’ha d’expressar amb la voluntat de donar un caràcter participatiu i popular al debat constituent i d’adquirir, al llarg del procés, la capacitat de disputar l'hegemonia als sectors burgesos avui dominants per tal de construir la República Catalana al servei de les classes populars.

 

Països Catalans, 2 de març de 2016

 

Secretariat Nacional de Poble Lliure