Ens trobem a menys d’un any vista d’unes eleccions municipals en què Sabadell es juga la possibilitat o bé de superar definitivament l’etapa més fosca de la seva història recent, tot redefinint i impulsant un model de ciutat més justa, més pròspera, més culta, més lliure, més creativa i més respectuosa amb el medi, o bé de retornar a les essències del bustisme, ara amb nous tocs de feixisme ataronjat.

La dinàmica política nacional i les mancances de la vida política local han impedit fins ara que s’establís un debat a fons sobre quines són les prioritats per a la nostra ciutat, sobre quin model econòmic, social, de mobilitat o de participació és el que respon millor a les necessitats de la majoria, sobre quin paper ha de jugar Sabadell en l’articulació territorial de Catalunya, etc.

D’altra banda, la sensació de provisionalitat del govern municipal tampoc ha ajudat a crear ni lideratges potents, ni referents sòlids o àmpliament reconeguts ens els diferents àmbits de la política local que permetin aventurar un comportament electoral extraordinàriament diferent del marcat per les tendències generals, més enllà de la presència d’una força política local d’esquerres històricament consolidada.

En aquest context es fa difícil preveure uns resultats concrets, però el conjunt de dinàmiques apunta a que, molt probablement, el “bloc del 155” obtindrà uns resultats lleugerament superiors al bloc del catalanisme social-liberal i conservador, però lluny de la majoria necessària per a governar.

Dependrà, doncs, de la capacitat de l’esquerra transformadora d’articular una proposta unitària, engrescadora, mobilitzadora i guanyadora, que finalment es pugui conformar un govern que consolidi el canvi i posi Sabadell en la via del progrés, o bé que l’alcaldia acabi recaient a mans del “bustisme del 155”.

Malauradament, no sembla que els actors que haurien de desplegar aquesta proposta política estiguin gaire per la feina, la qual cosa és la pitjor notícia possible per a la nostra ciutat. Si el cofoisme, el sectarisme, l’oportunisme o les lectures gallinàcies s’acaben imposant, es corre el perill de passar de ser l’opció més votada, a que part dels regidors que podria obtenir una alternativa d’esquerres i transformadora acabin en una opció lerrouxista (d’inspiració Rabell- Coscubiela, per entendre’ns) i això suposi, de facto, per acció o omissió (ells en diran equidistància) el retorn a les cavernes.

D’altra banda, una candidatura no és transformadora, àmplia i transversal pel sol fet d’autoproclamar- se’n; calen unes sòlides bases político-socials, representatives i organitzatives que facin del desig realitat. En aquest sentit, m’atreviria a apuntar alguns dels pilars sobre els quals es podria (si existís la voluntat) bastir aquest projecte:

• Un programa transformador que posi al centre de l’acció política les persones treballadores, la lluita contra les desigualtats i la materialització des drets socials fonamentals.
• La definició i el desplegament d’un model de ciutat basat en quatre principis: economia al servei de les persones, qualitat de vida i sostenibilitat, cultura i convivència, drets i llibertats.
• L’assumpció i defensa del valors democràtics i republicans, la lluita antifeixista, i el compromís en la vertebració territorial, la cohesió social, i la construcció nacional de Catalunya.
• La transversalitat entesa com allò que se’n va dir “la unió de les forces de la cultura i del treball”. Cal una candidatura amb voluntat de representar el màxim de sectors socials i de barris de la ciutat.
• Uns mecanismes transparents pel que fa a la presa de decisions i unes dinàmiques democràtiques que facilitin la participació real en peu d’igualtat de totes les persones que apostin pel projecte.
• Una candidatura capaç de superar tant amiguismes i seguidismes com actituds iconoclastes, i que entengui la necessitat de construir lideratges i referencialitats potents i consistents que permetin encarar la lluita per l’hegemonia ideològica i política.

Des de la humilitat i la preocupació, goso demanar al gruix de companyes i companys amb qui hem compartit en diferents moments diferents lluites i experiències, i a totes i tots aquells que actualment treballen en els paràmetres polítics transformadors, republicans i d’esquerres, un esforç de reflexió conjunta i d’acció unitària. La ciutat i el país bé s’ho valen.

[Aquest article es publicà originalment a iSabadell]