En la taula rodona “Els joves utilitzem la llengua”, organitzada per La Forja a Mataró, en el marc de la 27a botifarrada a la Hispanitat, es va parlar molt de les dificultats amb què topa el català en l’àmbit audiovisual i, sobretot, en les xarxes socials que consumeixen els joves amb assiduïtat.

Instagramers, youtubers, tiktokers… Els influcencers acaparen l’interès dels joves, però aquests continguts s’expressen de forma aclaparadora en castellà. D’aquesta manera, en el millor dels casos, l’ús del català queda relegat als espais domèstics o escolars. Ara bé, no només es tracta d’una mera substitució lingüística, sinó d’un procés d’aculturació global, que inocula valors nefastos com l’individualisme, el consumisme, la immediatesa o la competitivitat.

Penso que és ingenu creure que amb voluntarisme es podran revertir els usos lingüístics dominants, perquè tal com es va explicar, molts d’aquests joves influencers parteixen de la idea que el seu objectiu és fer diners; per tant, no faran res que pugui qüestionar el seu èxit personal.

Quan es planteja que la llengua és un mercat, el principal problema per a una llengua subordinada, com la catalana, és determinar com pot esdevenir “competitiva”. Malauradament, el paradigma neoliberal sempre imposa la llei del més fort i, igual que en l’àmbit socioeconòmic, si no hi ha una regulació del mercat, els més forts seran cada cop més forts i, a l’inrevés, el més febles seran cada cop més febles i irrellevants. Per tant, les cultures i les llengües excloses només podrem sobreviure si plantegem un trencament amb la ideologia neoliberal i escampen uns usos i uns continguts alternatius.

No ens autoenganyem més, si us plau! És improbable que un Rubius, una Aitana o una Dulceida es passin al català o que facin campanyes a favor del consum ètic i responsable. I l’alternativa no passa, en cap cas, per copiar aquests models i fer-ne una versió catalana de pa sucat amb oli.

Hem d’esperonar el jovent més conscienciat a fer una fer guerrilla comunicativa que generi  continguts propis, no subordinats a l’imperi del mercat i que expliquin el món en català i des dels Països Catalans, afavorint els valors de la solidaritat, la justícia i el respecte a la diversitat. I, això, com totes les bones idees, requereix recursos i una acció organitzada, tal com ja han començat a fer, per posar un exemple, al Canal Malaia.

[Aquest article es publicà originalment a Llibertat.cat]