Documents

El poble veneçolà avui dia 6 de desembre està convocat a les eleccions a l'Assemblea Nacional. Tenint en compte la importància d'aquest fet, des de Poble Lliure volem fer algunes consideracions:

L’11 de setembre de 2015 tornarem a sortir al carrer i tornarem a recordar com les classes populars resistiren heroicament durant més d'un any el setge de Barcelona per part de les tropes borbòniques. I ho farem en el moment en què tenim en joc la Ruptura Democràtica per la Independència al Principat de Catalunya. Després de 40 anys de feixisme i 35 d'autonomisme pujolista (que han estat 20 al País Valencià i 28 a les Illes d'espanyolisme del PP), és l'hora històrica de la Ruptura Democràtica. És l'hora històrica de la República Catalana Independent!

Des de Poble Lliure volem fer les següents consideracions sobre l’acord de llista unitària per al 27 de setembre:

En primer lloc, entenem que Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) ha aconseguit portar la conjuntura a un terreny abonat pel dilacionisme i ha demostrat, un cop més, que aquesta formació està més preocupada per mantenir-se en el poder que per avançar cap a la independència. Així, vam veure com, després del 9N, el partit liderat per Artur Mas va decidir endarrerir les eleccions pel 27S, en lloc de convocar-les just després del procés participatiu com marcava el mandat democràtic. Aquesta jugada va ser possible gràcies a un pacte amb ERC a canvi de presentar-se als comicis amb llistes separades. L’acord d’aquesta setmana ha implicat, doncs, una total concessió d’ERC a l’estratègia convergent que no ha sabut imposar cap de les seves propostes inicials: ni les eleccions al març, ni les llistes separades.

Al marge de les mancances explícites dels dos partits independentistes amb més representació a Catalunya, tot indica que la independència guanyarà les eleccions del proper 27 de setembre, portant a la necessitat d’una ruptura política amb l’Estat espanyol. No obstant això, la ruptura només serà possible abandonant les polítiques dilacionistes i contemporitzadores amb el poder de l’Estat, i reforçant les posicions rupturistes dins el conjunt de l’independentisme.

Així centrant-nos en la proposta consensuada i tenint en compte les mancances ja explicitades,  des de Poble Lliure entenem que el format de les plebiscitàries entorn a les dues llistes acordades (la del pacte entre CDC-ERC-Entitats i independents) i la d’ Unitat Popular (CUP-Crida Constituent) presenta un element que cal considerar positiu: la possibilitat de fer bascular, per una banda, als sectors de l'esquerra que es movien en el terreny de l’ambigüitat cap a posicions de ruptura independentista, i, per l’altra, de guanyar posicions en el debat social i constituent dins el propi bloc independentista. Aquesta és, doncs, la tasca que, entenem com a prioritària durant les properes setmanes i mesos.

Secretariat Nacional. Països Catalans 17 de juliol 2015

El govern grec de Tsipras va ser legítimament elegit el passat 25 de gener amb un programa socialdemòcrata que plantejava renegociar el deute i les polítiques d’austeritat imposades per la Troika (Comissió Europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional). Des de Poble Lliure érem conscients  que aquest triomf electoral podia evidenciar els límits polítics de la socialdemocràcia quan l'imperialisme neoliberal campa al front de les institucions financeres internacionals. També constatem que un sector important i creixent del poble grec s'alinea en postures que qüestionen de soca-rel tant l'Euro com la mateixa Unió Europea. 

 

El fracàs de les negociacions amb la Troika i la criminalització del govern grec, però, certifiquen el segrest de la voluntat popular per part de les oligarquies i els dèficits democràtics existents a la Unió Europea (UE). L'oposició frontal de la Troika demostra una vegada més que l'alta burgesia europea ha barrat el pas a la socialdemocràcia. Aquesta burgesia vol seguir aplicant les polítiques criminals de robar als pobres per donar-ho als rics.

