La decisió de la CUP de presentar batalla al Congreso de los Diputados és encertada perquè ressitua l’esquerra independentista com a un actor polític a tenir en compte.

Aquesta decisió té molt a veure amb el fet que fa sis mesos molts de nosaltres, davant de la incompareixença de la CUP, ja vam apostar per intervenir políticament a través de l’artefacte del Front Republicà. Ens hagués agradat fer-ho com a CUP, però no va ser possible, perquè en aquell moment la majoria de l’organització va pretendre, equivocadament, deslligar-se del cicle electoral del 28-A, imposat pel PSOE, per centrar-se exclusivament en les municipals. Emperò, els mals resultats de la CUP a les municipals van evidenciar l’error d’haver abandonat el nostre espai polític en un moment clau, un factor que explica entre altres coses la nostra desfeta a les grans ciutats de l’àrea metropolitana de Barcelona en favor d’ERC. Per tant, cal celebrar que finalment s’hagi aparcat l’excés idealisme amb què fa uns mesos es va descartar la nostra participació en els comicis espanyols.

Durant aquests últims mesos, el partit de Rufian i JxCat han assajat un full de ruta partidista basat en la renúncia de la ruptura i l’aposta per la reforma pactada amb el bloc PSOE-Podemos. Ara bé, la naturalesa imperialista de l’Estat espanyol i la correlació de forces actual fan inviable qualsevol temptativa neo-autonomista i, per això, el PSOE, empès pels poders fàctics, ha preferit repetir les eleccions i accelerar la lògica repressiva contra el poble català per preparar el terreny d’una gran coalició espanyolista.

Per aquest motiu, és un suïcidi tornar a deixar que ERC i JxCat pilotin impunement el procés sobiranista, ja que la seva estratègia política s’ha demostrat que és errònia, perquè no ens porta cap la independència ni serveix per aturar la repressió.

Per tant, la vostra presència com a electes de la CUP al Congreso de los Diputados només té sentit si és per qüestionar l’estratègia reformista i pactista a la qual ens volen conduir els capitosts d’ERC i de JxCat. En aquest sentit, la vostra acció política ha d’anar encarada a confrontar el projecte democràtic i republicà dels Països Catalans amb l’autoritarisme de l’Estat monàrquic espanyol. No ho oblideu: el nostre principal objectiu ha de ser desgastar i debilitar l’Estat opressor en tots els àmbits.

La vostra acció institucional, per tant, ha de fugir de les excentricitats personals i us heu de centrar en combatre la ideologia dominant de l’Estat opressor i en fer d’altaveu dels moviments populars a fi d’esperonar i reforçar la mobilització permanent i les accions de desobediència. Tant per tant, us tocarà desemmascarar les temptatives d’ERC i JxCat de retornar a l’autonomisme, deixant clar que nosaltres a Madrid no hi anem a pidolar ni a negociar res que no sigui els termes de la nostra separació.

Les tribunes que ocupareu a Madrid també han de servir per internacionalitzar el conflicte entre el poble català i l’Estat espanyol i a més, sempre que sigui possible, per teixir aliances i complicitats a favor de l’exercici de l’autodeterminació, per denunciar la repressió, així com també les retallades dels drets socials, laborals, democràtics i de les dones.

Fareu una bona feina, n’estic convençut. Però mai perdeu de vista que sou una eina, un instrument al servei del Poble i de la causa de la República Catalana, que ara mateix és la clau de volta de qualsevol intent de transformació social.

Salut i visca la terra!

[Aquest article es publicà originalment a Llibertat.cat]