L’escenari obert per les eleccions espanyoles del passat mes de juliol ha situat els diputats independentistes en una posició d’influència. Malgrat la baixada electoral, el PSOE necessita els seus vots per continuar al Govern espanyol i això és condició per a sobreviure ara que ha perdut molt de poder institucional a les eleccions municipals i autonòmiques, començant per les Illes i el País Valencià.

Els respectius pactes d’investidura d’ERC i Junts deixen fora el reconeixement del dret a l’autodeterminació, que hauria de ser el mínim compartit per a fer valdre els vots independentistes. La unitat de l’independentisme parlamentari al voltant d’aquesta condició, combinat amb un pla de mobilitzacions, suposaria un avenç per al moviment. És preocupant, en canvi, que l’aterratge de Junts a la pista dels pactes amb el Govern espanyol suposi un reforçament dels sectors més conservadors i consumi el retorn a l’autonomisme.

Pel que fa l’amnistia, aprofitar aquesta influència parlamentària per aconseguir-la pot ser una victòria depenent de tot el que l’acompanyi. Ha de ser, sempre i en qualsevol cas, una amnistia que no sigui un punt i final; que serveixi per aguditzar la crisi de l’Estat i debilitar-lo encara més, i no per pacificar-lo; per deslegitimar (de portes endins i de portes enfora) l’estratègia repressiva de l’Estat, i no pas per demostrar-ne la clemència; perquè sigui un pas més cap a la ruptura que anhelem, i no pas una nova “transició”.

Per la banda de l’Estat hi ha elements que fan pensar que aquesta amnistia no la podrà assimilar el Règim. Així s’expliquen les manifestacions explícitament feixistes dels últims dies o la reacció del poder judicial avançant allò que molt probablement seria, arribat el cas, un boicot en tota regla a l’amnistia. L’Estat, ho sabem de fa temps, va molt més enllà de l’executiu de torn.

Però per la banda independentista s’arriba a l’amnistia d’una manera erràtica. Amb el carrer desmobilitzat, cosa que afebleix el que hauria de ser una conquesta del moviment. Amb una pugna entre ERC i Junts que resta força i credibilitat davant del PSOE. I guarnit, especialment per part de Junts, amb una retòrica que genera més escepticisme que no pas confiança.

L’amnistia s’ha de guanyar pensant en tots els militants compromesos que veuran alleujada la seva situació. I alhora pensant en les properes passes cap a l’autodeterminació, començant per fer política independentista activa a diferència del que està fent el Govern de la Generalitat.

No una amnistia per deixar-ho estar sinó una amnistia per avançar. Sense fomentar il·lusions que podrem guanyar la independència amb un “comptador a zero”: la repressió continuarà. La lluita, també. Cal foc nou per a continuar avançant.