 

Sols així es poden entendre tant la bel·ligerància contra Grècia com el secretisme dels acords del TTIP de lliure comerç entre els Estats Units i la UE. Aquestes polítiques estan destinades a perpetuar l’acumulació capitalista, mitjançant la despossessió de la majoria i les guerres de saqueig i anul·lar els processos democràtics i la sobirania dels pobles i el seu dret a decidir sobre el fruit del seu treball i sobre la seva forma d'organització política.

 

Per aquest motiu, cal valorar que el referèndum convocat pel Govern grec té la gran virtut, en primer lloc, de retornar al poble el poder de decisió davant les condicions imposades per la Troika. I, en segon lloc, demostra a ulls de la majoria que la UE no és la idíl·lica unió de pobles i dels valors democràtics que els sectors conservadors i burgesos han volgut vendre, sinó que més aviat és una presó de pobles al servei del gran capital.

 

Al final el que s'ha posat clarament de manifest és que la lluita per la pròpia sobirania i la independència dels pobles d'Europa resulta ser la clau de volta en l'antagonisme existent entre el Capital i els pobles. L’exemple grec evidencia que és urgent qüestionar d’arrel l’Europa del Capital i que hem de començar a articular una alternativa econòmica, política i social basada en la cooperació, la igualtat, la sobirania i la radicalitat democràtica entre els pobles d'Europa i el Mediterrani.

 

Per tot plegat, des de Poble Lliure expressem la nostra solidaritat amb el poble treballador grec i fem una crida a la mobilització ciutadana contra les polítiques d’austeritat i contra la dictadura criminal del deute. Així mateix, considerem que cal continuar avançant vers la Ruptura Democràtica per la Independència en el conjunt dels Països Catalans, ja que aquesta lluita també ha de contribuir a afeblir el cor de la UE i dels Estats ocupants perquè n'aguditza les seves contradiccions.

 

Per la sobirania dels pobles!

 

No a la Troika ni al TTIP!

Arriba un altre 28 de juny, dia internacional per l’alliberament lèsbic, gai, bisexual, trans i intersex (LGBTI). Han passat 46 anys des que la nit del 28 de juny de 1969 el col·lectiu LGBTI de la ciutat de Nova York es rebel·là contra una de les batudes que la policia solia fer als locals d’ambient, en aquest cas al bar Stonewall Inn. I n’han passat 38 des que se celebrà a Barcelona la primera manifestació del 28 de juny als Països Catalans. Des d’aleshores ençà la lluita del moviment LGBTI ha aconseguit importants avenços, però encara queda molt camí per recórrer.

Un d’aquests avenços importants es produí el passat 2 d'octubre de 2014, quan el Parlament de Catalunya aprovà la Llei per a Garantir els Drets de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transgèneres i Intersexuals i per a Eradicar l’Homofòbia, la Bifòbia i la Transfòbia, més coneguda com a Llei contra l’Homofòbia o Llei contra la LGBTIfòbia. Aquesta llei és pionera al món i és fruit de la feina i la pressió de les organitzacions LGBTI catalanes. Quasi 9 mesos després de la seva aprovació, però, amb prou feines s’ha implementat en un 50%, com denuncia el moviment LGBTI. Cal exigir, doncs, que la llei s’apliqui en la seva totalitat immediatament.

Al País Valencià i a les Illes el moviment LGBTI fa temps que reivindica també l’aprovació de lleis semblants. Les noves majories sorgides de les eleccions del 24 de maig podrien facilitar aquest objectiu, que sens dubte suposaria una nova i important victòria. Perquè, malgrat aquests avenços, al nostre país continua havent-hi LGBTIfòbia. N’és un exemple recent, en aquest cas a Catalunya Nord, la sentència del passat mes d’abril del Tribunal de Justícia de la Unió Europea on s’avalava que l’estat francès exclogués els gais que han mantingut sexe amb altres homes de la donació de sang de manera permanent. Malgrat que la indignació i la pressió popular van fer que el govern francès rectifiqués i anunciés que modificaria la seva llei de 1983 el mateix dia que la UE l’avalava, la sentència demostra la feina que queda encara per fer per superar qualsevol tipus d’estigmatització i discriminació cap a les persones LGBTI.

