Dimecres, 04 Mai 2016 13:53

Balanç de la situació política i línies d’acció

(Secretariat Nacional de Poble Lliure – 3 de maig de 2016)

Des de la darrera anàlisi general de conjuntura del Secretariat Nacional de Poble Lliure (2 de març de 2016) volem avançar els següents elements d’actualització:

En la situació actual de reestructuració del capitalisme en la qual estem immersos els Països Catalans des de fa anys, podem observar com aquest marc general té repercussions en la crisi política i ideològica de les principals estructures de dominació a què estem sotmesos, bàsicament l'Estat Espanyol i la Unió Europea.

El tractament antidemocràtic del rebuig dels refugiats que ha fet la Unió Europea ha contribuït a la pèrdua creixent de credibilitat d’aquesta institució que ha mostrat la seva cara més agressiva, deixant enrere la imatge d'una Unió per al progrés la solidaritat i la democràcia que en el passat havia exhibit. Però aquest desencís ve de lluny, si més no per als pobles del sud d'Europa que fa temps que hem patit les conseqüències de les polítiques fons-monetaristes a les quals el capital europeu ens sotmet. La possibilitat de la sortida de la Gran Bretanya de la Unió Europea és un reflex més d’una inquietud general que pot arribar a fer fracassar aquesta institució, a més de fer evident com les diferents mesures aplicades, per a sotmetre a Grècia o per seduir a Gran Bretanya, tenen un factor comú: la degradació sistemàtica de la classe treballadora.  Es tracta d’un seguit de fets que, en conjunt, permeten parlar d’una veritable crisi de la Unió Europea. Les darreres revoltes socials a l’Estat francès afegeixen nous elements crítics en aquest marc de fons.

És conegut que les situacions de crisi política i social acostumen a contribuir a la creació de condicions favorables a l'inici de processos revolucionaris. Però la feblesa del moviment revolucionari en la majoria de països europeus, lligat al sòlid control del poder que continua mantenint l'oligarquia, encara que el seu projecte econòmic hagi perdut suports, dificulta la possibilitat d’un salt qualitatiu. Tot i això hem de tenir en compte, com a element favorable de cara al futur, l'enfortiment d'alguns partits revolucionaris i sindicats de classe al llarg dels darrers anys.

Però el fet és que el rebuig a les polítiques social-demòcrates i liberals, s’ha manifestat en un part important d’Europa en l'augment de partits feixistes, en molts casos alimentats per diferents sectors de les burgesies de les diverses nacions. És com deia Gramsci que: El vell món es mor, el nou triga en aparèixer, i en el clarobscur apareixen monstres. La contenció d’aquests “nous monstres” demanarà el desplegament d’esforços renovats en la lluita ideològica i en la mobilització popular d’un abast internacional.

Per la seva banda l'Estat espanyol pateix una crisi encara més greu pel fet que les velles estructures de dominació estan més deslegitimades que mai davant gran part de la població d'arreu de l'Estat i sobretot als Països Catalans. En els darrers anys els sectors dominants han impulsat o afavorit dues noves opcions polítiques (Ciudadanos i Podemos) com a recanvi al bipartidisme del PSOE i el PP, a causa del desgast d'aquestes dues darreres instàncies polítiques, d'escenificar un canvi des de dalt per evitar una ruptura des de baix. No es pot, però, menystenir l'ampli suport en vots que han rebut aquestes formacions, que es presenten com a innovadores, en les darreres eleccions espanyoles. Si Ciudadanos representa la renovació de la dreta espanyolista amb una imatge suposadament allunyada de la corrupció, Podemos amb un programa de caràcter social-demòcrata i sense incidència real en els moviments populars, ha contribuït a la desmobilització i a fer que alguns sectors favorables a una alternativa popular i democràtica al règim monàrquic, creguin de nou que l’Estat espanyol es pot reformar en clau progressista.

Ara bé, tot i els grans esforços realitzats per les classes dominants per tal de posar fre a la crisi política que viu l'Estat no han prosperat perquè la pèrdua de credibilitat s'ha aguditzat encara davant la incapacitat de formar un govern que doni estabilitat als interessos dels sectors dominants. I les eleccions del mes de juny no presagien gaires canvis.

* * *

Per la nostra banda, en una part dels Països Catalans, ja fa anys que hem encetat un procés de ruptura amb aquestes estructures, i la tasca revolucionària essencial en aquests moments, en el pla polític, és la de no permetre una regeneració del règim monàrquic i aguditzar la contradicció entre el poble català i aquest règim caduc, avançant cap a la ruptura independentista.

Un bon indicador de la situació de fons que viu el nostre poble és el suport important a l'independentisme expressat tant el 9 de novembre del 2014 com el 27 de setembre del 2015, uns fets que han estat el reflex d’una realitat que és que una gran part del poble català ja ha desconnectat de les institucions espanyoles i que es comporta en molts aspectes com a sobirà. Ara cal, doncs, anar exercint aquesta sobirania.

