“A la taula d’en Bernat, qui no hi és, no hi és comptat”, diu la dita. Però en Bernat que avui li tocarà fer d’estat espanyol, és un malparit que té acusades a més de 3.000 persones i gràcies a ell, gent a la presó i a l’exili.

La cabrejada de l’independentisme convençut és monumental, veient el president de la Generalitat enviar-se floretes amb el cap major de l’ocupant i sentint com des de la presó es fan crides a acceptar qualsevol mesura per sortir-ne, ben legítim, però que deixa a l’estacada la credibilitat i coherència del moviment. Estem estupefactes i descreguts. Han aconseguit desanimar més de la meitat de la tropa, si més no, aquella que cegament ha posat totes les esperances en el front institucional i que havia respost durant aquests anys a les crides a ser-hi. Crec que una part d’aquest poble se sent traïda i això també ho heu de posar als vostres anàlisis, més enllà de voler recollir la part de l’electorat no convençut pel qual feu tantes giragonses.

Els partits s’han vist amb la necessitat de gestionar l’autonomia intervinguda amb una borratxera de pragmatisme digne de la millor Convergència del Majèstic. Que si el Covid, que els desnonaments, que les tarifes de la llum, que havíem d’evitar més 155… Però que no veieu que això persistirà mentre seguim sota el domini d’un estat que ens vol només per aconseguir majories parlamentaries al govern de Madrid, per llavors, fer-nos arribar unes molles més?

És l’hora del moviment popular independentista, ja que els partits s’han fet enrere, per raons que desconeixem i que no ens expliquen als qui no som de la seva colla. De fet, crec que molta gent dels partits independentistes els hi està costant defensar les barbaritats que s’estan fent a casa seva.

Si es vol fer progressar aquest país, cal la ruptura amb l’Estat, el més aviat possible. Cal trencar amb qui sustenta la monarquia borbònica i tota la seva comparsa. Que no hi ha les estructures d’estat? Doncs es preparen! Que ho estan fent? No, al contrari, desmobilitzar i posar aigua al vi en pro del ara no toca que ja hem patit prou.

Entenent que els partits procuraran gestionar l’autonomia, és l’hora d’articular un moviment popular transversal que es faci respectar al si de la societat Catalana. Un moviment fort, organitzat i que s’escampi per tot el territori. Que no només mobilitzi, que proposi i que condicioni. Ocupant espais de poder arreu i establint una xarxa republicana que recondueixi aquesta situació. Mentre les institucions paren el cop, nosaltres el preparem.

I ens diran, i com el voleu fer aquest camí unilateral? Doncs fent, carai, fent! Serà que no hi ha espais i poder polític per generar idees, eines, recursos…

Serà la nostra manera, amb els braços oberts a tothom qui aposti per una República en forma d’estat al servei de la gent. Una república pensada per viure amb normalitat nacional i socialment, que procuri no anar a la contra de, si no a favor de i amb un discurs d’esperança. I com que estem en xoc, no s’hi valdran les mitges tintes. Perquè ens hi va la supervivència de la gent i la nació.

Hem aprés la lliçó. Cal apostar per la ruptura des de les institucions i des del carrer. Hem de seguir reforçant i preparant aquesta via, perquè els altres, ens faran perdre el temps i la nostra dignitat com a poble.

Per tant, col·laborar-hi com es pugui. Amb temps, idees, propostes concretes, diners o feina. Però fent. I anar-hi sempre.

[Aquest article es publicà originalment a NacióManresa]