La Llei contra la LGBTIfòbia és una eina importantíssima, però cal que siguem conscients que només amb la llei no aconseguirem tots els nostres objectius. La mobilització i la lluita a peu de carrer són bàsiques per aconseguir crear una societat realment lliure de LGBTIfòbia. És bàsica, per exemple, la feina de nombroses organitzacions LGBTI que treballen a les comarques, a les ciutats petites i als pobles dels Països Catalans per tal que les persones LGBTI puguin viure la seva afectivitat lliurement a qualsevol indret del nostre país i no hagin d’anar-se’n a determinats barris de Barcelona, València o Palma. I és importantíssim també que el moviment d’alliberament LGBTI mantingui el seu caràcter intrínsecament revolucionari, no deixant-se endur pels cants de sirena d’una possible integració al sistema si ens comportem com aquest considera adequat. No volem integrar-nos a un sistema que ens discrimina i que ens posa condicions per acceptar-nos; volem crear una nova societat realment lliure.

No podem abaixar la guàrdia. Cal que seguim combatent qualsevol mostra de LGBTIfòbia i cal que, alhora, anem construint dia a dia aquesta nova societat on volem viure: Cal eradicar el bullying LGBTIfòbic de les nostres escoles i instituts. S’ha d’assegurar el dret a tenir fills a les dones lesbianes i sense parella masculina. Cal eliminar els processos patologitzadors contra les persones trans i intersex. S’han de garantir els recursos per la lluita contra el VIH. Cal perseguir les discriminacions en l’àmbit laboral. Cal que es contemplin dins dels currículums escolars totes les opcions sexuals i identitats i expressions de gènere. Hem de recuperar la memòria històrica LGBTI. Cal que recuperem l’espai públic per a relacionar-nos lliurement. Hem de potenciar les expressions culturals no heteronormatives i vetllar per uns mitjans de comunicació lliures de LGBTIfòbia, etc.

Avui, la possibilitat de construir la República Catalana Independent és una oportunitat històrica per a poder avançar també en aquest sentit. Ara és el moment de construir un nou país lliure de LGBTIfòbia, de masclisme i de patriarcat. Així doncs, amb totes les eines i amb tota la força, lluitem per l’alliberament lèsbic, gai, bisexual, trans i intersex!

Poble Lliure

Països Catalans, 28 de juny de 2015

El Consell Nacional de Poble Lliure reunit l'endemà de les constitucions dels nous ajuntaments ha valorat molt favorablement els canvis que s'han observat en l’àmbit dels Països Catalans. Aquests canvis a Catalunya, País Valencià i les Illes demostren com la lluita fa que la consciència evolucioni tant a nivell social com nacional fins i tot més ràpid del que les anàlisis prèvies suggerien.

Pel que fa al País Valencià, on un tripartit format per PSOE/PV, Compromís i Podem li ha llevat el govern al PP després de 20 anys, amb un resultat històric per al nacionalisme valencià representat per Compromís. També s’ha foragitat el PP de l’Ajuntament de València (i de les principals ciutats del País), després de 24 anys de governs de Rita Barberà. Cal destacar també l’obtenció dels dos primers regidors per la CUP a Pedreguer (Marina Alta) i d’altres regidories dins de candidatures unitàries i populars. 

En quanta les Illes, l’inici del canvi ha estat canalitzat per PSIB, MÉS i Podem, amb un acord de govern que possibilitarà a curt termini un important pas endavant del català com a llengua pròpia. Així mateix la constitució de l’assemblea de batles i batlesses com a fòrum de debat i defensa conjunta pretén garantir les competències socials dels ajuntaments i assegurar el finançament que reben les corporacions locals dels pressuposts insulars per a la prestació de serveis socials.

