Poble Lliure proposa de bastir un front polític ampli que aixoplugui l’independentisme popular descontent amb la gestió que fa en l’àmbit nacional el govern d’Aragonès. Veuen clar que amb trenta-tres diputats no es pot dirigir un govern, que ERC ha arribat al cap del carrer i que el nou panorama polític obre la possibilitat d’una alternativa al voltant d’un programa de mínim que ofereixi respostes tant en l’àmbit nacional com social. La proposta té certes similituds amb la de la llista cívica de l’ANC, però també se’n distancia perquè no descarta el valor que poden tenir els partits i les organitzacions polítiques. De tot plegat, n’hem parlat amb el portaveu de Poble Lliure, Guillem Fuster.

—Proposeu una Alternativa Nacional i Popular de Govern. Quines funcions tindria?
—Hem de començar a temptejar els actors amb els quals coincidim que aquest govern té un caràcter autonomista. Som davant una emergència nacional en tots els sentits, no només per la repressió i la persecució de l’independentisme, també per una situació econòmica i social complicadíssima. Cal que tota aquesta gent, des dels sectors conscienciats d’ERC i de Junts a la gent que es mou al voltant de l’ANC, el Consell per la República i companyia, es trobin per començar a dibuixar aquesta alternativa nacional i popular, que s’encamini cap a un govern de transformació nacional. A més, afegim que la coalició de Guanyem i la CUP hauria de fer la primera prospecció per a encapçalar la proposta.

—Proposeu una nova força política que es presenti a les eleccions o parleu d’un òrgan executiu alternatiu al govern de la Generalitat?
—Hi ha un carril central a la política catalana que aglutina el màxim de gent: l’independentisme que és al servei d’una majoria social. Creiem que aquesta Alternativa Nacional i Popular de Govern és l’única que ens pot ajudar a sortir de l’atzucac. Hem de treballar per un front ampli de ruptura que tant al carrer com a les institucions estigui en disposició de guanyar i exercir el poder. Si això entra en el marc dels cicles electorals i ens posem d’acord per fer-ho, participant-hi.

—De fet, també demaneu que s’avancin les eleccions.
—Sí, perquè la correlació de forces ha canviat. Amb trenta-tres diputats no pots gestionar un govern. Una part del que ha passat denota que s’ha acabat entenent el procés com l’obligatorietat que els partits polítics independentistes es posin d’acord i formin govern. Demanem eleccions anticipades i que es constitueixi aquest front ampli amb els agents que es posin d’acord en un programa de mínims.

—Com casa aquesta proposta amb la de la llista cívica de l’ANC?
—La proposta de la llista cívica de l’ANC té petites diferències amb la nostra. Nosaltres considerem que la lluita per la independència va lligada a unes determinades majories socials i a un programa que respongui a les emergències nacionals, econòmiques i ecològiques que vivim. La nostra proposta concreta més i té un punt de recosir per baix la unitat estratègica que s’ha destruït per dalt. No treballem en contra dels partits i de les organitzacions civils i socials que existeixen, al contrari. Considerem que això ha de ser un espai de trobada de totes aquestes organitzacions.

—Després de la manifestació de la Diada ja vau fer una proposta d’acord al conjunt de l’independentisme. Heu tingut cap resposta d’altres forces polítiques?
—Ara som en aquesta fase d’obertura de contactes. El 2 d’octubre vam fer l’assemblea nacional de Poble Lliure i allà es va aprovar la proposta que ara debatem. A partir d’aquí, comencem els contactes amb tots els agents polítics i socials del país.

—Parlàveu de “sectors conscienciats d’ERC i Junts”, sectors de l’ANC i l’independentisme de base… Per qui començaríeu?
—El primer que farem és parlar amb totes les direccions de les organitzacions polítiques i socials que creiem que podrien participar-hi o, com a mínim, compartir el diagnòstic de la situació del país. Evidentment, ens trobarem amb Guanyem, amb la CUP, amb l’ANC, amb Òmnium, amb el Consell… amb tothom que considerem que hem de debatre-hi sobre la diagnosi i que hem de saber si estan d’acord amb la proposta que fem. No és qüestió de buscar individualitats, sinó col·lectius que poden ser propensos a participar-hi.