Els primers mesos de govern de Junts pel Sí, reflecteixen en gran part aquesta tendència de fons. Si bé el llenguatge expressat, pel govern actual del Principat,  en referència a la ruptura independentista, implica un cert avenç respecte als darrers governs de CIU, el fet és que falten encara passos ferms que encaminin aquesta legislatura cap a la proclamació de la República Catalana Independent, evitant qualsevol dilació que presenten i presentaran els sectors més immobilistes.
 

Per part nostra, des de Poble Lliure, continuarem treballant en el sentit d’aprofundir en la ruptura i concretament afavorint  que la CUP dugui a terme una política d'aliances adequada en l'àmbit institucional i també - i sobretot – favorable a l’increment progressiu de la mobilització popular. L’acció mobilitzadora anirà adreçada a mantenir l’esperit de lluita i a empènyer el procés de ruptura independentista de manera que no s’allarguin els terminis i s’avanci amb pas ferm.

Per complir amb aquests terminis, caldrà aprofitar els mesos de desgovern a l'Estat Espanyol. Enc ara que la seva maquinària no s'aturi, el fet de no tenir govern, afebleix a l'Estat, i el poble català ha d'aprofitar aquesta situació per iniciar la fase de ruptures, tant des dels ajuntaments com des de la Generalitat mateixa .

En els mesos que vindran també haurem d'estar alerta sobre com evoluciona la constant agressió de l'Estat. Per una banda aquest ja està actuant contra alguns càrrecs electes que s'han mostrat públicament favorables a desobeir les imposicions espanyoles. Com dèiem més amunt, el poble català, haurà d'exercir la sobirania, necessitem un ampli suport a tots els imputats i imputades per casos de desobediència. Aquests casos de ben segur que aniran augmentant a mesura que la fase de ruptura es vagi accelerant. Per aquest motiu fem una crida a la participació en la manifestació del dia 7 de maig a Barcelona, sota el lema "Per les llibertats, sense por".

Una altra de les agressions de l'Estat és la que es desprèn de l'obsessió del Tribunal Constitucional per tombar les lleis catalanes. Encara que algunes lleis no aprofundeixin -com la de pobresa energètica- en la causa de les problemàtiques que viuen les classes populars catalanes, contribueixen a pal·liar els efectes més durs. I ens demostren que dins l'Estat Espanyol no és possible ni tan sols cobrir les necessitats més bàsiques. Aquesta és una bona oportunitat per aprofitar la fase de debat constituent que obrirem ben aviat perquè la constitució catalana garanteixi àmpliament els drets socials i serveixi per fer atractiu als ulls d'encara més capes del poble el projecte independentista.

En aquest sentit creiem que la clau de volta en la situació actual és la dinamització de les mobilitzacions arreu del país per mitjà sobretot del desplegament del procés constituent i la renovació de les mobilitzacions socials i polítiques en defensa dels drets socials i nacionals i en la perspectiva de la construcció de la República catalana independent. En aquesta línia, arreu dels Països Catalans, els canvis democratitzadors que han tingut lloc en la conjuntura política, han permès avanços importants a les Illes i també al País Valencià, uns canvis que creen un entorn favorable al rellançament de la mobilització popular, un fet que s'ha manifestat ja d'ençà de finals d'abril i entorn del primer de maig.


Cal destacar l'èxit de la mobilització de la diada del 25 d'Abril a València, primer de tot en la manifestació que va aplegar a desenes de milers de persones i seguidament a l'acte que va omplir la plaça dels bous. Aquesta jornada va demostrar com a poc a poc el poble valencià va augmentant el seu nivell de consciència nacional. I un cop superada la fase de protesta envers els governs del PP, demostra que la defensa dels drets nacionals del poble valencià, i la defensa del dret a decidir estan guanyant cada cop més adeptes.

Durant l'acte de la plaça dels bous es van realitzar accions d'enllaçats per la llengua que lligades a la participació de persones vingudes d'arreu del territori, ajuden a començar a dibuixar els Països Catalans com una realitat compartida.
A aquest objectiu de ben segur que hi contribuirà l'acord entre l'ANC, la PDaD i l'ASM per la creació de la Confederació d'Entitats Sobiranistes dels Països Catalans, el qual volem aprofitar per saludar.

 

Línies d’acció prioritàries

Partint de les consideracions precedents, considerem que caldria centrar l’acció política,  en el moment actual, en les línies d’actuació següents: 

1. La dinamització del procés constituent amb una vinculació estreta amb propostes d’acció social.

2. L’extensió del dret a decidir (o dret d’autodeterminació) arreu dels Països Catalans tot treballant per la seva articulació.

