La vaga feminista internacional que es celebra el dia de la dona treballadora fa un pas de geganta per a convertir les dones autoorganitzades com a moviment feminista, en un subjecte polític de primeríssima importància. Un subjecte polític que a més ha vingut per a quedar-se.

Aquesta vaga general de dones –de treball, d’estudi, de cures i de consum– no serà un episodi més de les diferents ones en la història de les dones i dels feminismes, sinó que tindrà una transcendència històrica. S’ha convertit en tsunami global que es transcendeix i es projecta com a eina per a canviar de soca-rel els fonaments i les estructures de la societat.

Abans de començar-la ja és tot un èxit, simplement per la seua convocatòria, amplitud i preparació, malgrat els entrebancs per reduir la seua dimensió per banda dels estats, partits polítics i sindicats que militen en el manteniment del sistema o en el reformisme. El canvi d’opinió dels portaveus dels partits que primer negaven la vaga, després intentaven ridiculitzar-la i ara intenten reconduir-la, és una prova fefaent del nostre èxit. La cúpula de l’església catòlica sembla però, l’entitat més encabotada en mantenir els seus postulats reaccionaris sense cap mena de vergonya. A ells també els arribarà més d’hora que tard el judici de la societat.

Tot el procés assembleari ha tingut efectes de catarsi en posar als diversos feminismes en comú a l’hora de fer un diagnòstic de la situació de desigualtat estructural de les dones com a resultat del patriarcat, del capitalisme i de la seua versió neoliberal. Ha estat un salt impressionant que a l’hora de definir les estratègies necessàries per a continuar i sense perdre la visió feminista, haurà de ser capaç de sumar sinergies també amb la crítica ecològica, la crítica de l’economia política i les propostes alliberadores dels pobles en lluita contra tota mena de dominacions.

Entre altres virtuts la vaga ha tingut la capacitat de visibilitzar amb tota la seua cruesa quines són les línies ideològiques i d’actuació de partits com Ciudadan-os i PP, que han criticat la vaga pel seu interès a canviar el sistema actual. Doncs sí, heu encertat, volem canviar el vostre sistema d’explotació de soca-rel. Però també ha visibilitzat les incapacitats i les insuficiències de les propostes que no el qüestionen o ho fan amb la boca menuda, com ara el PSOE i altres similars.

La vaga no és un punt final sinó que serà una fita més en una llarga seqüència que acabarà amb el sistema patriarcal i econòmic de dominació. Perquè ja estem fartes i ja en tenim prou de sotmetiment¡¡

No entraré ara en les raons de la vaga perquè ja ho han fet molt bé altres companyes, però sí aclarir als qui ens acusen de fer una vaga política i ideològica que sí: és una vaga política perquè volem canviar aquesta manera de sotmetre a la meitat del món i sí, és ideològica perquè està basada en els ideals de la igualtat de drets i la justícia.

En aquest camí d’autoconstrucció del moviment feminista –inclusiu de tots els feminismes– haurien de tindre la capacitat al mateix temps de mantenir una línia d’intervenció i de debat almenys en tres nivells paral·lels i complementaris. El primer, el debat enriquidor entre els diversos feminismes, garantint que la pluralitat i la diversitat no entrebanquen mai la capacitat transformadora. El segon, el necessari debat crític en la recerca de sinergies amb la resta de sectors que també qüestionen l’actual sistema de dominació asimètrica a diversos nivells. I el tercer és l’imprescindible enfrontament cap aquells que s’aprofiten dels resultats de la suma del patriarcat i el capitalisme i que faran tot el que podran legalment o il·legalment per a mantenir-lo.

Els feminismes i les feministes en aquest viatge d’empoderament, de sororitat i de convergència en les reivindicacions i lluites, tenim també una necessitat d’establir en cada moment quines prioritats són les més urgents per saber on donar fort i respondre com a moviment als continus i renovats cops del patriarcat. No podem badar ni en la força ni en la intel·ligència! Tenim dret a decidir

[Aquest article es publicà originalment a Llibertat.cat]