L’ANC ha d’ocupar l’espai propi, molt important per al conjunt de l’independentisme. Totes les forces i persones del nostre moviment han de defensar i protegir aquest espai de mobilització i de sensibilització que cal distingir molt clarament de l’institucional i propi dels partits.
L’ANC ha de representar la continuïtat de “l’esperit d’Urquinaona”, el crit de revolta contra la infame sentència del Tribunal Suprem espanyol
Des de la meva perspectiva de vicepresident de l’ANC en un inici, crec que és una organització que, malgrat la seva complexitat i el sabotatge de l’espanyolisme i l’autonomisme, ha anat avançant en concreció política i social. S’ha de reforçar més i més augmentant les mobilitzacions i la consciència col·lectiva necessàries per assolir la independència. Caldria un reforçament en uns eixos principals:
Primer: en les reivindicacions socials que es faran imperioses després del daltabaix sanitari perquè el sistema destruirà llocs de feina i multiplicarà les condicions de precarietat. L’ANC s’ha d’identificar amb força amb les reivindicacions.
Segon: en l’agermanament dels Països Catalans en la nostra lluita cap a la llibertat nacional i social. L’ANC ha de desbordar el regionalisme en què l’han volguda tancar i ha de ser favorable a una col·laboració nacional que ens reforci conjuntament.
Tercer: en l’arrelament territorial. L’ANC s’ha de fer forta arreu i s’ha d’organitzar amb aquest objectiu. Amb els Consells de la República ha d’enfortir el territori, desplegant una nova legitimitat republicana que vagi arraconant els instruments d’ocupació del règim monàrquic espanyol. El combat contra els abusos i els monopolis (Íbex-35) del règim ha de ser creixent.
Quart: en la implantació entre la gent jove. L’ANC ha de representar la continuïtat de “l’esperit d’Urquinaona”, el crit de revolta contra la infame sentència del Tribunal Suprem espanyol. Tot mantenint la seva capacitat de mobilització de masses per mitjà d’una acció no-violenta activa, ha de saber interpretar i acollir l’esperit de revolta del jovent que d’ençà de l’octubre del 2017 s’ha anat manifestant.
L’ANC ens ha de continuar acompanyant en les passes que ens han de portar a la independència. I ha de comptar amb el suport de tothom.
[Aquest article es publicà originalment a El Punt Avui]