300.000 metres quadrats de zona agrícola sempre són una mossegada llaminera pels agents de l’especulació del totxo. I si estan al Baix Vallès, ben comunicats i a tocar de la conurbació barcelonina esdevenen irresistibles. L’espai agrícola del Calderí s’ha mantingut viu durant dècades, malgrat les amenaces dels planificadors, per la seva maldestra gestió i pels designis del mercat del totxo. Ha resistit miraculosament i ha estat ara, després de la paràlisi econòmica provocada per una pandèmia que els llops de l’especulació han sortit de les lloberes, afamats i rabiosos.
Dels 80 inicials, quan s’endegaven projeccions del territori, als anys 20 que ara vivim ha corregut molta aigua pel Besòs… sovint bruta i contaminada, però molta aigua i moltes realitats i molts reptes nous. La crisi alimentària, la crisi energètica i del sòl, l’aniquilació de les conques fluvials i l’esgotament del sòl fèrtil, etc, són noves realitats innegables.

Anys de servilisme de les administracions, quan no de corrupció, de problemes de finançament secular i de la seva gestió nefasta han fet que el panorama de la Regió Metropolitana estigui ara per ara trufat de conflictes territorials que amenacen a destruir el poc sòl fèrtil que ens queda per convertir-lo en ciment, asfalt i més contaminació. Destrucció del poc patrimoni natural i agrícola que ens queda per omplir les butxaques d’uns pocs.

El Consorci de la Zona Franca (CZF) de Barcelona és el propietari de la majoria dels terrenys de l’espai agrícola del Calderí, a Mollet del Vallès. Ho és des de la llarga nit del franquisme. Malgrat algunes veus destacades facin gestos simbòlics i després es posin de costat, ara tenen pressa i després d’apretar l’equip de govern de Mollet (PSC-Podemos) i els seus aliats de la dreta, amb la complicitat de la Conselleria de Territori de la Generalitat ( JxCat), el lobby de l’especulació saliva per menjar-se el Calderí i entaforar un nou macrobarri per a més de 4000 persones en zona agrícola, de risc químic i amb perill d’inundació certificat a tots els plans d’emergències.

El CZF ara vol comprar més terrenys per fer-se amb el control de la destrucció i actuar per la via de fets consumats. No li ha sortit bé a la primera, però ho seguirà intentant. L’especulació no dorm. Només menja. L’excusa de la necessitat d’habitatge per destruir el Calderí no se sosté quan Mollet és la sisena ciutat de Catalunya en nombre de pisos buits i ja hi ha a la ciutat més pisos buits de bancs i entitats financeres que tot l’habitatge de promoció municipal que s’ha previst fer al Calderí i quan pivota sobre un informe de sostenibilitat ambiental molt feble, per justificar un creixement urbanístic expansiu, en total contradicció amb el que defensen la Llei contra el Canvi Climàtic i la mateixa Llei d’Urbanisme de Catalunya.

Arrasar el Calderí és destruir un espai catalogat i d’alt interès natural, un dels pocs connectors biològics que ens queden entre els àmbits de Gallecs i del riu Besòs i la darrera zona agrícola que acull i alimenta a moltes espècies protegides a tocar d’un espai Xarxa Natura 2000. És exterminar un patrimoni d’activitat agrícola imprescindible per a la sostenibilitat del nostre territori vallesà i per la tercera ciutat de l’Estat amb més morts potencials per contaminació. Un espai que mereix un debat popular a la llum d’un urbanisme més sostenible que contempli la importància de l’autoabastiment alimentari i la creació de parcs agrícoles social i ecològicament autogestionats. La Conselleria de Territori, el Consorci de la Zona Franca de Barcelona i l’Ajuntament de Mollet han triat servir als poderosos de l’especulació. Ho van fer amb urgència maldestra, sense debat popular i extirpant-lo del disseny del nou POUM, però no comptaven que davant trobarien a un poble que defensa la terra, per tots els mitjans. El judicial també. Sense descans. Perquè no volem un pam més d’asfalt i de ciment, i perquè ens va la salut i la vida, no defallirem i ens trobaran dempeus. El Calderí serà la tomba de l’especulació al Baix Vallès.

[Aquest article es publicà originalment a Som Mollet]