Davant els resultats de les eleccions d’aquest passat diumenge 28 d’abril, en les que Poble Lliure ha impulsat, junt amb Som Alternativai Pirates de Catalunya, la candidatura rupturista del Front Republicà, des de PL fem públiques les següents valoracions i reflexions:

1. Valorem molt positivament els 113.008 vots obtinguts, vots que demostren l’existència d’un ampli contingent popular plenament conscient de la irreformabilitat de l’estat espanyol i de la necessitat de desplegar una estratègia de ruptura si volem fer realitat la República Catalana. L’independentisme d’esquerres té l’obligació històrica de continuar articulant aquest espai polític de ruptura basat en la desobediència civil no-violenta, la mobilització i l’auto-organització popular, i la lluita colze a colze entre el carrer i les institucions.
2. Aquest magnífic resultat s’aconseguit en unes condicions ben precàries tant pel que fa a recursos (30.000€ provinents de donacions), com a temps (coalició formada tan sols 44 dies abans dels comicis) com, i molt especialment, al silenci mediàtic i l’ostracisme al que ens hem vist sotmesos tant per part dels mitjans espanyols, com de la premsa neo-autonomista. Tot el mèrit d’aquests 113.008 vots recau en els centenars de persones que en desenes de viles, barris
   i ciutats s’han organitzat per fer possible que la veu de la fermesa en la defensa dels principis de l’1-O i el 3-O arribés al cor de la bèstia. A totes elles, felicitats, agraïments i ànims per a seguir lluitant plegades per la independència i la transformació social.
3. Tot i no haver assolit representació parlamentària, des de Poble Lliure valorem de manera especialment positiva dos aspectes, un polític i un organitzatiu:
   A. S’ha demostrat la necessitat que algú assumís els mandats populars de l’1-O i el 3-O i proclamés de manera desacomplexada la necessitat de reclamar una sortida democràtica al conflicte entre el poble català i l’estat espanyol, sortida que tan sols és possible a través del reconeixement del Dret d’Autodeterminació i la fi de la repressió. El discurs de ruptura del Front Republicà ha acabat condicionant i matisant la deriva d’altres forces pretesament independentistes cap a la via morta del pactisme i la quimera de la reforma de l’estat.
   B. Hem demostrat la nostra capacitat, en condicions extremadament difícils, d’articular políticament i organitzativament en els comitès de campanya d’arreu del territori a centenars de persones compromeses amb la lluita diària, constant i conseqüent per la república catalana i la defensa dels drets socials.
4. Constatem i celebrem una nova victòria electoral de l’independentisme, la primera en unes eleccions estatals marcades, a més per l’amenaça del feixisme espanyolista. L’independentisme no és una febrada, sinó que és l’únic projecte polític capaç de combatre la deriva feixista de l’estat espanyol, de plantar cara a una extrema dreta en puixança a tota Europa empesa per les elits econòmiques, i de construir un futur de justícia i llibertats per al nostre poble: la República Catalana.
5. Alhora, volem expressar la nostra preocupació per la gestió que les forces majoritàries de l’independentisme puguin fer de la confiança que la ciutadania hi ha dipositat. Tant els mantres dilacionistes repetits fins a la sacietat per certs líders polítics i elevat a la categoria de pensament únicpels mitjans neo-autonomistes, com la incapacitat de desplegar en el darrer anys una estratègia independentista unitària, com l’eufòria dels mitjans espanyols per “la victòria dels moderats” ens fan témer que, lluny de donar resposta a les demandes del moviment popular per la república, els nous líders apostin per compartir quotes de poder dins el marc de l’estat espanyol, blanquejant d’aquesta manera el règim i dilatant la necessària resolució política real del conflicte. No admetrem un Pujolisme 2.0 amb canvis de personatge però no de guió!
6. Per tot plegat, fem de nou una crida al conjunt de l’independentisme i el moviment republicà, a definir i desplegar una estratègia basada en els pilars de la unitat, la fermesa i la mobilització. Una estratègia que enforteixi el moviment popular, que crei espais reals de sobirania i que desemmascari i afebleixi l’estat opressor. Una estratègia, en definitiva, per convertir les victòries electorals i els avenços pel que fa a consciència i mobilització, en veritables victòries polítiques: en sòlides i reals passes en la construcció de la República Catalana Independent.

Al mateix temps, les eleccions autonòmiques al País Valencià mantenen una majoria demoràtica del PSPV-PSOE, Compromís i Podem-EU, que permeten mantenir la dreta fora del govern de la Generalitat. Som conscients que ara per ara no estaven creades les condicions polítiques i socials per anar més enllà de fer fora i després mantenir, les opcions més dretanes i espanyolistes fora de les institucions més importants.

Tanmateix, hi ha molts signes que indiquen que en aquesta nova legislatura, s’accelerarà el pols polític a partir de tres elements que interactuaran, com són: el problema de l’infrafinançament endèmic, el deute il·legítim i l’espoli fiscal i social.

Des de les forces independentistes i d”esquerres hem de treballar des de baix amb les forces democràtiques crítiques amb el règim del 78, per tal d’enfortir la capacitat de mobilització, participació i enquadrament dels sectors més conscients, perquè és a partir del dret a decidir, que podrem facilitar un empoderament social que possibiliti avançar, també electoralment, cap a la República Valenciana.

Països Catalans, 30 d’Abril de 2019