De vegades llegeixo el diari Ara per a veure com s’expliquen els cagadubtes. És curiós observar els seus arguments buits; tots, però, amanits amb una certa habilitat per a mirar d’encomanar als lectors les indecisions i cabòries que roseguen aquests periodistes portadors del dubte.

Segons els cagadubtes ara ha arribat un moment únic per a la negociació amb el govern espanyol. Un diàleg “sincer i realista”, segons Pla Nualart, que ha de comportar “la renúncia a la independència unilateral”: és a dir, la quadratura del cercle. I, segons l’inefable Ramoneda, des dels seus referents ideològics defensors de la impotència davant l’Estat espanyol “no es dóna cap de les condicions imprescindibles per a la ruptura republicana”, ens hem de conformar amb el règim monàrquic espanyol perquè és impossible canviar-ho i perquè no pot ser. I no surten d’aquí.

L’error principal d’aquestes posicions és pensar que el règim monàrquic espanyol actual serà sensible a les renúncies explícites que puguin fer els polítics catalans. De la mateixa manera que és coneguda la dita que “Roma no paga els traïdors”, l’estat espanyol no escoltarà els cagadubtes sinó que, en bona lògica de poder ocupant (que és la que sap aplicar i aplica), ho aprofitaria per a esclafar-nos encara més. L’experiència política hauria de servir almenys per a conèixer una mica l’enemic que tenim al davant.