No estem gaire acostumats a celebrar victòries, per menudes o simbòliques que siguen, i aquesta setmana n’hem pogut gaudir de dues que, ben administrades, poden servir per a acumular forces per als següents envits que l’agenda política, mediàtica i lingüística ens tindrà reservats.

Així, el dimecres 24 vam conéixer que la Tresoreria General de la Seguretat Social revocava l’alta d’ofici als col·laboradors de Diari La Veu, obrint la porta a la fi del malson elucubrat en algun despatx, on alguna persona havia pensat que tenia el poder suficient per a decidir que els valencians i les valencianes ens quedaren sense el projecte d’un diari valencià. Un diari en què poder assabentar-nos de les notícies del nostre entorn d’una manera normal i en la nostra llengua. D’altra banda, el dissabte 27 ens despertàvem amb la notícia que À Punt Mèdia,  la radiotelevisió pública valenciana, s’incorpora per fi a la plataforma digital Bon dia TV juntament amb la TV3 i IB3, fent un pas més en el camí cap a la reciprocitat dels canals de ràdio i televisió i de les plataformes digitals. Totes dues victòries no han estat un regal, ans al contrari.

El Diari La Veu i els seus inspiradors, fonamentalment l’editor, Moisès Vizcaino, han patit un veritable viacrucis gairebé des del seu naixement, primer amb l’amputació de la referència al País Valencià de la seua capçalera, després amb la imposició d’una direcció i una línia editorial i el veto a determinats articulistes i línies d’opinió, a continuació amb el buit econòmic, negant la publicitat institucional compromesa, a la qual tenia dret com qualsevol altre mitjà, i, per acabar, amb l’atac des de l’administració perifèrica de l’estat mitjançant l’acta de la TGSS. Tot massa decebedor en aquesta època botànica!

Ha estat, però, la resposta popular, que tant costa d’articular a vegades en aquest difícil moment històric, la que ha donat la resposta escaient a tots i cadascun dels atacs patits. Una resposta que s’ha concretat, de moment, en la revocació de l’acta de la Seguretat Social i en l’assoliment del nombre mínim de persones associades al projecte, que possibilita una primera fase de consolidació de Nosaltres La Veu, mentre es continua treballant amb l’objectiu de recuperar la capçalera -i tot el que això significa- del Diari La Veu del País Valencià.

Pel camí han quedat per a la xicoteta història, els recursos jurídics, infinitat de declaracions individuals i col·lectives de solidaritat amb el projecte, actes públics en línia com el que vam poder organitzar des de Decidim en unes poques hores, o la recollida de més de mil signatures en 48h per a salvar La Veu del País Valencià. Línies d’intervenció que van marcar el camí correcte que ens acostava a la revocació de la seua pròpia acta per part de la TGSS.

Quasi paral·lelament, es publicava la notícia que À Punt feia un pas correcte en la línia d’incrementar la col·laboració amb les televisions catalanes i balears, incorporant-se a la plataforma digital Bon dia TV. Un èxit modest i precari, però un èxit a la fi per a totes les persones i entitats que fa temps que estem treballant per a aconseguir la plena reciprocitat de tots els canals de comunicació públics en català. Una fita imprescindible per a començar a gaudir d’una certa normalitat en l’ús de la nostra llengua als mitjans de comunicació audiovisuals.

Aquest important pas tampoc ha estat cap regal. Ja sabem que al nostre País qualsevol cosa, per modesta que siga, costa molt. En aquest cas no ha estat alié la persistent campanya «Reciprocitat Ara!», llançada senzillament amb una simple piulada el 3 de gener del 2020. Una piulada que s’ha repetit diàriament des d’aleshores,junt amb tot un fum d’altres iniciatives, el compromís de Decidim i la participació decidida de Plataforma per la Llengua. Unes iniciatives a les quals s’ha sumat de manera entusiasta molta gent que dia sí, dia també, ha anat donant cos a la campanya reivindicativa. Una campanya i les seues raons, que vaig tindre l’oportunitat d’explicar amb cert detall amb ocasió del desè aniversari del tancament dels repetidors que feien possible la recepció de TV3 al País Valencià.

D’ençà que s’ha fet pública la notícia d’aquesta incorporació d’À Punt a Bon dia TV, les xarxes socials han esclatat en mil i un missatges de felicitació i alegria més o menys continguda per part de vells i nous companys i companyes de viatge en el camí d’assolir la reciprocitat plena. Enrere queden alguns altres missatges que ens han convidat primer a desistir i hui a acontentar-nos amb aquesta fita i que deixem de reivindicar la reciprocitat plena.

Des de la campanya «Reciprocitat Ara!» i des de les entitats que hi donen suport, considerem que la incorporació d’À Punt a Bon dia TV és un èxit de totes les persones i entitats que han estat treballant des de fa molts anys per aconseguir aquest espai de normalitat per al valencià i que ara, amb més força si cal, hem de continuar treballant a favor de la reciprocitat plena. Aquest modest però important pas ha de servir per a esperonar-nos, no per a frenar-nos.

En aquest sentit animem la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC), el govern valencià i els partits que li donen suport i al conjunt de les forces democràtiques perquè facen definitivament el pas necessari per assolir la normalitat radiotelevisiva amb la reciprocitat, acomplint així els acords adoptats pel Consell d’Europa i assumits per l’estat espanyol.

La reciprocitat plena i la consolidació de La Veu del País Valencià són dues baules més en el procés de normalització de la nostra llengua. Aquestes victòries demostren dues coses. La primera, que la pressió popular continuada funciona i és imprescindible si volem defensar i avançar en la consecució dels nostres drets. La segona, que entitats horitzontals, participatives, inclusives i democràtiques, com ara Decidim, són cabdals per a aconseguir millores per al poble valencià. Decidim no té cap mena de subvenció i es finança únicament amb les aportacions de les persones associades. Si encara no en formes part, considera la possibilitat de fer-te’n soci per  seguir aconseguint èxits per al nostre País.

[Aquest article es publicà originalment a Nosaltres La Veu]