Cal aprofitar la nova correlació de forces a nivell institucional per a fer de caixa de ressonància de les reivindicacions i les lluites populars. Els ajuntaments han d’impulsar el rebuig al TTIP, la denúncia de les agressions capitalistes i també la defensa de la Ruptura Democràtica per la Independència, el Dret a Decidir sobre el fruit del nostre treball i sobre la nostra forma d'organització política, tot essent l'impuls del procés constituent arreu dels Països Catalans que ens cal, tenint en compte les característiques que haurà de prendre en cadascun dels seus territoris històrics.

Es constata que per tal de fer efectiva la Ruptura amb l'Estat espanyol ens cal dotar-nos de noves eines de sobirania popular al marge de les referències institucionals i legals espanyoles que ens empresonen com a poble. El conjunt dels Països Catalans actualment ens trobem intervinguts de facto. El Govern espanyol determina a què van dirigides la majoria de les aportacions econòmiques que rebem i, a més, la majoria de les decisions que s'han pres a nivell del Parlament que signifiquen un clar avençhan estat recorregudes al Tribunal Constitucional espanyol i han quedat aturades.

Per aquesta raó, constatem que la Unitat Popular (principalment la CUP, però no tan sols) i l'Esquerra Independentista tenim una tasca molt determinant els propers mesos. En primer lloc, és fonamental impulsar com més aviat millor l'Assemblea de Representants Electes dels Països Catalans que hauria d’estar formada per regidors i regidores, diputats i diputadesaixí com per representants/es sindicals i dels moviments socials i populars. Una composició d'aquesta mena seria més favorable als interessos populars, atès que els sectors conservadors no serien majoria. Aquesta nostra nova institució hauria de representar la Ruptura Democràtica per la Independència com a motor per a la futura República independent i federal dels Països Catalans.

En segon lloc, cal centrar les energies també a forçar la convocatòria de les eleccions constituents i plebiscitàries del 27s a nivell del Parlament de Catalunya. És imperiós aconseguir una nova correlació de forces a nivell parlamentari més favorable a les classes populars, per tant més favorable a la a la Independència i aconseguir fer un gir en les polítiques socials, començant per implementar mesures d’emergència social. Seguint l'exemple viscut a diversos viles i ciutats, cal que la Unitat Popular representada per la CUP- Crida Constituent treballi sense aturador per a construir una alternativa de govern a partir del 27s.

Aquestes tasques han de ser la base per tal d'impulsar la proclamació de la República Catalana independent i conjuntament amb el moviment popular independentista (principalment l'ANC i també Esquerres per la Independència) continuar impulsant i defensar el nostre procés constituent i les noves institucions de què ens dotem.

Barcelona, Països Catalans, 14 de juny de 2015

Poble Lliure considera que els resultats de les eleccions municipals i autonòmiques arreu dels Països Catalans reforcen el procés d’alliberament nacional i social de tot el país. Lluny de dur a terme valoracions exhaustives, que s’hauran de fer amb més temps, volem fer tres consideracions:

 

