Divendres, 25 Març 2016 11:04

Solidaritat amb els Ajuntaments independentistes

La màscara de democràcia de l'Estat espanyol ha caigut, tornant a evidenciar la seva demofòbia i opressió cap al poble català. Només algun idealista, en el sentit filosòfic del terme, pot esperar que l'Estat espanyol oblidi el dret de conquesta que l'ha acompanyat des dels seus orígens i es torni demòcrata i plurinacional de sobte.

Una mirada acurada de la realitat estructural ens demostra que un dels pilars fonamentals que sustenten l'Estat espanyol és l'espoli (interior) sistemàtic d’algunes de les nacions ocupades, especialment dels Països Catalans. En aquest cas, l'extracció de la riquesa generada pel nostre treball s'orienta a mantenir l'estructura de l'Estat i els negocis de certes oligarquies (l’exemple més paradigmàtic seria la construcció irracional de línies de TGV, que no s’ha aturat mentre es retallaven serveis públics bàsics).

Aquesta realitat, estructural insistim, fa inversemblant un canvi de tarannà o de paradigma a l'Estat espanyol. El problema és d’arrel, la solució mai pot ser una regeneració política o el canvi de botxí que esperen alguns.

Només l'independentisme ha fet trontollar la realitat sociopolítica als Països Catalans i a l'Estat espanyol, actualment només l’independentisme té el potencial rupturista per transformar la realitat que vivim com a nació oprimida. Aquest fet es fa més evident si s’observa la lògica repressiva amb què aquest Estat encara els avenços del moviment independentista.

Així, cal recordar que la prohibició la Consulta sobre la Independència d'Arenys de Munt, que no va aconseguir l’objectiu d’aturar la consulta, realitzant-se més de 500 consultes baix amenaces i pressions espanyoles. Quatre anys després, l’Estat espanyol va intentar fer fracassar la connexió de la Via Catalana a Vinaròs entre el Principat i el País Valencià per evidenciar la divisió autonomista de la nostra nació. Les amenaces i les prohibicions de les setmanes prèvies a l'11 de setembre de 2013 van ser superades per la determinació de la gent més conscient del nostre poble.

En la fase actual, l'objectiu són els representants polítics i les institucions. Han perseguit els responsables de la Generalitat que van organitzar el procés participatiu del 9N, i ara és el torn dels Ajuntaments. No en tenen prou d’ofegar-los econòmicament, sinó que els volen coaccionar també políticament. Els persegueixen pel fet de formar part de l'AMI, pel fet d’haver donat suport a la Declaració independentista del 9N i pel fet de mantenir l'estelada penjada als edificis consistorials.

Segons el nostre parer i en coherència independentista amb la Declaració del 9N, els Ajuntaments no han de col·laborar de cap manera amb la tasca repressiva que exerceix l'Estat espanyol. En aquest sentit, l’Ajuntament de Celrà i Viladamat ens marquen quin és el camí: no acatar la legalitat espanyola i la seva lògica repressiva.

En aquests moments, la pugna entre la legalitat repressiva espanyola i la constituent catalana és una de les expressions més visibles del procés de ruptura i de construcció de la República Catalana independent. De fet, en els propers mesos l’agudització d’aquesta contradicció ens assenyalarà si el procés de ruptura avança o s’atura, com voldrien alguns sectors del neoautonomisme disfressats més o menys de “sobiranistes”.

De la mateixa manera que en d'altres èpoques, l'independentisme creix i s'enforteix amb una resposta antirepressiva solidària, polititzada i mobilitzadora. Cal estendre, doncs, la solidaritat vers aquests Ajuntaments i els seus representants, amb l’objectiu de reforçar el moviment popular i polític independentista.

Per això, fem una crida a mobilitzar-nos en solidaritat amb l'alcaldessa de Berga i amb Joan Coma Roura, regidor de l’Ajuntament de Vic acusat de sedició.

Països Catalans, 25 de març de 2016