Fa mesos que es parla d’una llista electoral independentista nova per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. S’està generant un debat interessant al sí del moviment independentista, que sovint es banalitza, però que pot tenir conseqüències profundes per la següent etapa de confrontació amb l’estat i de construcció d’una república independent.

En faré algunes consideracions, veient que la desorientació i la decepció estan generant propostes clàssiques curt placistes que acaben fraccionant encara més al moviment, provocant un desgast militant i la pèrdua d’un temps preciós urgentment necessari per posar fir a l’explotació de l’ocupant.

Valguin com a premisses, que cap poble al món s’ha alliberat amb tres propostes institucionals independentistes amb estratègies divergents, incapaces de fixar punts d’acord estratègic, i que cap procés d’alliberament nacional, s’ha portat a terme sense una base civil cohesionada, enxarxada i amb moral de victòria. I aquesta força civil, en cada cas, ha optat per diferents forma de lluita, des de la lluita armada a la desobediència civil organitzada i disciplinada.

De fet, el full de ruta de l’assemblea ja especifica els tres fronts, l’institucional, el civil i l’internacional, com a espais estratègics des d’on fer les propostes convenients per construir aquest país de tothom tes i tots. Sense una unitat estratègica -que no orgànica- en el front civil i en l’institucional i amb una coordinació eficaç en cada etapa d’aquest procés d’alliberament, no guanyarem.

Així que ja és hora de ser honestos amb nosaltres mateixos. Ja hem vist fins on s’arriba des de les institucions autonòmiques. Ja hem vist com de complexa és la batalla només des de la institució. L’aparició d’un nou espai electoral a l’actualitat, haurà de ser una cosa treballada amb molt temps i que no només reculli la transversalitat del moviment, si no que porti un programa d’actuació ampli. Les condicions per fer això, ara, no hi són.

Hi ha un apunt que és tan o més important veient el topall de les institucions, és la força civil, i és aquí on vull clavar la banya. Sense un exèrcit civil organitzat, sense una massa crítica responsable i conscient de les conseqüències del trencament d’un estat no podrem avançar. Això no és pitjar el comandament de la tele i anar canviant de canal. Ni podem dir que farem la independència sense tenir un pla. Caldrà un pla, sí i caldrà provocar el recolzament d’amplis sectors de la societat catalana, que organitzats, actuïn des de cada àmbit de la societat per afavorir la proclamació, la posterior ratificació i la següent consolidació del nostre propòsit. Per tant, caldrà un pla compartit per l’abans, el moment i el després del moment.

Vistos els resultat a les institucions, en la preparació d’aquesta força civil és on cal posar els esforços i no desmantellar-la per recolzar invents electorals abastament fracassats si no es construeixen amb fonaments sòlits. I no s’hi val ja a pensar que l’invent institucional farà d’interruptor. Interruptor de que? De quin circuit? Això és el que cal endreçar ara com ara. Perquè si el moviment civil és fort, la institució no recularà.

Quan alguns vam redactar el full de ruta de l’assemblea, vàrem posar negre sobre blanc una proposta pel moviment popular independentista. Una proposta que pretén enxarxar i seure a totes les entitats independentistes del país i buscar els punts d’acord del moviment civil. En aquest nou punt de partida, en aquesta nova etapa de la revolució independentista, cal tenir analitzades les mancances i les virtuts de la força de la nostra gent, de tot aquest activisme civil incombustible.

L’actual direcció de la entitat ha posat la llista civil com a prioritat del treball, organitzant xerrades al territori amb ponents triats a dit i obviant la transversalitat del moviment moltes vegades. Xerrades pel territori que volien presentar una futura conferència del moviment independentista -que sembla que serà a principis de Març- i on bàsicament es dedicaven a presentar la necessitat de l’impuls d’un nou espai electoral. De muntar un partit nou.

El nostre full de ruta només menciona en un paràgraf la possibilitat que l’assemblea ajudi a impulsar una cosa semblant. Per contra, el full de ruta de l’assemblea sí que focalitza la feina de la entitat en el moviment popular per la independència. Aquesta direcció ha perdut el nord de les funcions de l’assemblea i caldrà un cop de timó intern i extern per tornar a fer de l’assemblea la punta de llança del moviment civil i aglutinador de les diferents sensibilitats independentistes, aïllant mitjançant la declaració de principis de la entitat, l’independentisme excloent i feixista, que per residual que sigui, mai ho és prou.

No, no hem tocat fons i anem perdent llençols a en cada bugada. I cal una proposta il·lusionadora pel conjunt del moviment. I cal tornar a generar les condicions per l’èxit de la nostra revolta. Caldrà acordar t un camí del moviment civil i un quadre de comandament autoritzat i coordinat i llavors, dir als partits, seieu com i amb nosaltres. També caldrà dir als partits, comenceu a fer política independentista de nou, ja que cada dia que passem sota domini de l’estat espanyol, morim més com a nació i com a poble. I que el nostre és en sí, un combat per la vida i n’hem de treure pit amb propostes.

[Aquest article es publicà originalment a NacióManresa]