  1. El procés independentista a la Catalunya sota dominació espanyola fa un gir cap a la ruptura i cap a l’esquerra i dóna un major protagonisme a les forces que se situen en aquest camp. Lluny de les valoracions dels representants de la mitjana burgesia, que pretenen instrumentalitzar el procés per mantenir-se al govern i no perdre la iniciativa política, el vot independentista augmenta en 300.000 des de les eleccions municipals de 2011 i dóna la veu a les forces compromeses amb una ruptura que, com més va més, CiU no està disposada a dur a terme.
  1. El procés constituent popular a Catalunya, que és una peça indissociable del camí cap a l’alliberament nacional, guanya força. Així, no només viuen un ascens històric les forces independentistes, d’esquerres i rupturistes, sinó totes les apostes d’unitat popular favorables a iniciar aquest procés. A més a més, entenent el municipi i el barri com a primera estructura democràtica per a la construcció d’una República Catalana Independent basada en els principis de la unitat popular, el nou mapa municipal ens apropa molt més a revolució democràtica en curs i permet consolidar-ne les bases.
  1. Al País Valencià i a les Illes Balears les forces representatives de les classes populars tenen la oportunitat de fer fora de les institucions l’oligarquia espanyolista i s’obre camí per a un nou renéixer de les identitats respectives en un nou cicle polític que pot impulsar els processos d’alliberament al llarg dels anys vinents.Així mateix, cal destacar que per primera vegada la CUP aconsegueix representació amb tres regidors al País Valencià i això obre l’horitzó a la seva expansió i creixement arreu del territori. No podem oblidar també els resultats de les candidatures d’unitat popular properes als nostres objectius, com ara Castelló en Moviment, Més Xixona o Més Gandia, així com l’avenç d’aquestes també a les Illes Balears.

Per tot això, valorem que els resultats d’ahir són indubtablement històrics i ajuden a sedimentar el procés d’alliberament del nostre poble. En aquest sentit, entenem que l’Esquerra Independentista hi té un paper fonamental a partir d’avui i que necessita dotar-se de les estructures i les eines necessàries per tal d’assegurar:

 

  1. La convocatòria d’eleccions plebiscitàries i constituents pel 27S i, sobretot, el camí que cal iniciar a partir de l’endemà.
  1. La independència com a única via real d’inici d’un procés constituent que garanteixi la sobirania de les classes populars.
  1. La democratització en tots els seus aspectes dels municipis on es té la força suficient que possibiliti la construcció de la República Catalana Independent basada en els principis de la unitat popular.
  1. La lluita al País Valencià i a les Illes per a la conformació d’una identitat pròpia popular que acceleri l'impuls d'un procés constituent,amb el dret a decidir com a pedra angular, que contribueixi a la construcció de la República Federal dels Països Catalans.

Països Catalans, 27 de maig de 2015

Els i les independentistes revolucionaris sabem molt bé que la independència és el dret a decidir-ho tot. Ara que en una part del país el poble treballador català tenim a tocar la fita de la nostra pròpia República, estem cridats a impedir que tanta gent que ha sortit al carrer torni a casa i delegui la construcció de les noves bases constitucionals del nou Estat en polítics professionals al servei dels interessos d’una oligarquia.

Que a la nova Constitució catalana el dret a l’habitatge, el dret a la educació i a la sanitat públiques o el dret a la llibertat sindical no siguin drets que s’escriuen en un paper mullat depèn únicament de nosaltres. No hem de permetre cap espai buit en la lluita de classes. Necessitem dotar-nos d’un procés constituent popular que es porti a terme des d’assemblees de base i no des de despatxos tancats. I cal també posar el Dret a Decidir al centre del debat al País Valencià, a les Illes i a la Catalunya Nord.

En aquest Dia Internacional de la Classe Treballadora hem de recordar i destacar la immensa lluita que fem dia a dia i durant tot l’any aturant desnonaments, lluitant contra les retallades de serveis públics que augmenten les càrregues i els treballs de cura sobre les dones a conseqüència de la dominació patriarcal i organitzant-nos al nostre lloc de treball o al nostre barri per un treball digne.

La divisió internacional del treball, en la fase actual del mode de producció capitalista també ha repercutit contra el sector agroalimentari, disminuint l'ocupació fins a menys d'un 2% de la població treballadora dels Països Catalans. Cal recuperar la terra, com a sector estratègic fonamental i font de sobirania, des del Delta del Llobregat fins a l'Horta de València, preservar el sòl conreable, assegurar l'accés a la terra als qui la treballen i posar fi als monopolis agroindustrial que ofeguen la nostra pagesia.

Necessitem la intel·ligència i el compromís de tothom per aturar l’Acord de lliure comerç entre els Estats Units i la Unió Europea, l’enèsima agressió del capitalisme a la nostra sobirania social, laboral, mediambiental i alimentària.

