Al llarg de l’any passat la lluita contra la repressió ha anat prenent més forma per mitjà de la dinamització de nombroses iniciatives en defensa de tots els encausats i afectats per mesures repressives. I s’està portant a terme amb el manteniment d’activats específiques per a cada cas i també per mitjà d’iniciatives de caràcter general. Però molt especialment cal remarcar tres fites que tenen un interès destacable per la seva significació: 1. El moviment d’unitat i d’organització cap a la creació d’un Front Comú contra la Repressió. 2. La concentració davant la Comissaria de la policia espanyola de la Via Laietana de Barcelona. 3. I també la persistència del tall de la Meridiana (en aquesta avinguda de Barcelona).

1.El moviment cap a la unitat de la lluita antirepressiva va començar formalment amb la Conferència Antirepressiva del 2 d’octubre passat tinguda a Girona, i ha anat agrupant adhesions i col·laboracions en tot el ventall d’iniciatives existents: l’objectiu és que cap iniciativa resti aïllada i que, per mitjà de la reflexió i l’organització,  pugui mantenir la continuïtat i la incidència necessàries (1*).

2. La mobilització de la Via Laietana de Barcelona té com a objectiu aconseguir fer d’aquest edifici d’història sinistra un lloc per a la Memòria de la Repressió i concretament de la Tortura, tal com ho han anat denunciant un rere l’altre els testimoniatges de persones represaliades que han hagut de passar per aquest antre. Aquesta mobilització, iniciada el mes de juny proppassat, va augmentant la participació dia rere dia i ha estat capaç de ultrapassar repetidament el silenci mediàtic (2*).

3. El Tall de la Meridiana s’ha anat portant a terme des de fa més de dos anys (amb el parèntesi a què van obligar durant uns temps les condicions de la pandèmia) i, dins aquest mes de gener, ja haurà fet més de 650 dies de presència continuada, exigint la fi de la repressió i denunciant les injustícies socials creixents que assolen les veïnes i els veïns dels nostres barris. És molt convenient assenyalar la importància d’aquest fet perquè l’estat espanyol (per mitjà dels seus tentacles més reaccionaris, com Vox, un artefacte creat per a combatre principalment l’independentisme català) està movent tots els fils per a intentar ofegar aquesta mobilització de denúncia permanent (3*).

La mobilització sistemàtica i insistent contra la repressió comença, doncs, a posar nervioses les oligarquies que s’estan trobant amb la necessitat de treure a la llum totes les seves vergonyes reaccionàries perquè no en tenen prou amb els instruments de la seva tan manipulada legalitat. Cal, doncs, continuar aquesta lluita i mobilització constants, tot treballant per a enfortir tant la mobilització com l’organització, amb la convicció de la seva importància per a combatre aquest règim monàrquic espanyol neofranquista tan injust i abusiu.

[Aquest article es publicà originalment a Llibertat.cat]