Divendres passat vaig veure i escoltar el discurs de Cap d’Any del president de la Generalitat Carlos Mazón. Un discurs molt treballat, expressat en formes planeres, estructurat políticament de manera molt hàbil i bastit a partir del que se sol denominar «el sentit comú» que, al contrari del que algunes persones pensen, no és una espècie de decantació històrica d’intel·ligència col·lectiva, sinó que realment respon a frases fetes farcides dels valors de la ideologia dominant, és a dir de la ideologia de la classe dominant. Un discurs amb clara voluntat d’arribar a amplis sectors de la ciutadania que no voten el PP, però no a partir de modular les seues propostes, fent-les més democràtiques i transversals, sinó d’embolcallar-les en «paper de regal» perquè siguen assumides per una part de l’oposició i per a anul·lar o limitar al màxim la resposta social.
En la primera part del discurs llegit en castellà en més del 90%, va dir que «En aquesta taula espere que no falten els nostres productes, potser alguna recepta amb les carxofes d’Almoradí o Benicarló; per als llagostins, els de Vinaròs i Guardamar; per brindar, un bon cava de Requena; per al torró, el de Xixona, i per al raïm, l’embossat del Vinalopó». Qui pot estar en contra d’això?, però, Sr. Mazón, com a president de la Generalitat s’ha ocupat en algun moment que això siga possible en el terç de la població valenciana que està en el llindar de l’exclusió social, o almenys del 10% de la població que pateix pobresa extrema? Les polítiques que està aplicant d’ençà que ha estat elegit president del Consell, estan enfocades a eliminar eixes immenses borses de pobresa? Ha dedicat, ni que siga una mínima part del temps que ha dedicat a exigir l’ampliació del port de València o a potenciar el turisme que ens empobreix, a fer polítiques que garantisquen que totes les famílies valencianes poden viure amb les seues necessitats cobertes? De quanta igualtat gaudeixen aquestes famílies?
No, vosté va dir que «Això, i molt més, és allò que som, i això no és política. Per això, no parlaré de política». Falta a la veritat Sr. Mazón. No n’hi ha res que directament o indirectament no estiga condicionat per la política. La política és, sobretot, economia concentrada i vosté ho sap, i a més, ara disposa de 30.000 milions d’euros per a fer política, la SEUA política. Per això prefereix les reunions, les festes i els saraus amb les cúpules empresarials a les assemblees dels treballadors i treballadores o a visitar els barris empobrits, algú d’ells en la seua estimada ciutat. Per cert, ja ha assistit alguna vegada a alguna assemblea laboral, ni que siga de la mà del sindicalisme sistèmic? És cert que els anteriors presidents, tampoc ho feien (en la pèrdua del govern tenen la seua penitència), però qui parla d’igualtat és vosté Sr. Mazón.
El discurs va continuar amb «Ha estat un any de canvis. Profunds canvis. Però no hi ha canvi a la Comunitat Valenciana que no haja estat encoratjat pel seny dels seus ciutadans, per la recerca de l’equilibri». Així i tot, torna a ser fals. El seu govern no governa en equilibri, com no pot ser equilibrat cap govern que estiga participat per un partit feixista. El feixisme és la imposició, si cal mitjançant la violència, de la política del capital. Hom pot entendre que una part important del seu missatge vaja dirigit implícitament als membres més grollers i reaccionaris del seu govern, però vosté no tindrà credibilitat democràtica mentre no vaja acompanyat de la desautorització radical de les polítiques que practiquen des de les conselleries que vosté els ha facilitat. I no jugue amb les paraules, l’única política extrema que es practica al País Valencià és la que atempta contra drets i llibertats del conjunt de la ciutadania. I els atacs a la llibertat d’expressió, a la cultura, a la nostra llengua, al sistema educatiu i a totes les persones que el conformen, etc., són polítiques extremistes, profundament extremistes que van directament o indirectament contra la totalitat de la ciutadania. I es fan des del govern que vosté presideix i que, per tant, assumeix en primera persona.
Ens parla de rigor, «Rigor perquè les mesures que surten de l’administració beneficien els col·lectius més vulnerables». I com pensa fer-ho amb un govern i uns pressupostos de la Generalitat escorats al servei dels interessos de les elits econòmiques? Baixant els impostos als més enriquits? Amb l’ampliació del port de València que comportarà acomiadaments de treballadors i treballadores i incrementarà els problemes de salut d’amples sectors del veïnat? Amb l’exagerada promoció d’un turisme que empobreix els nostres pobles i ciutats, que explota brutalment els treballadors i treballadores del sector i només genera guanys a una minoria? En els cinc mesos que porta de president ha millorat alguna ràtio referida a la pobresa? Ens parla de «Serietat perquè les promeses es complisquen en un entorn de llibertat». En quina bombolla s’ha instal·lat president? Com pot parlar de serietat i llibertat mentre se censuren revistes, s’ataca la comunitat educativa, i es dona suport a les activitats econòmiques que més atempten contra la classe treballadora, la ciutadania i el medi ambient?
«Cada dia d’aquests més de cinc mesos he rebut el vostre missatge d’ànim i d’alé». Enhorabona, president, però alguna crítica també haurà rebut, no? La tècnica de fer aparéixer el suport dels teus com si foren aclamacions populars i de pas amagar les crítiques, no sembla que tinguen molta qualitat democràtica, veritat?
Frases i més frases i gesticulacions assajades i carregades aparentment de bondat i bons desigs, mentre introduïa a continuació una darrere d’altra, bona part de les línies fonamentals del PP que no són altres que aquelles destinades al servei dels interessos de les elits que operen al País Valencià. Parla de dèficit hídric, perquè ja pensa en la «guerra de l’aigua» com a element electoral i no perquè el preocupe el futur de l’agricultura, més enllà de l’interés per les grans empreses exportadores d’«aigua» utilitzant les fruites i hortalisses; parla d’iniciatives solidàries com el banc d’aliments, perquè amb la seua ideologia neoliberal no pot pensar ni per un moment que la necessitat d’eixes iniciatives naixen precisament de la renúncia política de l’administració per a cobrir equitativament les necessitats de la població. És a dir del seu fracàs.
Parla de compromís amb la igualtat només per atacar Catalunya, mentre la societat valenciana es fa cada dia més desigual. Parla de comprometre’s amb la trobada i no amb el conflicte i amb cada frase amaga un bidó de benzina i una mistera per a donar-li foc. Diu de contribuir al desenvolupament del conjunt d’Espanya, i s’oblida que som la seua colònia, que portem segles dominats políticament per injust dret de conquesta; que portem segles espoliats econòmicament i que patim una imposició cultural que tendeix a fer-nos desaparéixer com a poble singular.
He de donar-li l’enhorabona, president, el seu discurs excel·leix com a discurs del virrei al poble colonitzat. El problema és que vosté no és un virrei vingut expressament des de la cort de la metròpoli a governar la colònia. Vosté és un servent avantatjat i molt ben pagat, nascut al territori colonitzat. La seua defensa dels interessos de les elits metropolitanes casen molt malament amb els interessos del poble en el qual ha nascut. És veritat que vosté no és el primer, que altres l’han precedit en el càrrec i amb polítiques semblants, però això no li lleva cap responsabilitat.
Jo també li desitge un venturós 2024.
[L’article es publicà originalment a Diari La Veu del País Valencià]