La vida de les persones àrabs (musulmanes o no) i descendents no importen. Aquesta és una realitat que totes les persones d’origen àrab hem assumit en el nostre subconscient. Els assassinats sistemàtics als quals ens veiem subjugats, els saquejos als nostres pobles, les tortures als nostres compatriotes, es venen una vegada i una altra com la normalitat dintre dels grans mitjans de comunicació occidental, i com a molt, com a una conseqüència no desitjada, però necessària per a evitar un mal major (com ara les armes de destrucció massiva a l’Iraq inexistents, però que varen servir d’excusa per a assassinar més d’un milió de persones o evitar suposades matances a civils en Líbia que mai varen succeir, però va servir per a bombardejar el país, assassinar almenys 30.000 persones i convertir el país més pròsper d’Àfrica en un estat fallit amb mercats d’esclaus a l’aire lliure).

Cada vegada que extremistes islàmics – històricament entrenats, finançats i armats per forces occidentals per evitar el laïcisme al món àrab – ataquen la població civil europea en atemptats terroristes, ixen veus plurals demanant la condemna de la població àrab/musulmana mundial en repudia dels atemptats. Com si nosaltres tinguérem una responsabilitat solidària sobre les accions d’uns terroristes – repetisc, històricament entrenats, finançats i armats per Occident – i si no proclamem la nostra repulsa, som còmplices (mentre que els realment còmplices, els governs occidentals, segueixen, com a mínim, finançant i armant bona part d’aquest extremisme islàmic).

I eixa és la realitat, tota persona que siga o parega àrab o musulmana és considerada conscientment o inconscientment a Occident com a subhumana, inferior, bàrbara, i per tant, les nostres morts no importen. A Algèria, França durant els anys seixanta va assassinar més d’un milió i mig de persones. És a dir, a menys de 400 km del nostre País, als anys seixanta, França feia absolutes atrocitats contra la població algeriana, una vegada ja s’havien signat totes les convencions contra el genocidi, i, no obstant això, ni tan sols es recorda. Encara més, l’últim zoològic amb persones africanes fou a França el 1994. Fa menys de trenta anys, al país de la il·lustració europea. Cada europeu ha demanat perdó per això? Cada francés ha demanat perdó per això? I tu, com a persona europea que està llegint aquestes línies, alguna vegada t’han demanat que condemnes les atrocitats fetes en nom dels europeus?

Aquests exemples són una llista per a res exhaustiva d’algunes de les barbaritats recentment comeses per Occident. Sols acceptades tàcitament per la població occidental per una ideologia dominant, el supremacisme blanc europeu, que fa que per exemple, s’assassinen 37 persones a la tanca de Melilla amb un govern suposadament progressista a l’estat espanyol, i el ministre responsable no haja ni de dimitir. I no només això. S’assassinen, almenys, 37 persones, en desapareixen almenys 76, i no tenen ni resposta als carrers per part de tota eixa població d’esquerres que, per exemple, sí que vàrem eixir a Borriana per defensar revistes en valencià de la censura. En quina balança moral valencians i valencianes d’esquerres i sobiranistes es veuen més compel·lits a eixir per revistes que per éssers humans que són brutalment assassinats?

I això, és el que em du al títol d’aquest article. Estem, ara mateix, vivint en directe un genocidi. Estem veient com un govern colonial d’extrema dreta, deixa sense aigua potable, aliments i electricitat el poble colonitzat afinat en Gaza, la presó més gran a l’aire lliure del món, per a consegüentment bombardejar la població civil, incloent-hi escoles protegides per l’ONU. Això no és nou, ja va passar en 2014. I també Israel va assassinar palestins i palestines quan en 2018 es manifestaven pacíficament. Fins abans d’aquesta nova etapa del genocidi, sols des de l’any 2000, Israel havia assassinat, impunement, almenys i documentats, 2.300 xiquets i xiquetes.

Si un dia, PP i Vox, decidira censurar totes les nostres revistes, totes les nostres escoles, ens torturara, ens desplaçarà ètnicament amb madrilenys per acabar amb el nostre poble, ens furtara les nostres cases per a garantir que hi visquen colons exclusivament, ens assassinara sense miraments, i ens encarcerara, tu, què faries?

Al final, les revistes varen causar més reacció al carrer, perquè consideràrem que era un atac directe a nosaltres. A la nostra vida, a la nostra llengua, a la nostra existència com a poble exemplificat en la censura d’unes revistes. Però és que, si no sentim com a propi l’assassinat sistemàtic i sistèmic, el genocidi d’un poble germà i mediterrani, el poble d’on prové, ni més ni menys que Sant Jordi, és exclusivament per la ideologia imposada de supremacisme blanc que deshumanitza, barbaritza i normalitza el genocidi de les persones no blanques, europees o occidentals. I l’exemple és clar: a tot arreu s’ha llegit, escoltat i condemnat el suposat assassinat de 40 bebès israelians per part de Hamàs, mentre que els més de 500 assassinats de xiquets palestins no obren portades de periòdic (i si ho fan, és per intentar fer-los passar per xiquets israelians). Ara sabem que, afortunadament, els 40 bebès assassinats era una notícia falsa, generat com a propaganda de guerra per part d’un soldat conegut per cridar al genocidi dels palestins i palestines, però com pot ser que assumim com a normal els posicionaments de solidaritat cap a la força opressora, sense cap necessitat de condemnar el genocidi que està ocorrent, mentre que als que defensem el poble espoliat, el colonitzat, el torturat, el dels refugiats i els assassinats sistèmics, hem de ser qüestionats una vegada i una altra sobre si estem a favor de les morts de civils?

La repetició ad infinitum de la condemna a Hamàs és un intent d’equilibrar una balança que no és certa i de criminalització de la resistència dels pobles oprimits. Una criminalització tot just quan el poble assetjat assoleix una feta històrica: trencar els murs de la presó, del camp de concentració què és Gaza, i per primera vegada en anys reclamar el seu territori. Jo, no participaré d’eixe circ de la falsa dicotomia entre poble colonitzat i colonitzador mentre que Israel fa en directe un genocidi. Si tu ho fas, pot ser, és hora de qüestionar la ideologia dominant a l’estat espanyol i a Occident, que tant mal ens ha fet als valencians i les valencianes.

[L’article es publicà originalment a Diari La Veu del País Valencià]