Com a organització socialista i de classe, Poble Lliure treballa activament per augmentar la conscienciació i l’empoderament de la classe treballadora dels Països Catalans, els pilars sobre els quals es podrà iniciar un procés de transformació socialista. En aquest sentit, Poble Lliure forma part i dóna suport a totes aquelles iniciatives i lluites que serveixin per empoderar la classe treballadora, com ara les vagues dels treballadors i treballadores de correus de Tuir a la Catalunya Nord o dels treballadors i treballadores de Movistar.

Ens sentim hereus i hereves del passat de molts lluitadors i lluitadores. No oblidem l’amargor que el capitalisme ha portat al nostre país i a la seva gent: detencions, afusellaments, exilis. No oblidem la nostra memòria obrera, com ara els 50 anys de les detencions d'Agustí Barrera i de Carles Castellanos de la secció obrera del Front Nacional de Catalunya, embrió de l'independentisme revolucionari actual.

El Primer de Maig és el dia de la lluita internacional davant el major frau de la història de la humanitat: el capitalisme. Aquest sistema condemna milions de persones de tot el món a les pitjors condicions de vida i a la mera supervivència perquè uns pocs acumulin els nombrosos beneficis d’aquesta explotació i saqueig. Per això apostem per la solidaritat internacionalista i teixim complicitats amb altres pobles i nacions. Des de Poble Lliure tenim el compromís d’internacionalitzar el conflicte nacional i de classe català ja que únicament en el marc de La Internacional serem un poble lliure

Prenem partit per la independència, el socialisme i l’alliberament de gènere als Països Catalans!

Visca el Primer de Maig! Visca la Classe Treballadora! Visca la Terra!

Dilluns, 27 abril 2015 19:40

Declaració de València

Al llarg de la història, la lluita per la sobirania dels pobles ha estat una constant. L’opressió nacional s’ha vist agreujada per la utilització que n’ha fet el capitalisme en cadascuna de les seves fases evolutives. En la seva fase imperialista, el capitalisme, així com la implementació de les polítiques neoliberals, han contribuït a determinar el repartiment internacional del treball amb conseqüències nefastes per al conjunt de la humanitat i del medi ambient, amb l’únic argument del màxim guany en el menor temps possible i la consegüent acumulació de poder en poques mans.

A escala mundial, des del final de la Segona Guerra Mundial, no ha existit la pau real. Els conflictes bèl·lics han persistit, se n’han magnificat d’altres ja existents i hi ha hagut guerres d’alliberament al llarg de tot aquest temps. La mateixa Europa no ha estat exempta d’aquests conflictes armats, la majoria dels quals buscaven la sortida a la reconversió capitalista en aquest entorn. La presència de forces europees a les guerres de l’Àfrica i Àsia respon sens dubte a l’objectiu de tenir una part del pastís del poder geopolític d’aquestes regions.

Aquesta divisió del treball també es produeix al mateix continent europeu. La perifèria europea està condemnada a ser mà d’obra barata, poc qualificada i centrada en el turisme. Hem vist com els governs d'aquesta perifèria han sigut titelles de la Unió Europea i quan algú ha gosat alçar la veu, no han dubtat a suprimir de facto la sobirania dels pobles i provocar canvis de govern i imposar presidents.

Les reivindicacions pel dret a decidir i/o a favor de la independència s’estenen per tot Europa. Escòcia, Irlanda, Països Catalans, Euskal Herria, Galiza, Bretanya, Corsica, Sardinia, Occitània són alguns exemples d’una lluita compartida, en general, per les classes treballadores, ja visquin  a Andalusia o Portugal, a Grècia o a Castella;  perquè és una lluita per la dignitat de les persones i la sobirania dels pobles, i que es basa en el rebuig actiu de les asfixiants imposicions de la Troica i de l’opressió del sistema capitalista.

