Vam guanyar 1-O i ho vam ratificar el 3-O. Els presidents de l’ANC i Òmnium van ser empresonats, i vam tornar a sortir al carrer. Al novembre, una part del govern legítim va ser empresonat i la resta es van exiliar, i vam omplir de nou el carrer. A partir d’aquell moment, som a les places de molts municipis de Catalunya i també indrets de la resta dels Països Catalans. No hem defallit. Així ho hem anat demostrant.

El 21-D, d’aquell any, vam votar en unes eleccions imposades pel govern espanyol i vam tornar a guanyar, i ara el passat 14-F, vam tornar a votar enmig d’una pandèmia que ens està fent molt de mal, sobretot amb la perduda de vides humanes.

Tot i així, persistim i sabem cap on hem d’anar, cap a la República Ara! Si nosaltres, el poble som capaços de mantenir el caliu que es va generar 1-O, setmana a setmana, i també davant de les urnes. Aleshores, no ha de ser tan difícil, que aquest clam popular es traslladi al Parlament?

Tant si ho feu o com si nó ho feu! Nosaltres ens mantindrem fidels als ideals de 1-O. Continuarem a les places, ja que cada cop som més i encara sumariem més si les organitzacions independentistes implementessin també mesures socials. Només així, i tant, que eixamplaríem la base.

Sí, som una revolta dels somriures, de les cançons, de la poesia, de la plaça Urquinaona.., però també una revolta per la solidaritat, per la justícia social i pel respecte. Les nostres mirades no irradien odi, com s’ha volgut demostrar. No anem contra ningú. Només volem viure en pau i en harmonia amb el nostre entorn. Fins i tot, som un referent de revolta per a tots que aquells que volen viure en una societat amb autèntics valors republicans. (i és que les paraules, segons qui les diu perden el seu significat)

Realment ho tenim al nostre abast. Sí,  ho tenim tocar. No veieu que l’estaca on estem tots lligats ja no s’aguanta. Està tan corcada que només amb una simple bufada pot caure. No ho veieu… ? Penseu que “si no podem desfer-nos-en/mai no podrem caminar”. Tot de depèn de nosaltres. Els partits només ho han de saber-ho gestionar. Ha arribat el moment de cosir aquella aliança partits/entitats/poble, i ara també amb el Consell per la República, el nostre autèntic referent de Llibertat. Un Consell que cal complir-lo encara de més contingut. Naturalment que si, ja que no hi ha res perfecte

A l’altra banda, l’estaca on encara estem tots lligats, hi ha una monarquia que mai no ha estat legitimada, perquè va ser imposada per un dictador, fruit d’un cop d’estat que va arrabassar per les armes un govern republicà legítimament  constituït. Una dictadura que diu “matava per amor” i odiava una llengua i una cultura com la catalana. Tant és així, que el crit “a por ellos”, els hi surt de l’ànima. Ells si que tenen una estratègia i unes eines per reprimir-nos i dividir-nos, més ellà de generar-nos por i no tenen aturador. En tres anys i mig hem vist de tot, fins i tot renéixer la Santa Inquisició. Després d’això, encara veurem més coses. Ara bé, no ens hem de preocupar. Són les seves armes. Les nostres són les urnes, i aquí no ens venceran. Penseu que l’Estaca està tan corcada, només si estirem una mica més fort, caurà.

De moment, nosaltres continuarem estirant des de les places, cada setmana, com hem anat fent. Mantenint el caliu de 1-O per deslliurar-nos de l’estaca on encara estem tots lligats.

[Aquest article es publicà originalment a Llibertat.cat]