Una de les primeres lectures del resultat de les eleccions municipals i europees a Catalunya és que el conjunt de les forces republicanes guanyen de nou el pols que mantenen amb l’estat espanyol a la gran majoria de municipis i en conjunt en nombre de vots . Tot i que el PSC es ressitua i torna recuperar gran part de la força perduda a costa de Ciudadanos i Partido Popular, sobretot pel que fa a les eleccions municipals. Molt especialment a l’anomenada àrea metropolitana, Vallès Occidental i Baix Llobregat.

Indrets on el ERC també ha obtingut un molt bon resultat, no podem dir el mateix de JuntsxC i la CUP que han patit una certa davallada a causa del vot útil vers ERC.

Si observem el mapa electoral, ens adonem que ERC en el conjunt de Catalunya ha desplaçat en la majoria de municipis JuntsxC i fins i tot la CUP. No ha estat així a les comarques nord-ortientals, on JunstxC ha obtingut molt bon resultats. Així com la CUP que ha revalidat el resultats de Verges i Celrà. En aquesta línia també ha passat el mateix a Berga on el veïnat a l’hora de votar ha valorat la tasca realitzada en aquest indrets.

Amb aquestes dades, el que veiem i ho anem dient darrerament des d’aquestes pàgines és que les classes populars cada cop opten més per polítiques d’esquerres en el seu combat per implantar la República Catalana.

Combat que s’ha vist reflectit en el resultat de les eleccions al Parlament europeu, on les dues llistes encapçalades pels represaliats polítics catalans han guanyat àmpliament, fins a superar el 50% dels vots.

Tot plegat indica, que el poble català manté el pols amb l’estat espanyol malgrat la repressió i la judicialització de la política. Ara bé, cal llegir el resultats en aquest termes de confrontació, ja que un pas enrere en la situació actual significaria perdre la iniciativa i engegar-ho tot a dida per tornar de nou a l’autonomisme. Ho remarquem sobretot en la perspectiva dels futurs pactes que es facin per governar alguns municipis.

Per això es necessari plantejar-se el més aviat possible la unitat d’acció entre les forces polítiques independentistes conjuntament amb les entitats sobiranistes. Ara que ho tenim ens hem de començar a moure en aquesta direcció per no donar temps  al govern de Madrid perquè  es consolidi i ens marqui el seu full de ruta.

No hem arribat fins aquest estadi per llençar la tovallola abans de jugar la darrera partida. Vénen temps de confrontació i hem d’estar preparats.

[Aquest article es publicà originalment a Llibertat.cat]