Amèrica ha viscut processos de desconnexió davant l’imperialisme dels EUA protagonitzats pels pobles que lluiten pel seu alliberament i dignitat. Veneçuela s’ha sumat al far solitari de Cuba en la denúncia de la misèria capitalista. Els pobles que construeixen una alternativa política i econòmica són objecte de les majors pressions polítiques i militars, com ja ho ha demostrat la història d’Amèrica Llatina.

Àsia i Àfrica continuen sent camps d’intervenció de l’imperialisme nord-americà i europeu en connivència amb les monarquies de Qatar i l’Aràbia Saudita. Aquests interessos obscurs han mantingut enquistat el poble palestí en la seva lluita contra el sionisme. Es tracta d'interessos oposats als pobles que han generat conflictes armats al nord d’Àfrica, a Síria i, en diversos casos, han significat regressions greus dels drets humans, però també han provocat lluites heroiques com la del poble kurd.

El capitalisme mundial exprimeix fins a l’extenuació al mateix planeta i provoca que milions de persones visquin en les pitjors condicions de vida. Aquesta situació ens obliga a treballar activament per construir l’alternativa socialista a nivell regional i mundial.

Per tot això, els signants d’aquesta declaració, des de la nostra vocació revolucionària i internacionalista, ens comprometem a treballar a favor de la construcció d’alternatives basades en la justícia social i el dret a decidir dels pobles. Com a primer pas, especifiquem els següents compromisos:

- Lluitar contra l’imperialisme a qualsevol lloc del món, ja sigui en forma d’invasions militars, cops d’estat o la imposició de la divisió internacional del treball, de tractats econòmics com el TTIP o el propi tractat de la constitució de la Unió Europea.

- Lluitar contra l’ofensiva imperialista de l’OTAN, també al continent europeu, en el camí de la seva dissolució, i rebutjar la presència de les forces imperialistes als nostres països. En aquest sentit, reclamem el tancament de les bases militars que té l’OTAN als nostres països i també rebutgem les maniobres militars que hi tenen lloc.

- Defensar i reclamar el dret a l’autodeterminació dels pobles, així com el dret a portar-lo a la màxima expressió i exercir el dret a la independència, tal com reclamen les nacions sense Estat d’Europa. Ens solidaritzem amb la lluita de tots els pobles que reclamen el seu alliberament.

- Construir una alternativa popular davant l’imperi de la Unió Europea, els Estats Units d’Amèrica, el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional. Ens solidaritzem amb el poble grec, que té en joc el seu destí com a poble sobirà i la seva mateixa existència.

- Estendre la defensa del dret a decidir sobre el fruit del nostre treball – rebutgem les polítiques d’austeritat i d’explotació social – i sobre el tipus d’organització política – rebutgem la subordinació política.

Per la sobirania dels pobles!

No a l’imperialisme!

Construïm el socialisme!

València, 25 d’abril de 2015

 

Andalucía Comunista (Andalucía)

الجبهة الشعبية لتحرير فلسطين (فلسطين) 

(Front Popular d'Alliberament de Palestina)

Movemento Galego ao Socialismo (Galiza)

Primeira Linha (Galiza)

Poble Lliure (Països Catalans)

Scotish Socialist Party (Scotland)

Sortu (Euskal Herria)

Unión do Pobo Galego (Galiza)

Comando Hugo Chávez Frías (Venezuela)

 

Actualment Veneçuela travessa uns moments difícils, s’està aguditzant la lluita de classes i s’incrementen les agressions realitzades i finançades per potències estrangeres. Aquestes ingerències en nom de la democràcia i dels drets humans són un atemptat no sols contra la sobirania del poble veneçolà, sinó contra la lliure determinació de les nacions, contra la necessitat dels pobles a decidir lliure i conscientment el seu futur. Atemptats perpetuats per tal de seguir sotmetent els pobles, empobrint-los cada cop més i perpetuant la divisió internacional del treball en què se sustenta el sistema capitalista.

Pàgina 2 de 3