Tot just farà 10 anys de la primera consulta popular per la independència celebrada a Arenys de Munt. Una iniciativa sorgida des del veïnat d’un petit poble del Maresme que va posar la lluita per la independència en l’agenda política i mediàtica. Uns per defensar-la i altres, la majoria dels mitjans i molts polítics per criticar-la o fer-ne mofa. Tot i així, ningú dubta, a hores d’ara, que aquell 13 de desembre de 2009 va marcar un punt d’inflexió en la lluita per la independència. Una data que serà recordada en el llibres d’història, com ara el 6, 7 i 20 de setembre i naturalment el l’1, 3, 10 i 27 d’octubre de 2017. Així com la consulta del 9 de novembre de 2014 i les mobilitzacions de les Diades d’ençà el 2012.
Ara bé, qui recordarà la multitud d’actes i mobilitzacions que es fan dia a dia a la majoria dels barris, viles, pobles i ciutats de Catalunya d’ençà els empresonaments i l’exili per denunciar la repressió exercida per l’estat espanyol mantenir els anhels de llibertat i implantar la República?
Per citar alguns exemples, els avis de Reus, el col·lectiu Silenci… de Tarragona, Artés, Berga, Vilafranca … diàriament tocant el «Cant dels Ocells», concentracions setmanals a Cadaqués, vila de Gràcia… Si continuem, faríem una llista que ompliríem fulls i fulls de paper. També vull esmentar la tasca dels CDR locals desplegats a tot el territori generant constantment iniciatives i accions, malgrat la repressió.
Tot un poble organitzat i mobilitzat que anhela viure en una Terra Lliure que acolli a tothom, respectuosa amb medi ambient, que aposti per la Justícia Social per evitar les desigualtats i feminista.
Segurament que totes aquestes accions i mobilitzacions no sortiran als llibres d’història quan hagím assolit la victòria. De moment, ni els mitjans de comunicació, ni aquells que són acusats pels monàrquics de manipuladors i d’adoctrinament independentista, ni en parlen. Per això, ha arribat el moment de parlar-ne alt i fort i sobretot remarcar-les, com a grans accions, grans iniciatives i donar-lis el valor que tenen, ja que mantenen el caliu de l’1 d’Octubre, de la solidaritat i fan possible el rearmament per encarar el combat definitiu. Aquesta autoorganització popular ha fet possible la gran mobilització d’aquesta Diada a Barcelona. Aquest dimecres, com l’1 d’Octubre s’ha demostrat, un cop més, que és el poble qui mana.
Mantenint aquesta organització i resistència a la majoria d’indrets del territori, som imparables per encarar la ruptura. Avui hem anat encara més enllà, hem marcat el camí que ha de seguir el govern i les elits dels partits que li donen suport. Recordeu que el veïnat d’Arenys de Munt també va marcar un full de ruta aquell 13 de setembre de 2009.
[Aquest article es publicà originalment a Llibertat.cat]