—La proposta també demana a la CUP i Guanyem que facin un pas endavant i que encapçalin un govern presidit per Dolors Sabater. Ho veieu viable?
—Objectivament, pots fer una proposta i que després les condicions subjectives en marquin unes altres. Creiem que és viable que la coalició de la CUP i Guanyem lideri. Atès l’atzucac de les dues principals forces independentistes, que no es posen d’acord i no concreten una proposta, Guanyem i la CUP ho han de poder fer. Encara que hi hagi qui ho consideri foc d’encenalls, nosaltres creiem que és agafar la iniciativa política. Proposem que qui lideri les persones sigui qui encapçala la coalició. Serà viable, o no, segons com hi responguin els altres agents polítics i socials. És evident que amb la situació actual que hi ha, amb el govern en minoria i les disputes internes en altres partits polítics, segurament serà molt complicat i ho converteix en una cursa de fons. Ara bé, agafar la iniciativa política basant-se en la proposta no resta, sinó que t’erigeix en un agent polític fiable als ulls del conjunt del poble català.

—Posem-nos en el supòsit que trobeu prou aliats per a fer aquest front ampli que proposeu. Com s’hauria de relacionar amb els partits ja existents, i en particular amb ERC, que governa?
—El principal problema que ha tingut la manca d’entesa estratègica del nostre país és que no s’ha funcionat segons un programa. Al comunicat proposem de posar terminis a la taula de diàleg, de generar uns marcs institucionals nous –sigui el Consell per la República o uns altres que en puguin sorgir–, una intervenció determinada per la situació econòmica que vivim i un pla de xoc en defensa del català. No s’ha de parlar de determinats lideratges o dir que només hi ha una via, s’ha de parlar d’acord amb un programa per a fer un consens. Nosaltres fem aquesta proposta. A partir d’aquí, establirem el marc de relació oportú que sigui necessari. Si s’hi està d’acord, anem plegats. Si no, mirem de trobar l’acord d’uns punts concrets per a facilitar el consens estratègic.

—ERC està molt determinada a seguir la seva pròpia via. Com podríeu convèncer-los que cal enfrontar-se a l’oligopoli, considerar el PSOE un rival i no un aliat i treballar per la mobilització al carrer?
—És per això que fem la contraproposta i demanem eleccions anticipades. Un govern en minoria no té cap mena de sortida, cal avaluar a les urnes quin és el millor projecte per a sortir de l’atzucac en què viu el país. La nostra proposta és un programa de mínims, i a partir d’aquí hi ha d’haver l’entesa. Si hi ha algun agent, com ERC, que no hi està d’acord, haurem d’intentar d’arribar a una entesa en altres aspectes. Però queda clar que en el si de l’independentisme popular i del sobiranisme com a concepte ampli hi ha un consens sobre els tres punts que acabeu d’esmentar. Hem de trobar-nos amb qui comparteixin aquests principis, i amb qui no els compartim ja decidirem quina mena de relacions polítiques s’han d’establir. No podem fer-nos trampes al solitari, i la més grossa que ens fem és considerar que és viable continuar sostenint una situació política en l’àmbit institucional com aquesta en què ens trobem.

—Quan ERC i la CUP van tancar l’acord d’investidura d’Aragonès, Poble Lliure ja va dir que era insuficient en termes de ruptura democràtica i d’avenç nacional, però vau demanar a la CUP que entrés al govern per impulsar l’avenç del procés d’independència i fiscalitzar-ho de dins estant. Un any i mig després i amb tot el que ha passat, us hi reafirmeu?
—No, i per això fem aquesta proposta de l’Alternativa Nacional i Popular. Des que es va arribar a l’acord d’investidura s’ha reafirmat la via autonomista per part d’un dels agents principals de l’independentisme. Per això fem la reflexió que ara, més que mai, cal la construcció d’aquesta alternativa. Cal anar a eleccions anticipades i clarificar el panorama polític. No és que estiguem diametralment oposats al que vam dir en el seu moment, però els fets demostren que considerar el contrari del que plantegem ara és una via morta, perquè no dóna resultats de millora en la resolució del conflicte polític que viu el nostre país.

[Aquesta entrevista d’Arnau Lleonart es publicà originalment a Vilaweb]