Des de sectors immobilistes s’alimenta sovint la dissociació entre la reivindicació de la sobirania política i la lluita per la transformació social. Res més lluny de la realitat. L’independentisme és el fruit de la constatació que els canvis socials (en positiu!) tan sols són possibles a través de processos d’apoderament popular, és a dir, processos de recuperació de sobirania per part del poble que permetin posar l’estat i l’economia al servei de les necessitats de la majoria.

En el nostre cas, la involució política i econòmica dels darrers anys, caracteritzada per l’augment de les desigualtats i les retallades tant en drets socials i laborals com en llibertats democràtiques, ha fet palès que vivim en un estat que arrossega encara el caràcter oligàrquic i demofòbic heretat del franquisme.

En aquest context, la construcció de la República Catalana esdevé l’oportunitat real de canvi, tant a través d’un procés constituent participatiu i popular, com de l’aplicació de polítiques socials que compten, ja avui, amb un ampli suport a Catalunya i que són vetades sistemàticament per l’aparell de l’estat espanyol. Alhora, és una via per desempallegar-nos dels gestors de l’antic règim i articular una democràcia de qualitat, lliure de corrupció.

Perquè la independència és un acte de ruptura democràtica que ens permet definir una nova fiscalitat, que volem justa i progressiva, i desplegar així uns serveis i unes polítiques públiques que garanteixin l’accés en condicions d’igualtat a una sanitat i una educació universals i de qualitat.

Ens ha de servir per definir un nou marc de relacions laborals basat en el treball digne, per lluitar de manera efectiva per la igualtat de gènere i contra les discriminacions, per aplicar i desplegar polítiques d’acollida i integració, amb la llengua com a eina de cohesió social, per apostar pel transport públic i reequilibrar el territori…

Cap d’aquests objectius és assolible dins la cotilla autonòmica. Per això és indispensable exercir el dret d’autodeterminació a través d’un referèndum que obri la porta a un estat independent radicalment democràtic, que garanteixi la separació de poders, el control dels càrrecs electes i que vetlli pels drets i llibertats fonamentals.

A més, no ho perdem de vista, la construcció de la República Catalana és la millor solidaritat amb la resta de pobles que pateixen la monarquia borbònica, ja que suposa obrir portes i enderrocar murs. És la clau de volta per superar un règim corrupte i demofòbic, i poder iniciar, arreu, processos democràtics realment transformadors.