Potser hi ha massa nous Roberts que se senten atrets pel joc ruïnós amb les cabres que va fer un seu antecessor arriscat. La tradició diu que aquell Robert primigeni era amant del negoci pel negoci i que no sabia calcular les pèrdues de cada operació d’intercanvi.

Ara n’hi ha que diuen: “Com que no podem guanyar, negociarem”. Ho diuen de debò? Saben el sentit real de negociar? I fer-ho des de posicions suposadament independentistes? I en el moment present?

Per a negociar has de poder oferir (o mostrar) algun bé que pugui interessar l’altra part. Si no és així, el que fas és anar venent allò que no pots vendre; que no pots vendre, perquè no és teu. I si només pots oferir signes de rendició? O fer només crides a la desmobilització? Seria un negoci galdós. I si tot plegat només fos una maniobra publicitària sense contingut polític detectable? No hi ha res com cultivar l’art de la demagògia per a vendre fum.

D’aquí una mica, molta gent es demanarà: què se n’ha fet de les cabres? Diuen que potser les forces d’ocupació espanyoles apallissaran “amb discreció”. Que aplicaran la Constitució monàrquica d’Espanya amb “proporcionalitat” (com la de l’1 d’octubre …). Frases buides. Les cabres s’hauran venut per no-res. Només fum. Un mal negoci. Com el d’en Robert, el primigeni. No ens hem de deixar enganyar. Tampoc pels qui no són capaços d’entendre en quina mena de negoci s’han volgut ficar.