Recuperem la iniciativa independentista

Més enllà de balls de xifres estèrils, la mobilització de la Diada de l’Onze de Setembre d’enguany ha estat encara més massiva que la de l’any passat; sens dubte la més massiva viscuda al Principat, i arreu dels Països Catalans, d’ençà de la pandèmia. Tot i la repressió, tot i la improvisació constant i les picabaralles entre els partits independentistes, tot i els intents de certs sectors de tancar per dalt el conflicte polític… tot i això, el moviment popular per la independència torna a avançar.

Aquesta gran mobilització es produeix en un context més ampli de crisi econòmica i ecològica, i en un marc d’immobilisme de l’estat espanyol que comporta una total incapacitat, tant per encarar aquestes crisis, com per a resoldre el conflicte polític amb Catalunya en termes democràtics i d’exercici del dret d’autodeterminació. Tot plegat ens obliga a repensar les nostres accions amb un objectiu clar: desplegar polítiques encaminades a la consecució de la República Catalana com a eina per a l’avenç en drets socials i econòmics, com a muralla d’autodefensa contra les crisis i contra la consegüent involució feixista que s’està produint arreu d’Europa i que aviat ens pot colpejar amb força.

Des de Poble Lliure, doncs, emplacem als partits i al conjunt del moviment popular independentista a treballar un acord en base a les següents propostes, que ens haurien de permetre reconstruir l’estratègia i recuperar la iniciativa en la lluita per la independència.

1. Sobre la negociació política amb l’estat espanyol i l’estratègia independentista

Davant la reiterada negativa del govern espanyol en relació a l’exercici del dret d’autodeterminació, l’independentisme no pot fer girar tota la seva estratègia al voltant de la negociació política amb l’estat. Constatar per enèssima vegada la naturalesa demofòbica de l’estat espanyol pot ajudar a acostar algunes persones a l’independentisme; però també desmobilitza, desencisa i allunya amplis sectors que van participar de l’1-O i obre la porta, fins i tot, a opcions oportunistes. S’equivoca doncs qui, des d’una perspectiva purament electoralista, valora que l’estratègia actual no fa perillar l’hegemonia independentista a les institucions. Cal, per tant, fixar objectius i terminis concrets per a la taula de negociació amb l’estat espanyol, en termes de la realització d’avenços contrastables: Llei d’Amnistia i Llei de Referèndum a sobre la taula el gener de 2023 o fi d’aquesta fase i denúncia de l’intent fallit de negociació.

Paral·lelament, cal construir un nou marc estratègic de direcció amb tots els agents de l’independentisme, tot definint el paper de cadascun d’ells a l’hora de dibuixar l’estratègia de ruptura necessària per assolir la independència.

2. Sobre l’exercici de la sobirania política

El principal problema de Catalunya és la manca de sobirania política. L’espoli fiscal ens impossibilita disposar dels nostres recursos, tenim un altíssim nivell de dependència de les empreses estratègiques espanyoles, i els estaments judicials espanyols no permeten al Parlament de Catalunya legislar segons la voluntat de les majories parlamentàries. En qualsevol cas, la Generalitat ha d’impulsar polítiques que millorin les condicions de vida de les classes populars i que posin de manifest, si l’estat hi posa entrebancs, el caràcter ultra-conservador del règim del 78: 

• • • Creació de l’Empresa Pública Catalana de Serveis Essencials. Les polítiques públiques i els sectors estratègics no poden dependre dels interessos de les elits econòmiques i polítiques espanyoles. La Generalitat ha d’apostar per absorbir diversos serveis de caràcter públic. L’objectiu ha de ser recuperar els màxims nivells de sobirania política, econòmica i energètica, protegir a la ciutadania de la crisi i disminuir el nivell de dependència de l’estat espanyol. Aquesta sobinaria també ha de permetre iniciar una transició justa de model econòmic, industrial, agrari i cultural per fer front a l’emergència climàtica.
    • Desplegament d’iniciatives legislatives per al control i la contenció dels preus. La “Llei de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge”, aprovada pel Parlament de Catalunya amb un ampli consens i declarada inconstitucional pel Tribunal Constitucional espanyol, va millorar les condicions de vida de centenars de milers de persones al Principat mentre va estar en vigor, tot aturant l’encariment del lloguer sense disminuir-ne l’oferta. Cal aprofundir en aquest camí aprovant un paquet de mesures pel control públic dels preus dels productes essencials.

3. Sobre la necessitat d’un pla de xoc contra la substitució lingüística

La llengua catalana és el pilar vertebrador de la nostra nació i una eina clau per al manteniment de la nostra identitat col·lectiva. Davant la greu situació d’ús social del català, cal que el Govern desplegar un marc d’actuació a tots els àmbits (educatiu, cultural, migratori, comunicatiu,…) per tal de revertir aquesta tendència i recuperar el català com a instrument per a la igualtat d’oportunitats.

Aquest escrit recull només algunes de les propostes que Poble Lliure posa a disposició del conjunt del moviment per a la seva discussió a través d’un debat sincer. Necessitem la intel·ligència col·lectiva de tots els actors per aconseguir fites que debilitin la posició de l’Estat i ens facin recuperar poder i capacitat política.

Per últim, des de Poble Lliure volem insistir en una idea fonamental: sense una societat civil organitzada, conscienciada i culturalment preparada per afrontar un procés d’independència cap d’aquests objectius serà possible. És per això que, més enllà de l’emplaçament als partits i organitzacions independentistes, fem una crida a no caure en el desànim. Una societat políticament preparada i organitzada a través de la societat civil és un element fonamental per a l’èxit d’aquest projecte.

A partir d’aquest moment, des de Poble Lliure ens posarem en contacte amb els diferents partits i organitzacions del conjunt del moviment, per tal d’exposar la nostra proposta per contribuir a recuperar la iniciativa independentista.

Països Catalans, 14 de setembre de 2022