Davant de la convocatòria de noves eleccions a les Corts Espanyoles, l’independentisme d’esquerres – que mai no havia  considerat que tingués cap utilitat política plantar batalla electoral a Madrid i s’havia inclinat o bé per l’abstenció o per altres fórmules com el vot nul o un tímid boicot-  aquesta vegada ha decidit plantar cara i donar forma de front electoral a les necessitats de parar els peus al règim del 78 i a tots els seus aparells i tripijocs i anar al cor de la bèstia borbònica a plantar la bandera de la insubmissió popular.

Què ha passat en aquests últims tres anys perquè hi hagi hagut aquest canvi de percepcions i aquesta construcció d’un FRONT REPUBLICÀ en el nucli del qual hi ha el treball de Poble Lliure  (que forma part de les Candidatures d’Unitat Popular CUP), d’un part dels comuns format per Som Alternativa, i per Pirates de Catalunya? Que s’hagi format aquest Front a unes setmanes d’aquestes eleccions espanyoles, no li resta importància ni probablement possibilitats electorals (si mirem cap al passat immediatament abans de les eleccions municipals d’abril de 1931 que van propiciar la proclamació de la República i la marxa precipitada dels Borbons, el mes de març s’havia creat la unió del Partit Republicà Català, el grup de l’Opinió i Estat Català que va guanyar aquelles eleccions amb el nom de Esquerra Republicana de Catalunya).  El context polític ara és diferent però hi ha unes concomitàncies o coincidències bastant importants: estem ara també davant d’una crisi d’estat profundíssima, amb unes institucions de l’estat espanyol –la judicatura, la monarquia, els tribunals Constitucional, Suprem, Autonòmics, totalment desacreditades, unes forces polítiques immerses en un despotisme  que no tant sols no és “il·lustrat” com presumia el “despotisme il·lustrat” dels borbons del segle XVIII, sinó que és directament un “despotisme bàrbar, ignorant i maleducat” amb una ferum feixistoide insuportable, hereva directa de la dictadura nacional-catòlica franquista i les seves elits. Estem també davant d’un estat espanyol en fallida econòmica i social, endeutat fins al coll, en mans d’autèntics bandits financers i banquers saquejadors, que només tenen com a projecte polític  protegir els seus tripijocs sota la catifa de la constitució del 78 i els seu monstre de disset caps autonòmics i fer de la repressió contra la dissidència,( sobretot la independentista), contra la gent treballadora, contra els moviments d’emancipació de les dones, dels sense papers, dels que malviuen amb sous i pensions indignes o pendents de desnonaments, el seu únic programa polític.

Què ha passat -torno a repetir- en aquests anys que van des de l’escapçament escandalós i arbitrari d’un nou estatut d’autonomia de la Comunitat Autònoma de Catalunya? Han passat moltes coses, (les consultes populars sobre la independència, la creació i mobilitzacions enormes  de la Plataforma pel Dret de Decidir (PDD), de l’ANC, del 15 M, la suma que ha representat la implicació d’ Òmnium, el procés participatiu o consulta del 9 de novembre, l’organització dels CDR i sobretot el referèndum autoorganitzat, autofinançat , autogestionat i autodefensat de l’1-O i les vagues del 3-O i del (-Nov)  per defensar-lo Les victòries populars – i també els fracassos i les impotències  que han revelat, l’aplicació del 155 i els seus valedors –  totes elles, les victòries i les derrotes han fet augmentar l’autoconsciència de la força de les classes populars, de la profunditat de la crisi econòmica i les seves repercussions socials, de  la necessitat ineludible d’aturar l’engany i la depredació i de capgirar la truita constitucional mitjançant l’autoorganització, la insubmissió popular i la utilització de totes les possibilitats que dona l’aprofundiment de la democràcia participativa, assembleària i de masses. Ens hem adonat que tallar amb aquesta situació degradant té un nom: Independència i emancipació social. I que hem de reclamar la llibertat total dels i les dirigents polítiques que ara estan sotmesos com  ostatges unes a un exili  injust i altres a un judici que és una causa general contra l’independentisme, la democràcia  i els drets civils i que aparentment és una farsa tragicòmica però que està molt calculat i pensat des de les clavegueres de l’estat i tots els aparells repressius. Hem de reclamar la nul·litat de tot aquest procediment que és una venjança pura i simple contra el poble català i el dret d’autodeterminació.

Hem viscut, així, jornades memorables que han anat marcant el camí cap a una autoorganització i una insubmissió general (digui’s desobediència civil, tirar pel dret o unilateralitat) amb la idea de dir adéu al monstre decadent i a l’autonomia paralitzada i paralitzant. Amb tots aquests esdeveniments, avui, davant el 28 d’abril  hem vist que totes les eleccions o tota urna que ens posen davant – tant si són eleccions sindicals, com eleccions als col·legis professionals, a les cambres de comerç o a les associacions culturals, esportives, veïnals , etc., etc, es converteixen en plebiscits i en mesura de la força de l’independentisme i de la idea republicana i la necessitat d’exercir l’autodeterminació; cada cop hi ha menys espai polític per fer equidistàncies o per una tercera via de vida política normal: No amb la situació actual de repressió creixent amb encausats, presos i exiliats .  Hem de dir adéu anant al cor del poder espanyol: ja hi hem anat en massa el 16 de març; ara hi hem d’anar en forma de Front Republicà i al cor de les Corts del 78 amb un caràcter instrumental: per demostrar la força democràtica de l’independentisme, per fer sentir la veu de l’1-O i per afavorir les nostres estratègies però en cap cas per garantir la governabilitat d’un estat caduc depredador i demofòbic.

Una pregunta que potser es fan moltes persones: la presència del Front Republicà resta o suma en les possibilitats d’un grup més robust d’escons rupturistes  independentistes? a la meva manera de veure Front Republicà restarà sobretot de l’abstenció i de la temptació del vot nul així com també de la temptació de l’inútil vot útil i del xantatge intolerable de ¡quina por si guanya el trio calavera! Vol dir que hem de estimar-nos més que ens aixafi el psoe de Borrell que el pp-i els seus amics i amigues? també restarà dels comuns i la seva confusió i disgregació actuals (que es dóna a tot l’estat en aquests moments) i que sembla que encara van amb la música i la lletra de que es pot i cal regenerar un estat que el que ha demostrat és que no vol ni pot ser regenerat; els equidistants no volen veure,  perquè és massa dolorós, que  aquest estat espanyol i la democràcia que volem són dos conceptes antagònics; però Front Republicà   sumarà vots convençuts dels 10 compromisos que figuren en el seu programa que comença per la defensa de la legitimitat democràtica de la lluita per la independència, que deixa clar que  és un vot frontal contra els règim monàrquic i els seus baluards i valedors: Psoe, PP, C’s, Ibex, els Borbons, les forces d’ocupació, les forces totalitàries, la judicatura, la Conferència Episcopal..,.que és un vot conscient de germanor i solidaritat amb el conjunt dels Països Catalans (Atenció a les eleccions al PaísValencià, que ens importen i molt) i amb els pobles de l’Estat espanyol que es vulguin treure de sobre el règim del 78. i acaba apostant per aplicar el mandat del 1-O i continuar la confrontació democràtica amb la insubmissió civil i institucional cada cop més massiva.

El 28 d’abril jo votaré i votaré FRONT REPUBLICÀ