La inversió pública es defineix per les despeses fetes per banda dels governs per a revertir-les en beneficis per a la població del seu àmbit d’atenció amb l’objectiu de millorar la vida de les persones. En el nostre sistema autonòmic les competències de revertir aquests diners a la població estan compartides amb l’estat. Estan transferides a la competència del País Valencià totes les àrees socials i administratives, quedant per a l’estat l’obra pública d’infraestructures, defensa, justícia, afers exteriors, hisenda -amb dues excepcions-, treball, seguretat social i policia. Per tant haurem d’analitzar la situació de les inversions públiques de les dues administracions en l’àmbit de País Valencià.
Analitzant les dades de despeses de la Generalitat en les inversions públiques en serveis bàsics per a la població, ensenyament, sanitat i serveis socials, el País Valencià està a la cua estatal. La despesa pública en ensenyament està 15 punts per baix de les comunitats autonòmiques millor finançades i 13 punts per baix de la mitjana estatal de 4.691€ per habitant enfront als 4.493€ del País Valencià. La despesa sanitària pública valenciana de 1.293€ per persona es situa 1,8 punts per baix de la mitjana del conjunt de les comunitats i a més de 13 punts per baix de les que més gasten. La despesa valenciana en serveis públics està 4 punts per baix de la mitjana estatal, 30,3% enfront al 34,1%.
Els motius d’aquestes despeses baixes tenen una profunda base política per dos motius, uns fiscals i altres ideològics. El País Valencià té una balança fiscal negativa i un infrafinançament des de l’estat, amb aquesta situació no es tenen els diners suficients per a cobrir les necessitats d’inversió, recorrent contínuament a l’endeutament per a pal·liar l’escassesa de fons, préstecs que s’han de tornar i que es xuplen recursos pressupostaris d’altres partides i suposen ja un percentatge del 41,8% del PIB valencià. Els motius ideològics venen des dels temps dels governs del PP, fanàtics de les privatitzacions, però, suportades pels diners públics tant en la sanitat, com en l’ensenyament, com en la dependència i les ajudes socials als més desfavorits, el negoci és rebre diners per a fer els serveis que hauria de fer el sector públic al mateix preu, però, amb treballadores i treballadors amb salaris i condicions precàries, sent focus d’una alta corrupció tant en els sobre-costos com en la qualitat del serveis oferts.
L’altra pota de les inversions al territori valencià és la que realitza l’estat en els seus àmbits competencials, sent, fonamentalment, les inversions en obra pública les que ens afecten més. Plans de carreteres, de ferrocarril i inversions en ports i aeroports. Els pressupostos d’aquestes inversions de l’estat al País Valencià mai han arribat al 10% del total d’inversions estatals en les CCAA, quantitat que teòricament ens correspondria per població. Però més sagnant és quan s’analitzen les inversions reals no les pressupostades, on encara ens trobem més discriminats respecte a altres territoris, per exemple, en 2017 la inversió real només arribà al 33,4% del total pressupostat, percentatge que es situa 4 punts per baix de la mitjana estatal de 37,5% i més de 8 punts per baix de la Comunitat de Madrid amb un percentatge del 41,7%. Les dades de 2018 continuen en la mateixa dinàmica, dels 750 milions pressupostats només s’han acabat executant 402 milions o siga un 54% del pressupost, en realitat aquest any hi havia pressupostada una pujada del 25% en la inversió estatal al País Valencià i la realitat fou que baixà en termes d’execució real un 24% sobre l’any anterior, quan la mitjana de l’execució de la inversió de totes les comunitats autònomes fou aquest any del 75,5%.
Però no sols les inversions estatals, sobretot en infraestructures de transport i algunes altres, són minves sinó que mai han estat consensuades amb el govern de la Generalitat o mai s’han invertit en el que s’està reclamant amb urgència per la Generalitat, cas del Corredor Mediterrani per ferrocarril on estem empantanats des de fa anys. Moltes d’aquestes inversions atenen a demandes d’empreses i conglomerats econòmics sense cap connexió amb les necessitats valencianes, cas del Port de Valencià, on es destinen diners per a una ampliació del port que sols beneficia als grans empresaris del moviment de contenidors i vaixells, amb molt poca repercussió a l’economia valenciana i amb greus conseqüències ecològiques tant per a la mar, pel desviament de les corrents i afecció a les platges, com per a carregar-se l’horta amb l’ampliació de la V-21, o per la proposta del futur accés nord al port de València amb greus conseqüències ambientals i econòmiques que sols beneficien a les grans constructores d’obra pública.
Per a poder gaudir d’unes inversions necessàries en el País Valencià s´haurien de resoldre dos problemes, el primer que les inversions de l’estat al nostre territori foren les que ens haurien de pertànyer per població i que foren executades en la seua totalitat i consensuades amb les necessitats reals de la Generalitat Valenciana. Per altra banda per a disposar de més fons per a invertir des de la Generalitat, s’hauria de resoldre el problema de l’infrafinançament del País Valencià, demanant gaudir d’una hisenda pròpia que ens done autonomia financera, junt amb la condonació del deute que ens lastra, ja que la devolució l’endeutament és impossible d’assolir, com un reconeixement del deute de l’espoli històric que ha patit el País Valencià.
[Aquest article es publicà originalment a Nosaltres La Veu]