Des d’una perspectiva de filosofia política d’esquerres, transformem la societat amb l’objectiu de garantir la felicitat de les persones que habiten en ella. La praxis política ens fa elaborar i posar en pràctica models per a realitats concretes. Models en constant valoració, reflexió, autocrítica i adaptació per complir els seus objectius i garantir una vida digna a la gran majoria de la població.

Un dels models a valorar és el que s’està arrelant a Bellreguard des de fa uns anys i que ens pot servir d’exemple per intervenir en altres realitats municipals i supramunicipals. Un model basat en la radicalitat democràtica, la defensa de la llengua i el foment de la cultura, la gestió pública del bé comú i la sostenibilitat territorial.

Bellreguard sempre ha destacat per ser un poble dinàmic i participatiu, construït entre tots i totes. Al 2015 es crea la Regidoria de Participació Ciutadana i s’inicia el programa Participa Bellreguard per ferma decisió d’Àlex Ruiz de posar la ciutadania al centre de les decisions municipals. Es porta a terme la redacció del Reglament de Participació Ciutadana, que és debatut i esmenat per la ciutadania de Bellreguard, sempre treballant de la mà de la gent i el teixit associatiu. S’enceta així una infatigable i constant tasca per capgirar la sociologia imperant de l’apatia i despolitització de gran part de la societat. Una transformació necessària per construir un hegemonia d’esquerres i valencianista que està portant el nostre poble a ser un referent en radicalitat democràtica i acció comunitària. Les prioritats de la política desplegada per la regidoria de participació ciutadana són evidents, la participació i apoderament del poble com a subjecte polític protagonista de les decisions municipals. La participació ciutadana té l’objectiu de posar les persones al centre de la política municipal en tota la seua plenitud, no sols com a objecte de drets i serveis sinó també com a subjecte decisori i agent actiu del municipalisme transformador a Bellreguard.

A l’inici d’aquesta legislatura, amb l’experiència acumulada, el recorregut fet i l’evolució de les metodologies participatives, amb l’objectiu d’adaptar-se a la creixent democratització dels espais comuns de la ciutadania, es creà l’Escola Democràtica Vicenta Seguí, escola que rep el nom de la primera regidora de Bellreguard, regidora de les escoles represaliada pel franquisme. Un projecte municipal de memòria democràtica, participació ciutadana i acció comunitària on interaccionen i es coordinen els diferents espais i mecanismes de participació per a poder emmarcar-los en una estratègia compartida destinada a fomentar l’apoderament de la ciutadania i la seua participació activa. S’avança d’un model consolidat de Participació Ciutadana a un altre més emancipador d’acció comunitària i comuns urbans.

La participació des de la infància sempre ha estat un signe identificatiu del poble. El Consell de Xiquetes i Xiquets, els Pressupostos Participatius Infantils, Espavila’t i el recent reconeixement de Bellreguard com a Ciutat amiga de la Infància són programes, espais i mecanismes emmarcats en una mateixa estratègia fonamental d’educació en la participació per aconseguir que aquesta es convertisca en un hàbit social. Una llavor de futur que arrela al poble i està tenint els seus fruits democràtics.

El canvi sociològic s’està produint des de l’apoderament de sectors històricament menyspreats i silenciats, col·lectius que han estat allunyats dels centres de poder i impossibilitats per prendre partida en les decisions que ens afecta. Es treballa per revertir anys i anys de submissió actuant a diferents nivells, apropant les decisions a la ciutadania, democratitzant espais municipals i dinamitzant espais d’apoderament popular i decisió col·lectiva, normalitzant la participació ciutadana com a pilar de les polítiques municipals.

En els dies que vivim de retallades de drets i llibertats, d’amenaces a Ajuntaments democràtics per part del poder establert i intents de boicot per part de grups feixistes, és completament revolucionari defensar la democràcia i aprofundir en la participació popular.

Bellreguard s’identifica per ser un poble on parlem, pensem, estimem i ens divertim en valencià. Un poble que ha estat i és un referent en la defensa de la llengua i la cultura valenciana. Un poble on el valencià és una llengua inclusiva, propera, familiar i popular. Una llengua del poble, una llengua de cohesió que impregna cada racó, plaça i carrer, que es parla a les tendes, als bars, al camp i a l’institut. La imposició de la delegació del govern espanyol ha estat un menyspreu a la nostra llengua i al nostre poble, menyspreu continuat pel Síndic de Greuges que imposa respostes en un idioma que no és l’habitual al poble. A Bellreguard no podem acceptar més agressions a la nostra llengua, no volem acumular imposicions, en aquest sentit es va respondre a la imposició des de dos fronts: la societat civil organitzada amb la campanya liderada per l’APB La Roda i l’Ajuntament negant-se a executar la imposició.

Una altra estratègia transformadora que està arrelada al nostre poble és la cultura com a eina revolucionària. Enfortir la cultura popular i els espais comuns que ens uneixen, significa teixir complicitats confederals entre els diferents territoris que compartim la mateixa llengua i cultura, des del reconeixement mutu, igualtat i solidaritat. Compartir la importància estratègica de la cultura com a pilar del desenvolupament social i polític dels diferents territoris que compartim llengua, des de punts de partida singulars però amb objectius compartits. Pilar estratègic de construcció social que s’ha de desenvolupar en diferents línies d’acció i concretar en projectes confederats que ens ajuden a assolir els objectius marcats.

Com ara el projecte cultural en xarxa BarnaSants, un projecte d’activisme cultural que compleix 26 anys, més d’un quart de segle disparant cançó d’autor amb el kalàixnikov cultural amb l’objectiu de construir col·lectivament una societat més lliure des de la cultura popular i vertebrar els diferents territoris amb la mateixa llengua. Des de la trinxera cultural podem frenar la barbàrie capitalista i crear consciencia revolucionària per prendre partit a favor un món més just.

Des de la singularitat del País Valencià, des de l’arrelament al poble i la comarca, el projecte cultural en xarxa es consolida al País Valencià en 3 municipis: València, Alcoi i Bellreguard. Com afirmava Montserrat Roig, «la cultura és l’opció política més revolucionària a llarg termini».

La gestió comunitària dels bens comuns és un altre dels pilars en què es construeix el poble. L’Ajuntament de Bellreguard ha de garantir el dret a l’aigua i sols ho pot fer mitjançant la gestió pública del bé comú i ha de ser la població la que, mitjançant els mecanismes de participació ciutadana, decidisca com ha de ser aquesta gestió municipal i com ha de revertir a la població. Una gestió pública eficient i transparent de l’aigua garanteix el dret a la població i socialitza els guanys de la gestió per poder-los invertir en millores del servei.

A Bellreguard tenim un model públic amb l’aigua municipalitzada sota la gestió de l’Ajuntament i caminarem cap a una gestió comunitària de l’aigua, una gestió ecofeminista de l’aigua, amb un control ciutadà, model que garanteix l’accés de la totalitat de la població a un bé comú, implica la ciutadania en la defensa i fiscalització del dret i socialitza els guanys d’aquesta gestió en la millora dels serveis municipals.

Tot model l’entenem de forma dialèctica, està en constant progressió i millora, és viu i flexible, a Bellreguard continuem treballant per enfortir les línies estratègiques del model de poble que volem. Aprenem del passat i treballem el present per aconseguir un futur digne.

[Aquest article es publicà originalment a Nosaltres La Veu]