Històricament, el País Valencià ha disposat d’un sistema bancari propi arrelat en el territori i enfocat al finançament de l’economia valenciana. Durant més de cent anys, aquest sistema ha estat conformat per caixes d’estalvis i cooperatives de crèdit i caixes rurals, entitats que han desenvolupat una tasca fonamental en el finançament dels sectors econòmics valencians, com ara l’agricultura i ramaderia, la indústria tradicional (tèxtil, fusta i moble, calcer, joguet, cuir, …) i els serveis (comerç, transport, distribució). Aquest tipus de banca valenciana s’ha caracteritzat per ser una banca de proximitat, coneixedora de les necessitats de finançament de l’economia, donadora d’un tracte personalitzat i a la mesura i creadora de valor social. Aquest model de negoci bancari de proximitat i sostenible, ha anat unit també a una obra social, mitjançant la qual s’han revertit part dels seus beneficis econòmics en el desenvolupament social, cultural, artístic i esportiu dels pobles i ciutats valencianes.

Malauradament, durant la segona meitat de la dècada del 2000, aquesta banca sostenible valenciana ha desaparegut quasi tota, degut a la mala gestió política, al malbaratament dels recursos i a la corrupció urbanística. La crisi financera i econòmica del 2008 no ha sigut més que l’amagatall d’una gestió política enfocada a servir els interessos particulars de la gran banca privada ubicada en altres territoris de l’Estat espanyol. Que no ens enganyen, el fet que determinats bancs tinguen actualment la seua seu fiscal al País Valencià (Bankia, Sabadell, Caixabank) o mostren un interès especial pel nostre territori (Cajamar), no ha de ser motiu de celebració. Perquè açò no significa que aquests bancs vagen a apostar per l’economia del nostre territori. Només els mouen interessos econòmics i particulars dels seus directius i consells d’administració.

Per a recuperar l’economia valenciana i el seu teixit industrial i de serveis, cal un sistema bancari autòcton arrelat al territori, que complemente els recursos procedents de les administracions públiques. Necessitem bancs valencians i per als valencians i les valencianes, coneixedors de les nostres necessitats reals i compromesos amb el nostre futur. I això sols és possible si aquests bancs estan gestionats i dirigits per persones del nostre territori. Per aquest motiu, hem de demanar al Govern Valencià que prenga mesures adequades per a garantir la supervivència i el desenvolupament de la banca valenciana que encara ens queda.

Tenim una caixa d’estalvis i vora trenta cooperatives de crèdit i caixes rurals que continuen fent una gestió financera de proximitat i social arrelada al territori valencià. Aquestes entitats mantenen les seues oficines bancàries en municipis de xicoteta dimensió i, fins i tot, algunes d’elles han obert noves oficines durant els darrers anys, contràriament al que està fent la gran banca privada, que no deixa de tancar oficines i acomiadar treballadores i treballadors. A més, el seu negoci està enfocat a les nostres comarques i pobles, mantenint una grandària coherent amb les seues responsabilitats. No necessitem bancs de gran dimensió, perquè quan més gran és un banc, més s’allunya la seua gestió del territori i de les persones, substituint l’interès general i el bé comú per interessos particulars i financers. Però les tendències i les mesures de les autoritats bancàries van enfocades a les concentracions i les fusions, la qual cosa posa en perill la supervivència de la banca valenciana que encara ens queda.

Per tot açò, demanen al Consell que implemente mesures dirigides a conservar l’actual estructura bancària valenciana i a afavorir el seu desenvolupament. S’ha demostrat que aquest model de banca social i de proximitat afavoreix la inclusió financera. Per tant, potenciar la banca valenciana és consolidar un sistema financer inclusiu, enfocat a les persones i a l’activitat econòmica local. Si mantenim un sistema bancari propi, estarem en millors condicions de possibilitar un canvi de model econòmic i productiu, afavorint una economia de proximitat i sostenible.

Així que s’haurien de prendre mesures enfocades a potenciar els bancs valencians que encara tenim, com ara, afavorir la contractació pública amb els bancs de proximitat valencians mitjançant convenis de col·laboració amb les administracions públiques (locals i autonòmica), establir mecanismes de coordinació directa entre l’Institut Valencià de Finances i aquestes entitats, possibilitar la continuïtat de les 18 caixes rurals valencianes que podrien desaparèixer durant els propers mesos/anys com a conseqüència de noves fusions i absorcions liderades per bancs no valencians de gran dimensió, implementar mesures per a lluitar contra el despoblament dels municipis de l’interior amb la participació i col·laboració dels bancs valencians i desenvolupar línies de préstecs i crèdits per a afavorir el desenvolupament d’autònoms, micro-pimes i pimes i per a facilitar l’emprenedoria sostenible a través de l’oferta procedent dels bancs valencians.

Sols amb aquestes i altres mesures més, podrem mantenir un sistema bancari valencià propi enfocat a la sostenibilitat i la proximitat. Des de Decidim Economia volem obrir un debat que porta massa temps tancat i posar a l’abast de la ciutadania i de les administracions públiques les nostres propostes.

[Aquest article es publicà originalment a Nosaltres La Veu]