3. Treballar, al Principat, per a avançar en la Ruptura Independentista dins la conjuntura política actual.

4. Treballar per l’enfortiment de l’espai d’Unitat Popular.

5. Treballar per la dinamització de les organitzacions sobiranistes àmplies

* * *

1. La dinamització del procés constituent amb una vinculació estreta amb propostes d’acció social

La dinamització del procés constituent és l’objectiu principal en la conjuntura present. En aquest sentit, considerem important que aquest procés es comenci a engegar sense esperar que els dubtes i els recels dels diferents sectors institucionals, polítics i cívics s’acabin de desfer. Cal treballar per les diferents propostes d'articulació del procés constituent (en particular, les que fan la CUP d'una banda i Reinicia i la Convenció Constituent de l'altra) conflueixin en un únic full de ruta. Alhora, cal començar a fer presentacions per tal que arreu del país es comenci a treballar de manera unitària tot implicant sectors importants de les classes populars dins un ampli ventall polític.. Des de les nostres posicions, treballarem per a reforçar l’independentisme d’esquerra vinculant el procés constituent a les reivindicacions socials i tot preparant l’hegemonia d’esquerra que s’ha de fer efectiva en la nova República catalana independent.

Des del punt de vista dels Països Catalans, caldrà que el marc nacional sigui present des d’un primer moment en el debat constituent i també que l’exercici polític de definir la mateixa constitució aplicable al Principat de Catalunya pugui comptar amb la col·laboració i el suport de sectors importants de la població d’arreu dels Països Catalans.

 

2. L’extensió del dret a decidir (o dret d’autodeterminació) arreu dels Països Catalans i per la seva articulació

Tenint en compte que el nivell d’organització i de consciència política no és homogeni arreu dels Països Catalans, es considera convenient enfortir la consciència independentista per mitjà de la promoció de la defensa del dret a decidir arreu dels Països Catalans. Actualment existeixen plataformes polítiques que estan treballant en aquest sentit (com la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià i l’Assemblea Sobiranista de Mallorca). Poble Lliure donarà suport a aquestes iniciatives i treballarà en aquest mateix sentit més enllà de l’àmbit geogràfic d’aquestes dues organitzacions populars.

 

3. Treballar, al Principat, per a avançar en la Ruptura Independentista dins la conjuntura política actual

Cal explotar a fons les possibilitats rupturistes de l’actual conjuntura de majoria parlamentària independentista al Principat. En aquesta orientació Poble Lliure treballarà, de manera general, per la preparació de les condicions per a la ruptura, tot articulant el moviment popular i, de manera concreta, promovent l’Assemblea de Representants Electes dels Països Catalans.

 

4. Treballar per l’enfortiment de l’espai d’Unitat Popular

La garantia del procés cap a la Independència, tant pel que fa al seu contingut polític com pel que fa a les seves possibilitats reals de ruptura, depèn en molt bona mesura de l’enfortiment de la Unitat Popular, un objectiu que comporta l’enfortiment polític i organitzatiu de la CUP, però que – d’acord amb les nostres posicions polítiques – cal considerar que va més enllà de la CUP, ja que s’ha de reflectir en l’articulació i dinamització de les organitzacions de lluita de les classes populars catalanes (des de la lluita sindical, la lluita contra la precarietat laboral i social i, en general, les lluites reivindicatives del moviment popular als barris i les comarques, el moviment ecologista, el moviment feminista, al defensa de la llengua i la cultura nacionals etc.).

 

5. Treballar per la dinamització de les organitzacions sobiranistes àmplies

Al Principat, perquè la mobilització independentista tingui un abast important és imprescindible que l’ANC reprengui les seves tasques de sensibilització i de mobilització. Havent aprovat a la seva darrera Assemblea General l’objectiu de promoure el procés constituent, és important que les assemblees territorials i sectorials de l’ANC es posin en marxa per a començar a difondre arreu del país aquesta proposta de mobilització. L’ANC ha de continuar essent una eina de dinamització del procés independentista i per a l’avanç de la maduració de la consciència política i social de sectors importants del poble català.

Pel que fa al País Valencià i les Illes, caldrà que la Plataforma pel Dret a Decidir i l'Assemblea Sobiranista de Mallorca se segueixin desplegant arreu del territori, tal com han anat fent els darrers mesos, i vinculin les tesis sobiranistes a la conquesta dels drets de les classes populars.

 * * *

Poble Lliure treballarà en aquesta direcció de dinamització de les mobilitzacions. A l’Assemblea Nacional de la nostra organització que tindrà lloc el propvinent 12 de juny renovarem i reforçarem aquest nostre compromís amb les classes populars catalanes, en les diferents línies d’acció i mobilització.

 

Secretariat Nacional de Poble Lliure

Països Catalans, 3 de maig de 2016