S’ha parlat molt de l’error d’haver concebut la independència de Catalunya com el simple pas de “de la llei a la llei”, com una mena de “transició planera” d’una legislació a una altra. S’havia oblidat (gros descuit!) el paper coercitiu de l’estat i la funció opressora del seu marc legal.

Un torcebraç de legitimitats

Instaurar un nou estat independent no té res de planer: només és possible després d’haver guanyat un veritable torcebraç de legitimitats que representa substituir una llei injusta per un marc legal legitimat per la voluntat popular. Per això és important en aquest procés no deixar passar cap abús ni restar indiferents a cap injustícia. I hem d’actuar així de manera permanent amb la convicció que les injustícies d’avui seran jutjades per la nova llei que ha de venir ben aviat, amb la instauració de la justícia de la República catalana. Mentre estarem en pugna, hem de fer present per a tothom la convicció que no restarà impune cap dels crims que ara es cometin contra el poble català.

Des de fora de la llei

Si tota llei és el marc de normes que tenen com a funció regular la vida col·lectiva d’una societat, instaurar un estat independent és fer efectiva una llei justa d’acord amb la voluntat democràtica. És per això que la construcció de la nova legalitat, el dia a dia de la lluita independentista, s’ha d’organitzar forçosament des de fora de la llei imposada. Cap institució autonòmica ni cap partit institucional ni entitat legal poden assumir, com a tals, funcions de direcció de la lluita per la Independència i la República. La direcció del moviment s’ha de situar, per principi, fora del marc legal de l’estat espanyol.

Una nova realitat democràtica i participativa 

Des d’un punt de vista general és important tenir clar que estem assistint a un moment històric de decadència creixent dels Estats imperialistes que havien nascut, temps enrere, amb les monarquies absolutes i que les elits econòmiques van tenir interès a mantenir i reforçar com a aparells uniformadors d’una població convertida en simples subjectes de producció i de consum. El capitalisme internacional troba avui la seva expansió creant estructures econòmiques i financeres allunyades de la població (com l’entramat econòmic i polític de la Unió Europea) tot relegant els Estats a la funció de simples gendarmes (estructures autoritàries amb una legitimitat cada dia més escassa i convertides en brou de cultiu de la ideologia feixista dins la societat). La democràcia real, participativa, només podrà sobreviure dins el marc d’estats de dimensió humana, a l’abast del control democràtic de la població.

Cap situació d’injustícia no és eterna i les disposicions legals internacionals han acabat emparant sempre el dret a revoltar-se contra la tirania. Ens mantindrem impassibles davant la injustícia permanent que emana de l’estructura legal espanyola?

Serà amb la nostra lluita democràtica i participativa que construirem la nova legalitat. És per això que no ens podem acontentar simplement amb desobeir. Cal anar construint les condicions per a un nou marc legal que, en tots els racons del país, per mitjà de la mobilització permanent dia a dia, lluita a lluita, faci desaparèixer les disposicions opressores del vell món i protegeixi les normes de convivència de què ens anirem dotant. Perquè una altra llei és necessària; i per aquesta raó és també, ara i aquí, possible.

[Aquest article es publicà originalment a Llibertat.cat]